Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Navas i Ferrer, Teresa
Barcelona, 17 de setembre de 1961

Àrees de treball: Arts decoratives / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx

Teresa Navas i Ferrer és llicenciada amb grau en història de l’art per la Universitat de Barcelona el 1986, amb la tesi de llicenciatura La casa Escofet de mosaic hidràulic, 1886-1936.
  És doctora en geografia, planificació territorial i gestió ambiental per la Universitat de Barcelona el 2012, amb la tesi Planificació, construcció i mobilitat: la modernització de la xarxa viària a la regió de Barcelona (1761-1969).
  Des de l’any 1989 imparteix docència a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Fins al curs 2016-2017 ha estat vinculada al Departament d’Infraestructura del Transport i Territori de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, amb les assignatures d’urbanisme i història de les obres públiques. Actualment, és professora associada dins el Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC), on imparteix com a responsable l’assignatura d’arquitectura, construcció i ciutat dins el grau en arquitectura tècnica i edificació de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB).
  Dins la UPC, col·labora en el Màster de Restauració de Monuments (MRM, codi MEC0003), adscrit a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, amb assignatures sobre història urbana de Barcelona i de museografia i gestió del patrimoni cultural. Durant el període 2006-2013, va ser professora i coordinadora del mòdul de formats expositius del màster «Història i comunicació cultural» (codi 4LM03) de la Universitat de Barcelona.
  Col·labora amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) dins el postgrau «Relats urbans. Teoria i pràctica de l’itinerari històric», organitzat conjuntament amb l’Institut del Teatre durant el curs 2015-2016, i actualment convertit en un curs del MUHBA sobre història de la ciutat, el seu patrimoni cultural i conceptualització i disseny d’itineraris urbans. Des del 1992 treballa en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb una trajectòria en la coordinació d’exposicions itinerants, de responsable del servei educatiu i, en els seus inicis, de definició del centre de documentació de la institució.
  Anteriorment, i entre els anys 1987 i 1992 va treballar en l’elaboració d’estudis tècnics de documentació històrica i arquitectònica de conjunts edificats afectats per diverses intervencions de transformació urbanística. En aquest sentit, cal destacar la «Documentació històrico-arquitectònica del sector Av. Icària-Passeig Carles I, Poblenou de Barcelona, amb motiu dels enderrocs dels edificis afectats per la construcció de la Vila Olímpica», que va dirigir l’historiador Manuel Arranz els anys 1987 i 1988, encarregat pel Museu d’Història de la Ciutat i Vila Olímpica, SA.

Les seves línies d’investigació són les arts i el disseny industrial aplicat a l’arquitectura durant els segles xix i xx, la història urbana de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com les infraestructures viàries en la dimensió de paisatge i de patrimoni històric. Com a divulgació científica de qualitat, ha portat a terme el comissariat i la direcció dels catàlegs de diverses exposicions, com ara «La política pràctica. Cerdà i la Diputació de Barcelona» (2009), «Els carrers del territori. 150 anys de carreteres locals de la Diputació de Barcelona» (2013) i «150 anys de tren de Sarrià, 1863-2013. Del tren urbà al metro regional de Barcelona», i ha fet l’assessorament científic d’exposicions diverses, com ara «Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897» (2010), «L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya 100 anys» (2014) i «Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle xxi» (2015).
  És autora del llibre Història de les carreteres del territori de Barcelona (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2007; edició en espanyol del 2008), Can Deu (Barcelona, Consell Municipal del Districte de les Corts i Ajuntament de Barcelona, 1990) i coautora dels textos del catàleg en dos volums de l’exposició «Retrat de Barcelona» (Barcelona, CCCB i Ajuntament de Barcelona, 1995).
  Ha col·laborat en capítols de llibre i catàlegs d’exposicions, com ara «Les arts aplicades en la formulació de l’arquitectura modernista», al catàleg El Modernisme (Barcelona, Olimpíada Cultural i Lunwerg, 1990); «Les arts aplicades a l’arquitectura del segle xix. Utilització i desenvolupament», a La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenomen urbà (Barcelona, Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona, 1990); «La seu del Col·legi d’Advocats», a El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu patrimoni artístic i documental (Barcelona, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, 1993); «Tradición y modernidad en la arquitectura de la Barcelona finisecular», a Las artes españolas en la crisis del 98 (Oviedo, Universidad de Oviedo, 1996); «Barcelona. Visions de la primera metròpoli», al catàleg de l’exposició Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Ministerio de Cultura, 2010); «The Gaudí floor tile: memory, trajectory in Catalan industrial design», presentat al congrés Tradition, transition, trajectories. Major or minor influences? ICDHS 2014 - 9th Conference (São Paulo, Blucher Proceedings, 2015), i «Les arts decoratives més industrials», al catàleg de l’exposició Modernisme. Arts, tallers, indústries (Barcelona, Fundació Catalunya La Pedrera, 2015).
  En el camp del coneixement de la geografia i el territori amb dimensió històrica, ha publicat «Evolució de la xarxa viària a Catalunya», a Obres públiques a Catalunya. Present, passat i futur (Madrid, Real Academia de Ingeniería, 2003); «Modernitzar el territori: la planificació i construcció de la xarxa de carreteres de l’àrea de Barcelona», a Cerdà i els altres. La modernitat a Barcelona. 1854-1874. Quaderns d’Història de Barcelona, BQH (Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2008); «Què és una via de comunicació?: a propòsit de la mobilitat i el territori segons Ildefons Cerdà», a L’agenda Cerdà. Construir la Barcelona metropolitana (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Lunwerg, 2010); «Infraestructuras viarias desde la perspectiva histórica. El caso de la formación de la red de carreteras en la región de Barcelona (1761-1969)» (Revista Transporte y Territorio, Buenos Aires, 2013); «Pontología: arte y técnica del Puente», a Salvador Tarragó. Miscel·lània (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013); «Comunicar el territori: telefonia i obres públiques», al catàleg L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya 100 anys (Barcelona, CCCB i Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona, 2014); «La cartografia turística de Barcelona i la construcció d’un relat urbà (segles xix i xx)», a Destinació BCN. Història del turisme a la ciutat de Barcelona (Barcelona, Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2016), i «Representar la capital. Cartografia monumental i turística de Barcelona, 1914-2015», a Mapes i control del territori. Vuit estudis (Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2016).

Es pot completar aquesta informació a:
  — FUTUR. Portal de la Producció Científica dels Investigadors de la UPC


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors