Espí Valdés, Adrià
Alcoi (Alcoià), 4 de maig de 1940 - Alcoi (Alcoià), 12 d'abril de 2022

Adrià Espí Valdés va ser doctor en història —amb una tesi sobre el pintor Emili Sala—, catedràtic jubilat d’història de l’art a la Universitat d’Alacant, director de l’Institut d’Estudis Alacantins (1979-1982) i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert, d’Alacant (1896-2003). Va ser acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (des del 1997) i de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla. També va presidir el Club Taurino d’Alcoi. Era soci de número de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), l’Asociación Española de Críticos de Arte (AECA) i l’Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA).
  En acabar els estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, el 1968 va passar a dirigir el nou Departament d’Art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant el 1979. A part de prestar atenció a autors del seu temps (Pérezgil, Mari Francis Juan, Gastón Castelló, Polín Laporta, Juana Francés, Díaz Azorín o Antoni Miró), la seva tasca de recerca es va centrar en l’estudi de la important escola pictòrica alcoiana i alacantina vuitcentista, sobre la qual també va fer una intensa activitat divulgadora a Información (1969-1971) i Idealidad (1971-1974).

De la seva obra, copiosíssima i dedicada sobretot a l’art alcoià i alacantí del segle xix, destaquen Los pintores de Alcoy y el cuadro de historia. Intento monográfico en torno nuestros artistas del siglo xix (Instituto Alcoyano de Cultura Andrés Sempere, 1963), El litógrafo Pascual y Abad (Alcoi, La Victoria, 1964), Las bellas artes y los artistas a través de las exposiciones alicantinas del siglo xix (Alacant, Caja de Ahorros Provincial, 1972), Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera Cantó (Alacant, Institut d’Estudis Alacantins, 1969), Ricardo Navarrete. Ese pintor olvidado (Alcoi, La Victoria, 1970), Vida y pintura de Francisco Laporta (Alcoi, Institut Alcoià de Cultura Andrés Sempere, 1971), Siglo y medio de pintura alicantina (Alacant, Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1973), Escultura y escultores en Alcoy (Alcoi, Impr. La Victoria, 1974), Historia y anecdotario de la cabalgata de los Reyes Magos de Alcoy (Alcoi, Gráficas Ciudad, 1974), El pintor Emilio Sala y su obra (València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1975), El arte de las fiestas de moros y cristianos de Alcoy (Alcoi, Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1976), [Lorenzo] Casanova y su círculo alicantino de pintores y escultores (Alacant, Caja de Ahorros Provincial, 1983), Pintura alicantina (Alacant, Diputación Provincial, 1999), Pintores alicantinos 1900-2000 (Alacant, Diputación Provincial, 2001) i Acuarelas de pintores alicantinos del siglo xix (Alacant, Diputación de Alicante, 2003).
  D’entre tots els llibres, cal destacar Vida y obra del pintor Gisbert. Un quehacer artístico internacional que abarcó toda la segunda mitad del siglo xix (València, Institució Alfons el Magnànim, 1971), que va donar a conèixer amb gran detall la figura d’un dels pintors vuitcentistes més interessants i representatius històricament de l’estat espanyol. També va estudiar temes antropològics —com les festes de moros i cristians—, musicals, d’història del cinema, i va publicar poesia en valencià. Va col·laborar especialment a la revista Archivo de Arte Valenciano, i també a Arte Español, Instituto de Estudios Alicantinos, Canelobre, Revista de la CECEL, Espiral de las Artes, Correo del Arte i Saitabi, entre d’altres. Va cedir part de la seva biblioteca a la Biblioteca Municipal d’Alcoi.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi