Gibert i Buch, Josep
Girona, 1904 - Barcelona, 1979

Josep Gibert i Buch fou arqueòleg, deixeble de Bosch Gimpera i Lluís Nicolau d’Olwer. Es llicencià en filosofia i lletres (secció d’història) a la Universitat de Barcelona el 1925, i es doctorà. Com a dibuixant, participà a la revista L’Esquella de la Torratxa, en la qual signava amb el pseudònim Pep, amb dibuixos humorístics, entre el 1927 i el 1930. Ben relacionat amb Francesc Cambó —que li donà suport i el propugnà com a futur cap d’una escola arqueològica catalana al Mediterrani oriental, que no reeixí— i Joan Estelrich, fou corresponsal a Egipte de La Publicitat el 1927, en la qual descriví les troballes recents de Howard Carter. Participà ell mateix més endavant, des del 1928, en excavacions a Egina i Naxos (Grècia) a la recerca de traces catalanes, i a Jerusalem, on entrà en contacte amb P. Ubach, i treballà a Munic (1931), al costat del doctor Gabriel Welter, i a Berlín. El 1932 s’havia casat i tornava a ser a Barcelona, on treballà en els serveis tècnics de la Junta de Museus. Una de les seves tasques va ser intervenir en la catalogació de l’obra de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges.

Però rere el trauma de la guerra, les seves aspiracions arqueològiques, ja interrompudes, es tancaren definitivament. Publicà una coneguda monografia sobre Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore (Barcelona, C. N. Gisbert, 1946), que també il·lustrà en part amb dibuixos seus, i en el camp concret de la història de l’art publicà La masia catalana. Origen, esplendor i decadència. Assaig històric descriptiu (Barcelona, Millà, 1947; reeditada el 1985), o Els Llibres miniatura (Barcelona, Millà, 1950). Especialment important, malgrat la discreció, fou la seva activitat com a redactor general del Diccionario biográfico de artistas de Catalunya (Barcelona, Millà, 1951-1954; reeditat per Edicions Catalanes a Barcelona el 1980), que dirigia Josep-F. Ràfols, el qual havia coincidit amb ell com a oficial primer dels Museus d’Art de Barcelona l’any 1938. A aquella obra exhaustiva, i encara avui de consulta imprescindible, hi realitzà una tasca de coordinació i de redacció intensa i hi publicà capítols complementaris de síntesi i aportació sobre forja, fosa, armeria, ceràmica i vidre. Com explica Jordi Ribera, «Josep Gibert fou la veritable ànima del Ràfols, i qui hi treballava les vint-i-quatre hores del dia».
  El 1944 vengué a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona un fons integrat per cançons, corrandes, crits de carrer i poesies populars, entre d’altres. D’aquest fons, es troben fotografies a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona —ell mateix també era fotògraf— sobre la ciutat de Girona i rodalia, una crònica gràfica nodrida d’imatges que mostren diversos indrets i monuments, costums i folklore de la vida gironina a final del segle xix i el primer quart del segle xx. Quaranta-nou d’aquestes fotografies formen part de l’àlbum clàssic Bellezas de Gerona, del 1877, del fotògraf Joan Martí i l’editor Vives.
  Conreà també altres disciplines, com ara la recerca folklòrica, Del cançoner popular català. Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral acompanyades d’una abreujada història del bandolerisme i bandidatge català (Barcelona, Estel d’Argent, 1948; reeditada a Moià, Raima, 1989) —tema que ja l’interessava des de jove— o Aplec de non-nons i cançons de bressol (Barcelona, Tip. Bosch, 1948), i sobre la caça (Perros de caza en España. Razas, adiestramiento y aplicación (Barcelona, Pulide, 1970) i Caza menor (Barcelona, Hispano-Europea, 1983). Traduí de l’àrab i edità el Rubáiyat d’Umar Hayyam (Barcelona, Fama, 1953; reeditada per Plaza & Janés el 1969).

Bibliografia sobre Josep Gibert i Buch: Jordi Vidal, «La escuela de arqueología del Mediterráneo Oriental que no pudo ser. Aproximación a la figura de Josep Gibert i Buch» (Archivo Español de Arqueología, Madrid, núm. 89, 2016, p. 181-191); Jordi Ribera Bergós, «Precisions sobre el Diccionari Ràfols» (Revista de Catalunya, Barcelona, núm. 273-274, 2011, p. 47-61); Enric Mirambell, «Un projecte arqueològic des de l’epistolari de Josep Gibert» (Revista de Girona, Girona, núm. 183, 1997, p. 38-40), i J.-F. Ràfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, vol. i (Barcelona, Millà, 1951-1954, p. 477).