Com a investigador de l’art s’ha especialitzat en Modernisme i Noucentisme, així com en història de la conservació i la protecció del patrimoni a Catalunya. Sobre Modernisme, és l’autor de l’article «Patrimoni modernista desaparegut», inclòs dins el llibre dirigit per Francesc Fontbona, Joies del Modernisme català (Barcelona, Gran Enciclopèdia Catalana, 2012), en el qual es va basar per a iniciar, en col·laboració amb la doctora en història de l’art Raquel Lacuesta Contreras, la col·lecció El Modernisme perdut de Barcelona, publicada per Editorial Base i l’Ajuntament de Barcelona, de la qual han aparegut tres volums fins al moment: La Barcelona antiga (2013), La Barcelona de l’Eixample (2014) i Sants - Les Corts (2017). Amb Raquel Lacuesta, també ha escrit els llibres Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2006) i Els ponts de la província de Barcelona. Comunicació i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2008). Altres treballs de Xavier González Toran sobre modernisme són la guia L’Església de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló, Consorci de la Colònia Güell, 2004) i la coordinació i la redacció dels continguts del panells interactius de l’espai multimèdia Gaudí Experiència (Barcelona, Crumain Iniciatives, 2012). Pel que fa al Noucentisme, col·labora, des del 2014, en l’elaboració del Mapa d’arquitectura i elements urbans noucentistes, per encàrrec inicial del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Sobre història de la conservació i protecció del patrimoni a Catalunya, ha escrit, juntament amb la historiadora Anna Micaló Aumedes, els treballs La protecció del patrimoni arquitectònic durant la transició política (1976-1980). El SERPPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) (Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, 2001) i Estudi sobre la primera legislatura d’ajuntaments democràtics (1979-1983). Actuacions en el patrimoni arquitectònic (Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, 2002; inèdit). També ha comissionat l’exposició SCCM-SPAL. 1914-2014. 100 anys a l’avantguarda de la restauració monumental, i en va coordinar el catàleg (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2014-2015). Així mateix, ha publicat llibres sobre història, com ara La Segona República al Masnou, 75 anys després (Masnou, Iniciativa per Catalunya Verds, 2006), en col·laboració amb Rosa Toran, i Barcelona 1714. Testimonis d’una ciutat assetjada (Barcelona, Zahorí i Angle, 2014).
Ha col·laborat també com a documentalista i editor amb diversos historiadors i escriptors, com ara Javier Cercas Mena, Pere Ferreres Serrano, David Galí Farré, Antoni González Moreno-Navaro, Raquel Lacuesta Contreras, Mercè Morales Montoya, Jaume Sobrequés Callicó i Rosa Toran Belver, en obres com ara La vida a Palau. Eusebi Güell i Antoni Gaudí. Dos homes i un projecte (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2002), Edmundo Gimeno i Font, deportat a Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen (Barcelona, Amical de Mauthausen, 2007), Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2008), Santiago Sobrequés i Vidal. Historiador, professor i ciutadà (1911-1973) (Barcelona, Base, 2011), Futbol Club Barcelona. Conoce su historia (Barcelona, Dicur, 2011), Atles electoral. Els consistoris del Masnou. 1812-1979 (el Masnou, Ajuntament del Masnou i Museu Municipal de Nàutica del Masnou, 2013), El Palau Güell. Una obra mestra d’Antoni Gaudí (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013), El impostor (Barcelona, Literatura Random House, 2014) i Història contemporània del Masnou (el Masnou, Ajuntament del Masnou, 2017). |
