Com a investigador i docent, s’ha especialitzat en el dibuix, la història de l’ensenyament del dibuix, la teoria i les tècniques, la pintura i el gravat com a model en els tallers i l’Acadèmia. El resultat d’aquestes investigacions ha anat dirigit al camp artístic i s’ha relacionat més amb la literatura artística que amb la història.
És autor de La Escuela Gratuita de Diseño de Barcelona. 1775-1808 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya / Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura, 1999), un llibre sobre l’ensenyament del dibuix al segle xviii, i sobre la creació de les acadèmies i les escoles públiques de dibuix a l’Estat espanyol, amb un apèndix documental dels fons manuscrits de la Junta Particular de Comerç.
Redactà l’epíleg La enseñanza oficial del dibujo per al catàleg de l’exposició Fortuny-Picasso y los modelos académicos de enseñanza (Valladolid, Junta de Castilla y León / Consejería de Cultura y Bienestar Social, 1989), en el qual aporta un estudi i una recopilació dels dibuixos acadèmics que Fortuny realitzà a Roma i que es conserven a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i els dibuixos acadèmics de Picasso que es troben al museu que porta el seu nom a Barcelona.
Feu l’edició, la introducció i les notes de Cartilla para aprender a debuxar sacada por las obras de Joseph de Ribera, llamado (bulgarme) el Españoleto, de l’edició en espanyol gravada a Madrid per Barcelón el 1774 (Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació / Universitat de Barcelona, 1990), que inclou les vint-i-quatre làmines en facsímil. Col·laborà també en el catàleg de l’exposició La col·lecció Raimon Casellas, dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme a Barcelona (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1992), reeditada a Madrid (Madrid, Museo del Prado, 1993). Publicà el text Dibujo, belleza, razón, orden, y artificio al catàleg de l’exposició «El aprendizaje de los operarios en siglo xviii español», de la qual fou membre del comitè científic (Saragossa, Diputación de Zaragoza / Fundación Cultural Mapfre Vida, 1992) i que posteriorment es traslladà a Madrid. Edità Ramón Gaya en la Facultad de Bellas Artes de Barcelona (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1990), que recull el cicle de conferències sobre el pintor, i una del mateix Ramón Gaya; i coordinà l’exposició i feu textos per al catàleg de L’art d’un naturalista. Sabater Pi (Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, 1993), que el 1995 passà a Madrid, sota els auspicis de la Universitat Autònoma de Madrid i l’Ajuntament de Madrid). Organitzà i dirigí un cicle de conferències amb una exposició sobre l’obra literària del pintor Ramón Gaya (1989), i el cicle Cuadernos de viaje, crónicas de los viajeros románticos por Andalucía (2007).
Ha participat en nombroses jornades i conferències: «Una lliçó d’anatomia» (Centre Cultural de la Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1987); «Els nous ensenyaments artístics» (Palau de la Virreina, Ajuntament de Barcelona, 1988); «Fortuny-Picasso y los modelos académicos» (Akademie der Bildennen Künste de Viena, amb motiu de la seva exposició a la Galeria Opernring de Viena, 1989); «El taller de pintura» (Bienal de Artes Plásticas, Universidad de La Laguna, Tenerife, 1989); «El natural, motivaciones y tratamiento de un tema en mi pintura» (paranimf de la Universitat de La Laguna, Tenerife, 1990); «Fortuny-Picasso y los modelos académicos de enseñanza» (Universitat de Valladolid, Palau de Santa Cruz, 1990); «Pintores murcianos en la Exposición Universal de París» (Museu Ramón Gaya, Múrcia, 1993); «La enseñanza del dibujo en las escuelas del siglo xviii» (Universitat de Salamanca, 2000); «Un dibujo de Fortuny en el marco de la exposición Fortuny (1838 1874)» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2003); «Ramón Gaya: la hora de la pintura» (La Pedrera, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona, 2006), i «Picasso y la Academia» (conferència inaugural del curs 2014-2015; Academia Santa Cecilia, Puerto de Santa María, 2014).
Com a pintor ha realitzat més d’un centenar d’exposicions a diferents galeries institucions, museus i fires internacionals, i té obra a l’antic Museu d’Art Modern de Barcelona, la Diputació Provincial de Santander, l’Institut de Cultura Ajuntament de Jerez, l’Obra Cultural de Caja de San Fernando Sevilla, la Fundación Caballero Bonald, la Diputació de Cadis, el Museu del Castell de Peralada i la Galeria Sothebys de Nova York (col·lecció privada). |