Roberto Pane ha estat un dels principals teòrics de la restauració del patrimoni arquitectònic, i un dels promotors i redactors de la Carta de Venècia (1964). La seva formació va passar per l’Escola Superior d’Arquitectura de Roma, on va obtenir el títol d’arquitecte el 1922. Poc després, el 1926 va entrar a formar de la comissió encarregada del Pla Regulador de Nàpols i el mateix any va guanyar el concurs per al disseny de la boca occidental del túnel de la Victòria de la mateixa ciutat.
Amb tot, ha destacat més per la seva tasca intel·lectual que constructiva, com a historiador de l’arquitectura, i per les seves aportacions cabdals a la teoria de la restauració monumental. Tanmateix, va desenvolupar una activitat docent important a partir del 1930 a l’Escola d’Arquitectura de Nàpols, on el 1942 va assumir la càtedra de característiques estilístiques i constructives dels monuments, i el 1950 la de Restauració dels Monuments. El 1962 va ser professor convidat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. |
