El 1900 i un cop casat, tornà per uns quants anys a l’Urgell, concretament a Bellpuig, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics. Fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d’Urgell (1912-1921), a través del qual participà activament en les qüestions de caire econòmic, polític i religiós que es donaren en aquells temps a la plana urgellenca. Hi publicà també en forma de seccions o sèries d’articles, obres importants com el Calendari folklòric de l’Urgell (1914-1915) i Mossèn Cinto Verdaguer (1915). A Lleida, també dirigí el diari El País. L’any 1919 es traslladà novament a Barcelona, on feu de professor a l’Escola d’Agricultura. També treballà a l’Administració catalana i després al diari La Vanguardia.
La seva activitat i el reconeixement pivotava entre el periodisme i el folklore, de manera que publicà diverses monografies d’història local sobre Bellpuig, Tàrrega o Lleida, realitzades amb interès turístic, diversos reculls de rondalles i l’any 1928 fundà la revista de folklore Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935).
Com a monografia, la seva publicació més rellevant fou el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (1925), en col·laboració amb Víctor Oliva. Aquest volum esdevingué de consulta obligada per a tots els estudiosos del culte al Roser a Catalunya, també des de la vessant artística, per exemple per la presència i la rellevància del gravat xilogràfic de Jeroni Taix sobre els misteris del Roser, que tant hauria pogut incidir en l’abundant producció de retaules del Roser a Catalunya.
Després de la Guerra Civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore), en espanyol, amb el llibre Fiestas y tradiciones populares en Cataluña (1945). Finalment, també publicà, amb l’editorial Poliglota, nombrosos llibres de rondalles populars il·lustrats per dibuixants de prestigi, com ara Lola Anglada i Mercè Llimona.
A Bellpuig, on visqué, des del centenari del seu naixement es crearen uns premis que duen el seu nom, destinats a monografies sobre cultura popular i tradicional en l’àmbit dels Països Catalans. |
