Paral·lelament a l’exercici de la professió, ha escrit nombrosos articles i llibres sobre la història i l’evolució de la professió. Entre aquests dos temes se situa l’entrada «Diseño gráfico», redactada l’any 1980 per al Suplemento 1976 de l’Enciclopèdia Espasa. El diseño gráfico. Desde los orígenes hasta nuestros días (Alianza, 1988) va rebre el Premi ACCA de la Crítica d’Art) el mateix any, i ha estat el llibre de text utilitzat a gairebé totes les escoles de disseny de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina. L’any 2012 se’n va fer una segona edició revisada, corregida i augmentada d’un cinquanta per cent.
El propòsit divulgatiu es fa palès al primer llibre, Les caplletres il·lustrades de Junceda (Alta Fulla, 1983), en el qual es posen en relleu els fonaments de dissenyador del popular il·lustrador. La mateixa editorial va publicar, entre el 1985 i el 1994, un compendi en quatre volums sobre la pregnància dels anuncis publicitaris a la cultura de masses, titulat El llibre dels anuncis. Un museu al carrer (Diputació de Barcelona, 1984), en el qual fa un inventari dels rètols comercials dissenyats a Catalunya, força arrelats a la memòria popular. Els llibres dedicats a esbrinar l’origen del disseny gràfic, l’evolució i els continguts, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i l’estranger, són El disseny gràfic a Catalunya (Els Llibres de la Frontera, 1987), El diseño gráfico en España (Alianza, 1997), El paisatge comercial de la ciutat (Paidós i Ajuntament de Barcelona, 2001), Los años del diseño (Turner, 2003), El arte oculto en las letras de imprenta (Campgràfic i Biblioteca Nacional, 2005) i Arte en la tipografía y tipografía en el arte (Siruela, 2007). En canvi, Los demiurgos del diseño gráfico (Mondadori, 1994), Diseñador (Grijalbo, 1994), Diseñar es soñar (Universidad Autónoma Metropolitana, 2017), Els llibres del passat, del present i tal vegada del futur. La petjada d’Aldo Manuzio (Eumo, 1996), El factor diseño (Alianza, 2011), Mis queridos diseñadores (gráficos) (Alianza, 2016) i Guirigay del qué, el cómo y el cuándo del diseño gráfico (Vuelta del Ruiseñor, 2016) miren d’apropar el disseny a lectors no professionals, com ara usuaris, consumidors o espectadors passius.
El fenomen sociocultural d’una professió integrada a la comunicació visual, avui dia hegemònica, ha fet decantar els darrers llibres cap a la narrativa. Així ho va reconèixer el 2012 el jurat que va concedir a Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata (Tres i Quatre, 2011) el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A Un llop a la vora del foc (Edicions de 1984, 2014), les referències al disseny ja són gairebé escadusseres. |
