Eva Buch Garcia és màster en lideratge i innovació social (Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses, ESADE), màster en gestió del patrimoni cultural i museologia (Universitat de Barcelona, UB), màster en comunicació corporativa, protocol i esdeveniments (Universitat Oberta de Catalunya, UOC), diplomada en estudis superiors especialitzats en didàctica de les ciències socials (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB) i llicenciada en història de l’art, especialitzada en els segles xix i xx (Universitat Rovira i Virgili, URV). A més, s’ha format àmpliament en l’àmbit dels museus i la seva gestió.
  Com a historiadora de l’art i gestora cultural, és directora de Patrimoni, Educació i Divulgació de la Fundació Naturgy, on dirigeix i gestiona les activitats educatives, formatives i culturals, així com la preservació i difusió del patrimoni artístic i industrial de la companyia i del seu arxiu històric. A banda de la seva principal ocupació professional, és també professora col·laboradora al grau de comunicació i al Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC i dicta sessions en graus d’història de l’art. També exerceix d’assessora independent de museus, de col·leccions d’art i d’empreses privades. Coordina el Fons d’Art de la Passió d’Olesa, on s’encarrega de la catalogació i difusió de la col·lecció, així com de la selecció dels artistes i l’organització de les exposicions i activitats relacionades. Al llarg de la seva carrera professional, ha estat conservadora en cap del Museu de Montserrat (1997-2012), on, a més, va ser la mà dreta del reconegut Josep Laplana (n’era la directora executiva). Ha estat també directora del Museu de Belles Arts de la Corunya (MAC), directora del Museu del Gas a Sabadell, directora del Museu Bolarque a Guadalajara i directora del centre d’història de l’aleshores Fundació Gas Natural Fenosa (2012-2018). A més, ha estat professora del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB, integrant de l’empresa Espais Museografiats i membre del Consell Assessor del Museu de Montserrat.
  Des de la feina de responsabilitat en entitats amb col·leccions artístiques i patrimonials rellevants, ha liderat projectes museogràfics, artístics i culturals, com ara la programació, l’organització i la gestió d’exposicions temporals —i les activitats paral·leles— i d’exposicions itinerants. Ha fet programacions culturals i plans de reserves. S’ha encarregat de l’elaboració del Pla Director, la direcció i l’organització de les tasques de restauració de la basílica i l’atri de l’abadia de Montserrat i ha participat en la definició de les noves museografies per al Museu de Montserrat: noves sales temporals, reordenació de les sales permanents i dels espais Phos Hilararon (icones bizantines), Nigra-Sum (iconografia de la Mare de Déu de Montserrat) o Orient Bíblic. També ha treballat en la museografia del Museu del Gas, el Museu Bolarque i l’Espai d’Art Muxart a Martorell, així com en el projecte de l’espai expositiu a la nau central de l’església de la Pietat de Vic, la Sala Gran del Papiol i el projecte per a la històrica Farmàcia Codina. Ha estat al capdavant de l’organització de nombroses exposicions, dedicades a artistes com Hermen Anglada-Camarasa, Darío de Regoyos, Joaquim Mir, José Gutiérrez Solana, Giovanni Battista Piranesi o Josep Obiols i, també, a artistes contemporanis, com ara Julio Vaquero, Joaquim Chancho, Jaume Muxart, Manuel Capdevila, Javier Puértolas, Josep M. Subirachs, Joan Hernández Pijuan, Narcís Comadira, Josep Lluís Jubany, Maria Assumpció Raventós, America Sanchez, Salvador Alibau, Madola, Norman Narotzky, Toni Vidal, Ricard Giralt Miracle, Hugo Fontela, Sean Scully o Jaime Súnico.

Entre les exposicions de gran format que ha dirigit destaquen: «De Caravaggio a Picasso. Les grans obres mestres del Museu de Montserrat al BBVA» (Palau del Marquès de Salamanca, Madrid), «L’encís de la dona. Obres de Ramon Casas» (Saló dels Miralls del Liceu, Barcelona), «Cultura-Cultures» (itinerant al Museu Arqueològic de Tàrraco, al Centre d’Art Escaldes-Engordany, a Palma, a Vilafranca del Penedès i al Palau Reial Major de Barcelona), «Primeres civilitzacions. Egipte i Mesopotàmia» (Fundación Novacaixa Galicia, la Corunya), «Tresors del Barroc» (Fundación Caja Murcia, Múrcia), «Tresors del Renaixement» (Fundación Caja Murcia, Múrcia), «Infants. Pintura, escultures i dibuixos del Museu de Montserrat» (Fontana d’Or, Girona), «Dalí inèdit» (Fontana d’Or, Girona), «Picasso i la pintura moderna» (Centre d’Art Escaldes-Engordany), «Els Piranesi de Montserrat» (itinerant a Vilafranca del Penedès, a Sabadell, a Oviedo, al Museu Arqueològic de Tarragona, a la Fundació Bancaja Sagunt i a Sogorb), «Recordar per no tornar-hi. Cartells de la Guerra Civil» (Centre d’Art Escaldes-Engordany), «Art d’avantguarda i contemporani. Obra gràfica de l’abadia de Montserrat» (Montserrat), «Pintors de la Terra» (Vilafranca del Penedès), l’homenatge a Enric Miralles «Un calidoscopi a la ciutat» (amb Benedetta Tagliabue; Barcelona i Sabadell) o «Publicitat per a una història. 170 anys de companyia» (Sabadell, Madrid i la Corunya). Estant al capdavant de diversos equips ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi Emporia d’Arquitectura Efímera i amb el Premi Bonaplata per a l’exposició «La bellesa de la màquina» i per «Un calidoscopi a la ciutat», produïda amb la Fundació Enric Miralles.
  Compromesa amb la recerca de respostes innovadores per als reptes de museus i fundacions, ha impulsat i organitzat cursos i congressos —tant de caràcter cientificotecnològic com artístic— sobre formació docent, impacte social, gestió cultural, moviments d’obres d’art o conservació i gestió de col·leccions. Amb una forta vinculació als departaments educatius, sempre ha considerat que aquests són una part fonamental de qualsevol projecte. Això l’ha portat a aconseguir, per a la institució a la qual representa, el Segell de Qualitat Pedagògica, que impulsen l’Institut de les Ciències de l’Educació de la UB i el Consell de Coordinació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona.
  Convidada habitualment a participar en premsa escrita, ràdio i televisió, així com en la redacció de textos per a exposicions, conferències, jornades i taules rodones, aporta una mirada transversal i pràctica sobre l’art, el patrimoni i les institucions culturals. Ha intervingut, entre d’altres: al Campus Gutenberg (Universitat Pompeu Fabra, UPF); a Interacció Barcelona; a les Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya; al VIII Col·loqui Internacional Verdaguer amb la ponència «Isidre Nonell, el pintor de la marginalitat» (Universitat de Vic); a les taules rodones «La sorpresa de l’art», «Tres artistes - tres moments» i «Ramon Casas i el Modernisme» (Palau Robert, Barcelona), o a congressos internacionals a Berlín, Saragossa, Sevilla, Madrid o Londres.
  Ha publicat diversos capítols i articles especialitzats, com ara: «Central Hidráulica-Museo de Bolarque», al número 80 de la Revista de Museologia; «Un singular gratacels», a Un calidoscopi a la ciutat; «Nadal en l’art»; «Gas, cuina i alimentació a inicis del segle xx a Catalunya»; «Arxius i la seva conservació; «Infants en l’art», a la revista Cultura i Paisatge; un capítol de l’espai «Patrimoni» de 3CAT; articles per a la Gran Enciclopèdia Catalana; «Obiols, pintor de Montserrat», a la revista Serra d’Or (2009); L’encís de la dona. Ramon Casas al Liceu i a Montserrat (Fundació Gran Teatre del Liceu, 2007); «El Milagro de los Pájaros. Ramiro Fernández Saus», a Cultura-cultures (Museu de Montserrat i Fundación Caja Madrid, 2006); Els Piranesi de Montserrat (Fundació Abadia de Montserrat i Museu de Montserrat, 2006), i un article sobre les peces precolombines del fons del Museu de Montserrat publicat a Serra d’Or (2007). Entre el 2008 i el 2012 va ser coordinadora i redactora a la revista Propileu.
  La seva vinculació amb l’educació l’ha portada també a escriure per al públic infantil i juvenil. És autora del conte Descobrint Montserrat (traduït a sis idiomes i editat per Escut d’Or), ha publicat articles a la revista Tretze Vents i ha escrit per al públic adolescent l’assaig Què és això de l’art contemporani. A més, és autora del conte Una aventura inesperada, relat que pretén apropar l’art contemporani a infants i joves, i ha cocreat el llibre Abecedari pictòric amb els quadres del Museu de Montserrat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), que ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Crítica Serra d’Or.