Alice Wilson Frothingham desenvolupà la seva carrera íntegrament a la Hispanic Society of America (HSA) de Nova York. Aquesta institució, creada l’any 1904 per Archer Milton Huntington (Nova York, 1870 - Bethel, Connecticut, 1955), és des de llavors una biblioteca i un museu destinat a l’estudi de l’art i la història de l’Estat espanyol, Portugal i l’Amèrica Llatina.
A. W. Frothingham formà part del conjunt de bibliotecàries que el fundador de la institució contractà per dur a terme la sistematització i l’estudi dels fons bibliogràfics que havia adquirit, cosa que prioritzà abans d’iniciar les tasques de documentació de les seves col·leccions artístiques. Així, la jove bibliotecària, formada a la Universitat de Boston, entrà a formar part de l’equip de la HSA l’any 1925, juntament amb un ampli estol de bibliotecàries, moltes d’elles amb una discapacitat sensorial i formades a l’Escola de Lexington per a Sords. Aquest equip gairebé exclusivament femení treballà des del final de la primera dècada del segle xx fins al principi de la dècada de 1970, i moltes d’elles, com va ser el seu cas, esdevingueren conservadores de la institució. Frothingham va ser nombrada conservadora de les col·leccions de ceràmica i vidre l’any 1928 i desenvolupà aquesta tasca fins que es jubilà el 1968, situació que no frenà la seva vinculació amb diversos projectes dins la institució on seguí col·laborant i publicant fins a ben entrada la dècada de 1970.
El seu nomenament com a conservadora fou el resultat dels treballs publicats en les col·leccions d’arts decoratives, des de la seva incorporació a l’equip de documentalistes de la HSA fins a la seva especialització en els àmbits de la ceràmica i del vidre, la qual cosa significà un important reconeixement al seu treball si es té en compte que la col·lecció de ceràmica és una de les més importants a nivell internacional per la seva qualitat, diversitat i volum. Seguint la política de formació dels seus tècnics i per tal d’afavorir l’estudi i la publicació de diverses monografies, la HSA en facilità el desplaçament diverses vegades a França, Itàlia i Espanya, on va poder entrar en contacte amb diverses col·leccions públiques i privades, així com amb diversos historiadors de l’art com Joan Ainaud o Josep Gudiol, que l’ajudaren i orientaren en les seves investigacions. |