Núria López-Ribalta, formada en l’escola catalana, des de petita demostrà gran interès pel món de la literatura i les arts plàstiques. Amb catorze anys, entrà a estudiar a l’Escola Llotja i ho va compaginar amb els estudis de secundària i amb els universitaris, de manera que el 1976 ja obtingué a Llotja el graduat en esmalts artístics al foc, com a deixeble del professor Andreu Vilasís, amb qui no ha deixat de col·laborar en moltes tasques de difusió i investigació sobre l’art de l’esmalt al foc sobre metalls.
Formada com a historiadora de l’art a la Universitat de Barcelona, es llicencià l’any 1979 i seguidament inicià estudis de belles arts i es llicencià a la mateixa universitat el 1984. Paral·lelament es formà també a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
Interessada per totes les arts decoratives, ha focalitzat l’interès en la disciplina de l’esmalt al foc que practica artísticament i de la qual és docent des del 1978 a l’Escola Llotja de Barcelona. La investigació històrica i la recerca de materials en el camp de l’esmalt artístic durant molts anys confluïren en la presentació de la tesi doctoral, el 1996, basada en la tècnica de la grisalla en esmalts al foc, un estudi històric i de recuperació d’aquesta tècnica en el món contemporani.
Per a la documentació de la tesi doctoral viatjà i feu estades a Llemotges, París, Londres i Ginebra, treballant en col·leccions privades i dels principals museus. Ha publicat molts articles sobre l’art de l’esmalt, especialment a la revista L’Esmalt de l’Associació d’Esmaltistes de la Llotja de Barcelona, Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt (CIDAE), creada el 1983 com a associació nacional d’esmaltistes.
Participa en congressos internacionals i simposis als EUA (1995), França, en diverses ocasions, especialment a Llemotges, des de la dècada de 1980; Rússia (1998); Lituània (2012); Polònia (2013), i Gran Bretanya (Oxford, Cambridge, Londres, Museu Britànic, de restauració, d’esmalts el 2012), entre d’altres.
Ha realitzat conferències al Museu de Vic i a Sitges, i ha estat assessora i consultora al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu del Louvre i als Museus de Sitges, entre d’altres, sempre sobre l’art de l’esmalt. Ha col·laborat amb la museografia de l’art de l’esmalt al Museu del Disseny de Barcelona i ha escrit textos a catàlegs i articles a revistes sobre aquest tema.
És la presidenta a la Península del Creativ-Kreis International (CKI), el qual organitza molts actes i exposicions al voltant de les arts decoratives, especialment les arts del foc, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (MECS) des que es creà el 1991.
És catedràtica d’arts plàstiques i disseny a l’Escola Llotja i directora delegada de la seu de Sant Andreu (des del 2015), on s’imparteixen totes les arts plàstiques i els bells oficis de Llotja. A més del taller d’esmaltatge, ha impartit classes d’història de la joieria, l’esmalt i la ceràmica. Col·labora amb el professor Joan Domenge de la Universitat de Barcelona (UB) amb una o dues classes durant els cursos impartits a la UB, a la Facultat d’Història de l’Art, sobre l’orfebreria catalana, del gòtic al Modernisme, que ell imparteix. |