Tarracó, Emília
Campdevànol (Ripollès), 4 de setembre de 1923 - Vic (Osona), 19 de març de 2002

Emília Tarracó Planas era de família ripollesa i estigué estretament vinculada sempre a Ripoll. Cursà els estudis de magisteri i de professora de francès a l’Escola d’Idiomes de la Universitat de Barcelona i treballà com a auxiliar de bibliotecària a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Després es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat d’art, a la Universitat de Barcelona. El 2 d’octubre de 1973 llegí la tesi de llicenciatura, El Bestiario de la portada de la basílica del monasterio de Santa María de Ripoll, dirigida per Joan Ainaud de Lasarte, i el mateix any ingressà com a conservadora tècnica de museus al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el mateix any que s’inaugurava la remodelació de la sala de romànic, sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte, amb qui i per a qui treballà. El 1976 guanyà la plaça d’auxiliar d’institucions culturals, convocada per concurs oposició. Es jubilà com a tècnica superior d’art i història el 4 de setembre de 1988.

Els seus estudis versen especialment sobre Ripoll, com ara «El módulo de la portada de Ripoll», a XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, vol. i (Granada, Universidad de Granada, 1973 [1979]); «Le Portail de Ripoll: symbologie, style et mathématique» (Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Sant Miquel de Cuixà, 1977); «L’escultura en el monestir de Ripoll, ara fa mil anys» (Revista de Girona, Girona, 1978); «Aproximación a la estructura compositiva del Pórtico de la Gloria de la catedral de Santiago de Compostela», a Congreso Español de Historia del Arte 6è 1986 Santiago de Compostela, vol. ii (Santiago de Compostel·la, Universidad de Santiago de Compostela, 1989); «La pintura romànica en el monestir de Ripoll», a Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1998-1999), i la monografia El monasterio de Santa Maria de Ripoll (Lleó i Madrid, Everest, 1989). Fou la principal impulsora de la formació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (CECR), el qual depenia del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona (1977).