Eva Buch Garcia és màster en gestió de patrimoni cultural, diplomada en estudis superiors especialitzats de didàctica de les ciències socials, llicenciada en història de l’art especialitzada en els segle xix-xx i altament formada en l’àmbit dels museus i la seva gestió. Ha estat, entre d’altres, conservadora en cap del Museu de Montserrat, assessora independent de col·leccionistes d’art i d’empreses privades, professora del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona, integrant de l’empresa Espais museografiats i col·laboradora externa en diversos museus i membre del consell assessor del Museu de Montserrat. Actualment, és la directora de l’àrea de patrimoni i educació de la Fundació Gas Natural Fenosa on, entre d’altres, dirigeix el Museu del Gas, el Museu Bolarque, el Centre d’Història, els programes educatius i culturals i l’Arxiu Històric de la Fundació.

Des de la feina de responsabilitat en museus amb rellevants col·leccions artístiques i patrimonials, ha dut a terme diversos projectes de perfil museològic i museogràfic. A banda de l’elaboració del Pla Director, la direcció i l’organització de les tasques de restauració de la basílica i l’atri de l’abadia de Montserrat o la participació en la definició de les noves museografies per a Montserrat, el Museu del Gas, la recent reforma museològica i museogràfica del Museu Bolarque a Guadalajara (juntament amb la seva reobertura) o d’altres, com ara l’Espai d’Art Muxart a Martorell i el projecte per a la històrica Farmàcia Codina. Ha estat al capdavant de l’organització de moltes exposicions sobre Anglada, Camarassa, Dario de Regoyos, Joaquim Mir, Gutiérrez Solana, Piranessi, Obiols o contemporanis com ara Julio Vaquero, Joaquim Chancho, Subirachs, Hernandez Pijuan, Narcís Comadira, Hugo Fontela i Jaime Súnico, entre d’altres.
  Ha estat responsable d’exposicions de gran envergadura, com ara «Primeres civilitzacions. Egipte Mesopotàmia» (Fundación Novacaixa Galicia, la Corunya), «Tresors del Barroc (Fundación Caja Murcia, Múrcia), «Tresors del Renaixament» (Fundación Caja, Múrcia), «Infants. Pintura, escultures i dibuixos del Museu de Montserrat» (Fontana d’Or, Girona), «Dalí inèdit» (Fontana d’Or, Girona) o la innovadora «Publicitat per a una història. 170 anys de companyia» (Museu del Gas, Sabadell). Ha estat guardonada amb el Premi Emporia Arquitectura Efímera i el Premi Bonaplata, amb l’exposició «La bellesa de la màquina» (2015), i la produïda amb Benedetta Tagliabue i la Fundació Francesc Miralles, «Un calidoscopi a la ciutat» (2016).
  Sempre amb la inquietud de cercar noves respostes a problemes comuns dels museus ha organitzat, des de les seves diferents responsabilitats, cursos i congressos tant en la basant més científica com artística; congrés de tecnologia, formació per a professorat, moviments d’obres d’art: préstecs, trasllats, conservació, exposició i gestió de les col·leccions d’art sobre paper i obra gràfica. Eva Buch està molt lligada als departaments educatius i sempre ha considerat que l’educació en els museus és una part fonamental del creixement de les persones. Això l’ha portat a aconseguir, per a la institució a la qual representa, el Segell de Qualitat Pedagògica que impulsa l’Institut de les Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i el Consell de Coordinació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona.
  Convidada habitualment a formacions, congressos o ponències, participa aportant la seva visió transversal i més pràctica del funcionament de les institucions patrimonials. Ha intervingut, per exemple, al Campus Gutenberg de la Universitat Pompeu Fabra, Intereacció17 Barcelona i congressos internacionals de divulgació dels museus a Berlín, Saragossa i Madrid, entre d’altres. És autora de ponències, com ara «Gas, cuina i alimentació a inicis del segle xx a Catalunya», «X Jornadas de Arqueología Industrial de Cataluña» (2017) i «La sorpresa de l’art (2012). Va participar en el VIII Col·loqui Internacional Verdaguer, amb «Isidre Nonell, el pintor de la marginalitat» (Universitat de Vic, 2011) i «Ramon Casas i el Modernisme» (Palau Robert, Barcelona).
  Entre el 2008 i el 2012 va redactar i coordinar la revista Propileu del Museu de Montserrat. Ha escrit articles per a revistes i llibres, dels quals destaquen «Un gratacel singular», per al catàleg Un calidoscopi a la ciutat (2016); Arxius i la seva conservació (2015); un capítol per al projecte Patrimoni CAT-3 d’Enciclopèdia Catalana; «Obiols, pintor de Montserrat» (Serra d’Or, Barcelona, 2009); L’encís de la dona. Ramon Casas al Liceu i a Montserrat (Barcelona, Fundació Gran Teatre del Liceu, 2007); «El Milagro de los Pájaros. Ramiro Fernández Saus», a Cultura-cultures; Els Piranesi de Montserrat (Abadia de Montserrat, Museu de Montserrat, 2006); un article sobre les peces precolombines del fons del Museu de Montserrat publicat a Serra d’Or (Barcelona, febrer 2007); va redactar els textos i seleccionar les imatges del Calendari Serra d’Or 2007, i ha publicat el conte Descobrint Montserrat en català, espanyol i anglès (Escut d’Or). Ha escrit articles sobre art a la revista infantil Tretze Vents i va participar en la creació del llibre Abecedari pictòric. Amb els quadres del Museu de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), guanyador de diversos premis, entre els quals destaca el Premi Crítica Serra d’Or.