Sagarra Trias, Ferran
Barcelona, 21 d'agost de 1952

Ferran Sagarra Trias és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1976, doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1991, professor titular d’urbanisme a la UPC el 1992, director de l’ETSAB del 2008 al 2013 i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2013.
  El seu treball de tesi, Barcelona, ciutat de transició. 1848-1868. El projecte urbà a través de l’obra de l’arquitecte Garriga i Roca va merèixer el Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner (1992) i el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la UPC el 1993 i, després de ser publicat per l’IEC, el Premi Crítica Serra d’Or (1997).
  Ha estat professor visitant a la Universitat de Mont-real el 1998, a la Universitat RMIT de Melbourne el 2014 i la Universitat Politèncnica de Milà el 2013 i el 2016. Ha estat investigador al Centre Canadenc d’Arquitectura (CCA), conferenciant i responsable de cursos internacionals sobre projectació i història urbana i de Barcelona, i va ser responsable de relacions externes de l’ETSAB entre els anys 2001 i 2008.

El seu camp d’interès és la història i la projecció urbana moderna i contemporània. Ha estat assessor d’algunes associacions de veïns de Barcelona, va participar en el planejament urbanístic a Barcelona i Catalunya des de la transició fins al tombant de segle. Com a professor, s’ha interessat per Barcelona, la seva història i el planejament contemporani (ha impartit cursos sobre plans d’escala intermèdia i forma de la ciutat contemporània o «Caminar Barcelona»), en la reforma i renovació de teixits urbans centrals o consolidats, a Europa i a l’Amèrica del Nord (cursos de màster), en urbanització i accés a l’habitatge en països llatinoamericans i en aspectes relacionats amb la docència de l’arquitectura. Entre les seves publicacions cal esmentar «Barcelona dins del projecte industrialista català», a La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenomen urbà (Barcelona, L’Avenç, 1990); «Política urbanística i creixement urbà», a La ciutat industrial (1833-1897), vol. vi (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, març 1995); «Arquitectura i urbanisme», a Pere Gabriel (dir.), Romanticisme i Renaixença, 1800-1860, vol. iv (Barcelona, Edicions 62, novembre 1995); Barcelona, ciutat de transició, 1848-1868. El projecte urbà a través de l’obra de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996); «Arquitectes, enginyers: el control del territori», a Barcelona. Quaderns d’Història (Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat / Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona, juny 2002); amb Miquel Domingo i Clota i Sira Garcia i Bosch, Barcelona. Les Cases Barates (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Patronat Municipal de l’Habitatge, 1999); en col·laboració (cura i redacció), «De les Cases Barates als Grans Polígons», a El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona entre 1929 i 1979 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Patronat Municipal de l’Habitatge, 2003); entrevista a Manuel Ribas Piera, «Especial trayectorias» (Visions, Barcelona, 2006), i amb M. Helena Ribeiro dos Santos i F. Sagarra, «Trading properties after the earthquake: there building of eighteenth-century Lisbon» (Planning Perspectives, Londres, 2011).