Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Serra Boldú, Valeri
Castellserà (Urgell), 1875 - Barcelona, 1939

Àrees de treball:

Valeri Serra Boldú s’establí a Barcelona el 1893, hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret. Amic de Jacint Verdaguer, de qui esdevingué biògraf, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida (1896) i de La Creu del Montseny (1899), i fou redactor de Lo Pensament Català (1900). Una mica abans havia començat a col·laborar a Lo Teatro Regional.

El 1900 i un cop casat, tornà per uns quants anys a l’Urgell, concretament a Bellpuig, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics. Fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d’Urgell (1912-1921), a través del qual participà activament en les qüestions de caire econòmic, polític i religiós que es donaren en aquells temps a la plana urgellenca. Hi publicà també en forma de seccions o sèries d’articles, obres importants com el Calendari folklòric de l’Urgell (1914-1915) i Mossèn Cinto Verdaguer (1915). A Lleida, també dirigí el diari El País. L’any 1919 es traslladà novament a Barcelona, on feu de professor a l’Escola d’Agricultura. També treballà a l’Administració catalana i després al diari La Vanguardia.
  La seva activitat i el reconeixement pivotava entre el periodisme i el folklore, de manera que publicà diverses monografies d’història local sobre Bellpuig, Tàrrega o Lleida, realitzades amb interès turístic, diversos reculls de rondalles i l’any 1928 fundà la revista de folklore Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935).
  Com a monografia, la seva publicació més rellevant fou el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (1925), en col·laboració amb Víctor Oliva. Aquest volum esdevingué de consulta obligada per a tots els estudiosos del culte al Roser a Catalunya, també des de la vessant artística, per exemple per la presència i la rellevància del gravat xilogràfic de Jeroni Taix sobre els misteris del Roser, que tant hauria pogut incidir en l’abundant producció de retaules del Roser a Catalunya.
  Després de la Guerra Civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore), en espanyol, amb el llibre Fiestas y tradiciones populares en Cataluña (1945). Finalment, també publicà, amb l’editorial Poliglota, nombrosos llibres de rondalles populars il·lustrats per dibuixants de prestigi, com ara Lola Anglada i Mercè Llimona.
  A Bellpuig, on visqué, des del centenari del seu naixement es crearen uns premis que duen el seu nom, destinats a monografies sobre cultura popular i tradicional en l’àmbit dels Països Catalans.


Maria Garganté Llanes

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors