Ribera Bergós, Jordi
Barcelona, 19 de maig de 1961 - Sant Celoni (Vallès Oriental), 24 d'agost de 2021

Jordi Ribera Bergós és llicenciat en historia de l’art per la Universitat de Barcelona (UB), amb una tesi de llicenciatura sobre L’escenografia a Barcelona del 1700 al 1724 (1985). Es doctorà a la mateixa Universitat amb la tesi L’escenògraf Maurici Vilomara —avantpassat seu— el 1999, que es publicà el mateix any en edició microfitxada per la mateixa UB. La dedicació a les seves tesis l’especialitzà en escenografia —i ell mateix dissenyà l’escenografia d’algun muntatge teatral—, tema sobre el qual publicà alguns treballs, com ara «Ferdinando Galli Bibiena a la cort barcelonina de l’arxiduc Carles» (Serra d’Or, Barcelona, 1987), «L’escenografia d’òpera: tradició i traïció» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2001) i «La Fortuna de Maurici Vilomara» (Assaig de Teatre, Barcelona, 2002).

Investigador independent, feu l’adaptació i la revisió del llibre Instrumentos musicales (Madrid-Barcelona, Daimon, 1986). És coautor del llibre El Cercle del Liceu. Història, art, cultura (Barcelona, Círculo del Liceo, 1991, que es publicà també en edició en espanyol), en el qual catalogà i analitzà cadascuna de les obres de pintura i escultura de la col·lecció de l’entitat. Publicà l’opuscle Centenari Joan Bergós, 1894-1994 (Barcelona, Generalitat de Catalunya 1994). Precisament, la reedició de l’obra clàssica de Bergós Gaudí. The man and his work (Nova York - Londres, Little Brown, 1999, també en versió original en català i en espanyol) es publicà amb un prefaci seu. A Revista de Catalunya publicà també amplis articles sobre l’escenògraf Mestres Cabanes (1999), per la recuperació del pintor, dibuixant i teòric Ferran Callicó (2006), sobre l’escultor vuitcentista Jeroni Suñol (2009) i un aclaridor treball sobre la realització de l’imprescindible Diccionari Ràfols (2011).
  Dedicat també a la història de la música, publicà una monografia sobre Bruckner (Madrid-Barcelona, 1986), així com volums d’estudi i traducció de les òperes Anna Bolena (1986), Macbeth (1986), Adriana Lecouvreur (1987) i La Gioconda (2003), i ha fet crítiques musicals a revistes com Ritmo o Scherzo.