Farré i Sanpera, Maria Carme
Manresa (Bages), 1 de juliol de 1946 - Santpedor (Bages), 31 de març de 2023

Maria Carme Farré i Sanpera era llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en les especialitats de filosofia (1969) i psicologia (1973). Feu cursos al Centre d’Informació UNESCO-ICOM de París i al Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic. A banda de diversos diplomes de llengües estrangeres, estudià solfeig, teoria i piano al Conservatori de Música de Manresa (1954-1957).
  Fou conservadora del Museu d’Art de Catalunya de Barcelona des del 1969 (després anomenat «Museu Nacional d’Art de Catalunya»), i el 1975 hi esdevingué director tècnic de secció. Paral·lelament, fou professora no numerària a la Universitat de Barcelona (1970-1974). Per la seva tasca al museu, esdevingué l’autora del llibre Museo de Arte de Cataluña (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1973; també en edició en anglès), dirigí el treball d’ús intern Prevenció i seguretat en els museus (Barcelona, 1977, a la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya) i coordinà la Guia dels Museus de Catalunya (Barcelona, La Caixa, 1979). La monografia El Museu d’Art de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1983) —també en versió en espanyol— assolí catorze edicions.
  Gestionà, amb l’artista Josep Guinovart, la donació del seu gran conjunt escultòric Contorn-entorn a l’aleshores Museu d’Art Modern de Barcelona (1978), després integrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Intervingué en la descoberta de les pintures murals de l’església de Sant Vicenç de Rus, a Castellar de n’Hug (1983), en l’edició dels catàlegs de l’exposició de les col·leccions «Joan Prats Tomàs» (1982) i «Bertrand als Museus de Barcelona» (1985), així com de l’Exposició del Llegat Abrate als Museus d’Art de Barcelona (1986), entre moltes altres tasques.
  Fou membre sense vot de la Junta de Museus de Barcelona (1970-76), del consell directiu del Foment de les Arts i del Disseny (1974-1986) i del consell assessor del Museu de Montserrat. Fou col·laboradora de la Fundació Joan Miró Centre d’Estudis d’Art Contemporani de Barcelona (1973-1975), cofundadora de l’Assemblea de Museus de Catalunya i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Va ser redactora de la ponència d’arts plàstiques (museus) del Congrés de Cultura Catalana.
  Així mateix, fou coautora d’un audiovisual sobre el romànic al Museu d’Art de Catalunya, del vídeo L’època del gòtic català (Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular, 1983), i ideà i escriví els textos del vídeo L’època del gòtic català (Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular, 1983), també en versió en espanyol (1984), reeditat a Barcelona (Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 2005). Fou igualment guionista del vídeo Barcelona des de l’aire. Barri a barri (Barcelona, La Vanguardia, 1999). El 1986 pronuncià el Pregó de la llum a l’Ajuntament de Manresa (Manresa, Reial Confraria de la Santíssima Trinitat, 1986).

De la seva obra escrita al marge de la vinculada al Museu d’Art de Catalunya, cal destacar el volum L’arquitectura en la història de Catalunya (Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1987), dirigit per ella; el llibre sobre la Casa Heribert Pons (Barcelona, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 1987) —el qual coordinà—; la col·laboració al d’Argenteria d’Andorra (Andorra la Vella, Conselleria d’Educació, Cultura i Joventut del Govern d’Andorra, 1990); el volum El Palau de la Virreina (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1995), que impulsà ella i en el qual redactà la part d’arquitectura, i Jordi Maragall. Els ulls de l’art (Barcelona, Hacer, 2003). Col·laborà en la Història de Barcelona (Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Ajuntament de Barcelona, 1991-2001), amb el capítol dedicat a l’art gòtic. Publicà treballs sobre l’arqueta de Sant Pere Ermengol, a Pallium (catedral de Tarragona, 1991) i a La Guàrdia dels Prats i la seva església (Valls, Cossetània Edicions, 2004). Fou col·laboradora de la Gran enciclopèdia catalana sobre temes d’art medieval (des del 1970). També va publicar articles de divulgació artística a les publicacions barcelonines Barcelona Metròpolis Mediterrània —iniciada el 1986— (1991), Municipal (1993 i 1994) i El Ciervo (2011), a part de col·laboracions esporàdiques a la premsa de Barcelona.
  Va comissariar diverses exposicions, entre les quals destaca l’antològica de Josep M. Subirachs, a Tòquio (Museu d’Art de Ginza, 1990), en col·laboració amb el Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, o la inaugural Anglada-Camarasa al Gran Hotel. Redescobrir una època (Palma, Fundació La Caixa, 1993), amb Guillem Rosselló; amb la redacció dels textos corresponents als catàlegs. Fou consultora a Estocolm per l’exposició «Modernismen i Katalonien» (Kulturhuset, Estocolm, 1989), per compte del Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.
  Va participar a diversos congressos i cursos, entre els quals destaca l’organitzat per la Jove Cambra de Barcelona (1970-1972), sobre museus a Barcelona; el de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (1972-1973), sobre l’art a l’escola, i el de la Universitat del País Basc, a Vitòria (1990), sobre seguretat en els museus.