Graus Rovira, Ramon
Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), 14 de desembre de 1968

Ramon Graus Rovira és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (2000) i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (2012). Des del 1999 ha estat professor d’història de l’arquitectura i la construcció a la Universitat Politècnica de Catalunya. Així mateix, ha estat membre del Grup de Recerca Història de l’Arquitectura a Catalunya i el Context Internacional (GRHACCI). La seva recerca s’ha centrat en l’estudi històric de les interdependències entre tècnica i arquitectura durant els segles xix i xx. Prèviament, s’havia titulat com a arquitecte tècnic en execució d’obres (1990) i havia estat professor de formació professional en la branca de fusta (1987-1990), tècnic del Servei de Rehabilitació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (1991-2001) i soci del despatx Casanovas, Graus, Pérez Arquitectes (2002-2006).
  La seva tesi doctoral, Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929, dirigida pels doctors Pere Hereu i Jaume Rosell, obtingué el dotzè Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner 2014 i el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya el 2014.

Entre la producció científica, part d’aquesta escrita en col·laboració, amb els professors Jaume Rosell i Helena Martín Nieva, entre d’altres, cal destacar algunes monografies sobre edificis de Barcelona, com ara L’Escola Industrial de Barcelona (1904-2004). Cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura (Barcelona, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 2008), La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra. Història, ciutat i arquitectura (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2012) i L’arquitectura del mercat del Born (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017). Destaquen els estudis d’història institucional, com ara «L’Escola d’Arquitectura a la Universitat de Barcelona (alguns aspectes de context)», a La Universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2010); «Escursionismo e architettura in Catalogna, cento anni fa» (Il Progetto Sostenibile, Monfalcone, 2010); «Els arquitectes professors, dins i fora de l’Escola d’Arquitectura (1900-1960)» (Plecs d’Història Local, Barcelona, 2014), i «Del culte als monuments al descobriment de l’arquitectura vernacla: La Secció d’Arquitectura del Centre Excursionista de Catalunya (1904-1929)», a Les avantguardes entre segles (xix-xx). Nous problemes, nous materials, noves solucions (Barcelona, Patrimoni 2.0 Consultors, 2015). Cal destacar els assaigs metodològics sobre patrimoni arquitectònic, com ara Le Maroc présaharien. Habitat et patrimoine (Barcelona, UNESCO i Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1998), «Au sujet des valeurs bioclimatiques dans la réhabilitation de l’architecture traditionnelle méditerranéenne» (Méthode RehabiMed. Architecture Traditionnelle Méditerranéenne, II. Réhabilitation. Bâtiments, Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2007) i Rehabimed Method. Traditional Mediterranean Architecture (Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2008) Finalment, destaquen especialment els estudis que s’interroguen sobre el paper nuclear de la tècnica en l’arquitectura catalana contemporània, com ara «L’Eixample Cerdà i la “construcció catalana”», a L’Eixample. Gènesi i construcció (Barcelona, Lunwerg, 2009); «Fèlix Cardellach, en la reinvención del ingeniero», a Félix Cardellach. Filosofía de las estructuras, Barcelona, 1910 = Philosophie des structures, Paris, 1914 (Bilbao, Saiatek, 2010); «El paper de Joan Torras Guardiola en l’arquitectura catalana del seu temps», a La Barcelona de ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2011); «The beauty of a beam: the continuity of Joan Torras’s beam of equal strength in the work of his disciples —Guastavino, Gaudí and Jujol» (International Journal of Architectural Heritage, Nova York, 2015); «Michel de Bergue, Josep Maria Cornet i Mas, Joan Torras Guardiola: tres pioneros de las estructuras metálicas en Cataluña», a De Re Metallica. Ingeniería, hierro y arquitectura (Madrid, Fundación Juanelo Turriano, 2016); «Arquitectures noucentistes a les estacions del Tren de Sarrià (1912-1931)» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2016); «El hormigón armado en Cataluña (1898-1929): cuatro empresas y su relación con la arquitectura» (Informes de la Construcción, Madrid, 2017); «“La renovació en l’arquitectura”: Puig i Cadafalch entre 1901 i 1931» (en premsa); «El gros de l’obra a les cases de Barcelona: Parets, sostres i cobertes abans i a partir de la industrialització» (en premsa), i «La delegación en Barcelona de Maillart et Cie., 1913-1925: Hormigón armado y renovación de la arquitectura industrial» (en premsa).
  Així mateix, ha estat comissari de l’exposició itinerant «La cubierta plana, un paseo por su historia» (Texsa, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 2005) i, amb Manuel Guàrdia i José Luis Oyón, comissari de l’exposició monogràfica «Born: memòries d’un mercat» (Ajuntament de Barcelona, El Born Centre de Cultura i Memòria, Barcelona, 2017).