Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Garriga Riera, Joaquim
Malgrat de Mar (Maresme), 17 d'agost de 1945 - Barcelona, 20 de juliol de 2018

Àrees de treball: Arquitectura renaixentista / Escultura renaixentista / Pintura renaixentista / Literatura artística / Col·leccionisme d’art / Patrimoni

Joaquim Garriga Riera és diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle xvi. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013).

Ha centrat la docència, la recerca i les publicacions en temes d’art renaixentista a Europa, especialment a Itàlia i a Catalunya. S’ha ocupat dels tractats i d’altres escrits sobre l’activitat artística del període modern, com en l’antologia Renacimiento en Europa, vol. iv de la col·lecció «Fuentes y Documentos para la Historia del Arte» (Barcelona, 1983), que també va codirigir (amb M. Freixa i J. Yarza). Ha investigat la gènesi dels procediments moderns de representació perspectiva i la seva difusió als tallers de pintors dels segles xv i xvi, sobretot en ambients de tradició artesana. Són mostra d’això la seva tesi doctoral esmentada més amunt i els nombrosos treballs successius, dedicats als procediments gràfics de tallers catalans «Geometria fabrorum» (Pedralbes, Barcelona, 1993), al tractat «De pictura» de L. B. Alberti (D’Art, Barcelona, 1994), a l’anàlisi espacial d’obres dels pintors quatrecentistes Lluís Borrassà i Jaume Ferrer II (Pàdua, 2016) i de Jaume Huguet (Barcelona, 1993), a la d’obres del pintor castellà Pedro Berruguete (Venècia, 1996; Palència, 2004) —també en el context «perspectiu» dels tallers hispans coetanis (Valladolid, 2004; Granada, 2008)—, a la del mestre de Castelsardo (Pàdua, 2007; Cagliari, 2013) i a altres pintors aplegats a «Imatges amb punt» (D’Art, Barcelona, 1990), a la de Joan i de Perot Gascó (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1993) i de Pere Mates (Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1994), entre d’altres.
  S’ha ocupat amb una amplitud i una intensitat particulars de l’arquitectura i les arts a Catalunya a l’època del Renaixement, considerades tant des d’un marc tècnic i estètic com social i cultural. N’ha tractat el conjunt, amb la col·laboració de M. Carbonell, en el llibre L’època del Renaixement, s. xvi (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987). L’ha tractat igualment, de manera més sintètica, a «L’arquitectura i les arts figuratives dels segles xvi-xvii» (amb J. Bosch), a Història de la cultura catalana, vol. ii (Barcelona, 1997) i, en versió molt comprimida, a «Architecture and the arts in Catalonia during the Renaissance» (Catalan Historical Review, Barcelona, 2016). Encara en relació amb l’arquitectura, a més de la panoràmica «El Renaixement», a L’arquitectura en la història de Catalunya (Barcelona, 1987), també n’ha publicat treballs sectorials, com «Arquitectura rural» (Girona, 1997); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. xvi», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. ii (Barcelona, 2003), i L’arquitectura al Principat a l’època de Felip II (Roma i Bari, 2003). O bé treballs monogràfics, com els dedicats al Palau de la Generalitat (Barcelona, 2003; Barcelona, 2011), a la Casa Gralla (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2004), a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004) i a l’edifici de «Les Àligues» o Estudi General (Girona, 2011), entre d’altres. En relació amb l’escultura, ha publicat reflexions puntuals sobre la retaulística (Saragossa, 2002) —també la del període barroc (Girona, 2006)—, o microhistòries d’una obra complexa, com ara el retaule de la Prioral de Reus (amb J. Bosch) (D’Art, Barcelona, 1990; Reus, 1997), o la incursió a la tipologia barroca del retaule-cambril del santuari solsonès del Miracle (São Paulo, 2017?), o la trajectòria d’un autor poc conegut com Joan de Tours (Valladolid, 1995). En relació amb el conjunt de la pintura del segle xvi, ha codirigit (amb J. Bosch) l’exposició i el catàleg De Flandes a Itàlia (Girona, 1998), i hi ha contribuït amb estudis d’obres i amb biografies de pintors. A més de mirades parcials a la producció del període, com la cenyida al primer quart del Cinc-cents «Paisatge en reconstrucció» (Madrid, 2000), ha escrit sobre diversos autors, com ara els Vergós (Lauro, Granollers, 1998), Aine Bru (Barcelona, 1998; Portet-sur-Garonne, 2015, amb R. Cornudella), Joan de Borgonya (Madrid, 2001), Pietro Paolo de Montalbergo (Barcelona, 1999; Bollettino della Società Piemontese di Archeologia e Belle Arti, Torí, 2000; Tarragona, 2002), Benet Sanxes Galindo (Estudi General, Girona, 2001) i Antoni Toreno (Locus Amoenus, Bellaterra, 2002-2003), entre d’altres.
  Va col·laborar en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana amb més de vuitanta veus de la secció d’art, publicades a partir del vol. xi (1978). Ha participat en treballs de documentació i difusió del patrimoni artístic català del període renaixentista, amb una gran quantitat d’estudis d’obres per als catàlegs d’exposicions Thesaurus (1986), L’època dels genis (1988), Millenum (1989), Pallium (1992), Jaume Huguet 500 anys (1993), Moble català (1994), El Mestre de Balaguer (1995), Cathalonia (1997), El Renacimiento mediterráneo (2001), Cervera. Tresors secrets (2001), Pedralbes. Els tresors del monestir (2005), Alba daurada (2006) i Obras maestras del Museu de Montserrat (2008), entre d’altres. També a propòsit de la documentació i la difusió del patrimoni d’institucions museístiques del país, ha codirigit (amb J. J. Martín González) el Catàleg d’escultura i pintura dels segles xvi, xvii i xviii del Museu Frederic Marès i n’ha estudiat nombroses obres (Barcelona, 1996); ha participat en el Catàleg. Segles xvi-xx. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona, 2004), i ha col·laborat en l’estudi dels fons de diverses institucions més, com el Museu de Mataró (Dosrius, 2017), o el Museu Diocesà d’Urgell, entre d’altres. Ha explorat i ha analitzat col·leccions artístiques formades en el segle xvi: les d’antiguitats del vicecanceller Miquel Mai i de l’ardiaca Lluís Desplà a Barcelona (Girona, 1988; D’Art, Barcelona, 1989) i les de tapisseries flamenques, tant les adquirides pels diputats de la Generalitat de Catalunya els anys 1557, 1578 i 1583, com les que posseïa el capítol de la Seu Vella de Lleida, consignades en un inventari del 1588. La col·lecció capitular lleidatana va ser objecte de dues exposicions: una a Lleida el 1992 (comissariada amb J. Bosch) i una altra a Lleida el 2010 (la va comissariar i en va dirigir el catàleg, amb textos juntament amb C. Berlabé), a més de la ponència d’un congrés successiu, la qual també va donar compte de la col·lecció de tapissos de la Generalitat de Catalunya (Lleida, 2012).
  D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha intervingut en el debat públic sobre qüestions del patrimoni historicoartístic, amb reflexions relacionades amb restauracions polèmiques, com ara «Patrimoni històric i creació arquitectònica» (Revista de Catalunya, Barcelona, 1988), o amb l’enllestiment final del Museu Nacional d’Art de Catalunya (L’Avenç, Barcelona, 2005), o amb l’insensat «litigi» del Museu de Lleida (L’Avenç, Barcelona, 2006).
  Ha estat membre del consell de redacció de les revistes D’Art (Universitat de Barcelona, del 1983 al 1995), De Museus. Quaderns de Museologia i Museografia (Generalitat de Catalunya, del 1987 al 1990), Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Museu Nacional d’Art de Catalunya, del 2000 al 2007), Quaderns del Museu Episcopal de Vic (del 2003 al 2005), i de la col·lecció «Memoria Artium», editada pels departaments d’Història de l’Art de totes les universitats catalanes (del 2001 al 2014).
  Ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) i de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005). També és membre del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) i ho va ser de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011). És membre del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Tesis Doctorals en Xarxa


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors