Mora i Castellà, Josep
Les Pallargues (Segarra), 18 de novembre de 1957 - Barcelona, 8 de juliol de 2012

Josep Mora i Castellà va ser arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’any 1992 obtingué el doctorat amb la tesi La construcció a Catalunya al segle xviii. La Universitat de Cervera com a paradigma de l’arquitectura dels enginyers militars, que s’autoedità l’any 1997. Derivats d’aquesta recerca són diversos articles sobre els enginyers militars i la Universitat de Cervera, apareguts en publicacions com ara Miscel·lània cerverina o a la revista Urtx, en la qual publicà estudis com «El Mercadal d’Agramunt: aproximació a una plaça vuitcentista exemplar» (1994) o «L’església parroquial d’Alguaire: un projecte del futur per a un gran temple del passat» (2009), amb Maria Garganté. A la revista BIC del Col·legi d’Aparelladors de Lleida, publicà l’estudi «Els safareigs d’Agramunt» (2003). També fou impulsor i coordinador de diverses publicacions en l’àmbit local, com ara Els Plans de Sió. Aproximació a la història, la geografia, els costums i l’art (1990).

La seva faceta com a historiador de l’arquitectura es combinà amb la d’activista cultural, com a organitzador primer de les Trobades d’Artistes de les Pallargues i com a impulsor de l’Associació d’Amics de l’arquitectura popular després, amb l’organització anual d’un curset que combinava sessions teòriques a càrrec d’experts amb sessions pràctiques de treball amb la pedra, el fang o la fusta. Aquestes jornades sempre es traduïen en una publicació a la manera d’actes d’un simposi o congrés, amb títols com ara Les cabanes i els marges (2001), El territori i la casa (2002), L’arquitectura dels oficis (2003) o L’arquitectura de l’aigua (2004), entre d’altres, tots editats per Pagès Editors. D’altra banda, les Trobades d’Artistes també tingueren les seves corresponents publicacions, amb títols com ara Intercanvi artístic entre poble i ciutat, L’educació en l’art. Art, per a què? o bé Art de gènere o gèneres d’art?. Després de set edicions, les Trobades d’Artistes es fusionaren amb les jornades literàries també organitzades al municipi, i donaren com a resultat les Trobades d’Art i Literatura de Ponent, on es feren homenatges a artistes vinculats a la Segarra i l’Urgell, com ara Guillem Viladot i Joan Hernández Pijuan.
  Com a arquitecte s’especialitzà en la restauració de monuments, i intervingué en diversos edificis com l’església romànica d’Ossó de Sió, els safareigs d’Agramunt o l’església romànica de Santa Maria d’Agramunt, tots a l’Urgell, el castell de la Morana (Segarra) o la Torre del Cargol, a Ponts (Noguera). Fruit de la restauració de la parroquial d’Agramunt, publicà a la revista del bisbat d’Urgell l’estudi «La majestuositat del romànic tardà reviu a Santa Maria d’Agramunt» (2008). També formava part de l’associació SOS Monuments, entitat creada per a la defensa del patrimoni cultural català, i que arribà a presidir.
  A part de la sensibilitat com a arquitecte que estimava la història dels edificis i combinava la part tècnica amb una exhaustiva tasca de documentació, el seu activisme en pro de la cultura, amb l’art i l’arquitectura popular com a eixos principals, la seva producció com a historiador de l’arquitectura destaca sobretot pel fet d’haver posat el focus en un dels grans edificis del barroc civil català, la Universitat de Cervera, que fins llavors i fent servir paraules pretèrites d’Agustí Duran i Sanpere, havia estat «lloada o denostada, però mai estudiada». L’interès de Josep Mora per la Universitat va propiciar l’apropament posterior a l’edifici per part d’altres historiadors de l’art o arquitectes, i donaren lloc a altres treballs que han de citar ineludiblement la seva obra.

Bibliografia sobre Josep Mora i Castellà: Virgínia Costafreda, «Josep Mora i Castellà, l’arquitecte de les Pallargues» (Revista Sió, Agramunt, núm. 582, agost 2012).