Carbonell i Buades, Marià
Palma (Mallorca), 9 de juliol de 1955

Marià Carbonell i Buades es va llicenciar en història de l’art per la Universitat de Barcelona el 1983 amb uns tesi de llicenciatura, publicada com a llibre, L’Escola del Camp de Tarragona en l’arquitectura del segle xvi a Catalunya (Diputació de Tarragona, 1986; Premi Vèrtex), i es va doctorar a la mateixa universitat el 1989 amb la tesi L’arquitectura classicista a Catalunya (1540-1659), sota la direcció d’Ignasi de Solà-Morales. L’octubre del 1984 es va incorporar al Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha exercit la docència i la recerca; primer com a professor ajudant, com a encarregat de curs ja el 1985, professor titular el 1990 i catedràtic el 2011. Entre el 1988 i el 1997 també va ser professor d’història de l’art a l’Escola de Disseny Elisava. Ha estat vocal de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona (Servei de Patrimoni Arquitectònic), de la Generalitat de Catalunya, entre el 1997 i el 2008. Ha estat membre de la Comissió de seguiment d’obres de la catedral de Mallorca (2000), i actualment, des del 2005, forma part del Comitè Científic de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (València). Entre el 2010 i el 2012 va ser investigador principal en un projecte de la primera convocatòria Recercaixa titulat Art en perill. Cens i memòria de la destrucció, que pretenia documentar les obres d’art de l’època moderna a Catalunya perdudes al llarg dels segles xix i xx. També forma part del projecte internacional PICTOR que s’ocupa d’estudiar la condició social dels pintors a l’època renaixentista al sud d’Europa. Ha fet estades de recerca a Venècia i a Roma i ha tingut set contractes de transferència de coneixements amb les Administracions públiques. Ha comissariat quatre exposicions i ha participat en nombroses trobades científiques nacionals i internacionals. És membre del consell de redacció i del comitè assessor de diverses revistes especialitzades.

La seva recerca s’ha centrat en la història de l’art i de l’arquitectura en època moderna a Catalunya i a Mallorca, però ha tractat altres línies de treball, com ara el mecenatge artístic de la família Borja, la història social de l’artista renaixentista i la història del col·leccionisme artístic del Barroc i de la Il·lustració. Ha publicat prop de cent cinquanta títols entre llibres, capítols de llibres, articles a revistes científiques i fitxes de catàleg. Entre els llibres, cal destacar Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (Barcelona, Curial, 1994); Guillem Mesquida (1675-1747) (Palma, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern Balear, 1999); Art de cisell i de relleu. Escultura mallorquina del segle xvii (Palma, Olañeta, 2002); El palau de la Generalitat, del gòtic al primer Renaixement (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2003); El Palau de la Generalitat a l’època del Renaixement (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004); Miquel Pont Cantallops, 1678-1755. Un pintor llorencí entre Mallorca i Roma (Sant Llorenç des Cardassar, Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, 2005); El Palau de la Generalitat de Catalunya, 600 anys. Art i arquitectura (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005); Cendres de Troia. El pintor Miquel Bestard (1592-1633), catàleg d’exposició (Palma, Fundació Sa Nostra, 2007); El convent de mínims de Sineu (Sineu, Ajuntament de Sineu / Portal Forà, 2010; amb col·laboració de Bartomeu Matínez i Oliver); El Palau del Consell de Mallorca. La seu del govern insular (Palma, Consell de Mallorca, 2011); Fons de pintura del Consell de Mallorca (1650 c. - 1939) (Palma, Consell de Mallorca, 2012); El Cardenal Despuig. Col·leccionisme, Grand Tour i cultura il·lustrada (Palma, Consell de Mallorca, 2013); Fons de pintura i dibuix del Parlament de les Illes Balears (Palma, Consell de Mallorca / Parlament de les Illes Balears / Obra Social La Caixa, 2015), i darrerament la direcció i una àmplia participació en el llibre El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura, 2 v. (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Departament de la Presidència, 2015), que culmina una llarga dedicació a l’estudi d’aquest singular monument i el seu patrimoni artístic.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Dialnet
  — Academia.edu