Sempre ha entès l’art com una peça integrada en una complexa xarxa de relacions culturals i socials i, per això, ha dirigit la seva recerca a l’estudi de la visualitat contemporània, sense establir fronteres entre l’alta i la baixa cultura. Un dels eixos del seu treball ha estat l’estudi del cinema en llibres com ara Kurze Geschichte des spanischen Films (Frankfurt, Deutches Filmarchiv, 1978), El cas Cifesa. Vint anys de cinema espanyol (1932-1951) (València, Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia, 1989) o Pere Portabella. Avantguarda, cinema, política (Barcelona, Pòrtic i Filmoteca de Catalunya, 2008). El surrealisme com a lloc d’entrecreuament de llenguatges (poesia, pintura, objectes, fotografia, cinema) ha estat el segon gran tema al qual ha dedicat la seva atenció. Ha publicat nombrosos estudis sobre Salvador Dalí, de qui ha editat també diversos textos. Entre els llibres destaquen Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (Madrid, Electa, 1999), traduït a l’anglès per Yale University Press l’any 2007) i La pintura y sus sombras. Cuatro estudios sobre Salvador Dalí (Terol, Museo de Teruel, 2005). La relació de Joan Miró amb els materials pobres de la vida quotidiana (diaris, anuncis, revistes satíriques) i els procediments que utilitza per a integrar-los en la pintura formen el contingut del llibre Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934 (Madrid, Alianza Editorial, 2007). Mentre estudiava el collage en l’obra de Miró, va descobrir un dibuix de Pablo Picasso de final del segle xix amb una fotografia encolada al qual va dedicar l’assaig Alta i baixa cultura. Picasso, març 1899 (Barcelona, Museu Picasso, 2012). També ha ofert noves perspectives sobre Luis Buñuel en l’article «Avant Las Hurdes», publicat a Cinéma. Revue Semestrelle d’Esthétique et d’Histoire du Cinéma (primavera 2003), o sobre «El debate surrealista en Cataluña. El “grupo antiartista” y L’Amic de les Arts», al catàleg Huellas dalinianes (Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2004). L’interès per la figura de Joan Brossa, i les relacions entre poesia i cinema, es reflecteixen en l’estudi «Em va fer Douglas Fairbanks», inclòs en el catàleg Joan Brossa (Barcelona, Fundació Joan Miró, 2001). Alguns d’aquests treballs dispersos —juntament amb d’altres no esmentats—han estat recollits en el llibre Arte y cultura visual. Ensayos sobre el siglo xx (Madrid, Cátedra, 2018).
A més de publicar textos relacionats amb l’àmbit de la seva recerca, com ara una antologia d’escrits de Clement Greenberg, La pintura moderna y otros ensayos (Madrid, Siruela, 2006), ha fet de comissari en diverses exposicions, entre les quals destaquen «Dalí. Cultura de masses» (Barcelona, CaixaForum, 2004), que després va viatjar al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, al Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida) i al Museu Boijmans de Rotterdam, i «Dalí and Films» (Londres, Tate Modern, 2007), amb D. Ades i M. Gale, que es va poder veure posteriorment al Museu d’Art Modern de Nova York i al Museu d’Art del Comtat de Los Angeles. La recerca abans esmentada sobre un dibuix de Picasso va donar lloc a l’exposició «Un collage abans del collage» (Barcelona, Museu Picasso, 2012). Finalment, concidint amb el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, va organitzar amb J. Minguet, l’exposició «Barcelona zona neutral. 1914-1918» (Barcelona, Fundació Joan Miró, 2014), en la qual es reflectien els efectes del conflicte europeu en la transformació visual de Barcelona.
Al marge de l’activitat acadèmica, ha publicat l’assaig periodístic La vaga de tramvies de 1951 (Una crònica de Barcelona) (Barcelona, Laia, 1977), la novel·la La germana fosca (Barcelona, Destino, 1988), el llibre de relats La indiferència (Barcelona, Destino, 2006) i el dietari «Diari de guerra. Nova York, tardor 2001» (L’Avenç, Barcelona, 2011). |
