Com a investigadora, s’ha especialitzat en arquitectura preromànica, arquitectura romànica i pintura romànica catalana, i també hispànica (Arlanza, Sixena), a més de fer incursions en la francesa i la italiana, i en l’art gòtic. Ha conreat també l’assaig històric sobre temes afins al món artístic d’època carolíngia, com ara «L’epitafi de Llevant erigit per Gomarellus el 976: una mirada a la Catalunya de l’època» (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Barcelona, 2009); «Sobre el trasllat de relíquies de Sant Cugat a Alsàcia i a Sant Denís, en època carolíngia» (Miscel·lània Litúrgica Catalana, Barcelona, 2009), o romànica.
El seu tema de recerca principal és la pintura mural romànica a Catalunya i, per extensió, a les terres veïnes de la Vall d’Aran, el Coserans i l’Arieja, entorn de quatre eixos principals: Pedret i la pintura llombarda; Taüll i la seva escola pictòrica; Sixena, la miniatura anglesa i l’art bizantí de l’entorn de l’any 1200, i la història dels orígens de la formació de la col·lecció de pintura mural romànica del MNAC. També ha estudiat les primeres construccions cristianes i preromàniques del Baix Llobregat i de la frontera amb els sarraïns als segles ix i x.
Publica articles assíduament, sobretot a les revistes Urgellia i Miscel·lània Litúrgica Catalana, així com a Quaderns d’Estudis Andorrans, Études Roussillonnaises, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Revista de Catalunya, Randa, Matèria i Catalan Historical Review, entre d’altres. Ha participat regularment en simposis i congressos a diversos indrets, entre els quals destaquen Barcelona, Aguilar de Campoo, Cuixà, Girona, Prada de Conflent, Sardenya, Oxford i París.
Entre els llibres que ha publicat, cal esmentar els següents: Les esglésies preromàniques a la comarca del Baix Llobregat (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1983; Premi Fundació Güell 1980); Feudalisme i art romànic al Baix Llobregat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992; Premi Crítica Serra d’Or 1993 de recerca en humanitats); Sobre pintura romànica catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005); La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu (Barcelona, Consell Cultural de les Valls d’Àneu i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008); Sobre pintura romànica catalana. Noves aportacions (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009), i Pintura mural sagrada i profana, del romànic al primer gòtic (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012); El Tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació, amb una traducció a l’anglès de Philip Banks (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015) i Pintura catalana. El romànic (Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2015). Els més recents són La pintura mural romànica a la Vall de Boí (la Seu d’Urgell, Salòria, 2022) i La pintura mural romànica a l’Alt Urgell i Cerdanya (la Seu d’Urgell, Salòria, 2025).
Dels seus articles, destaquen: «Noves pintures a Sant Climent de Taüll» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2001); «Sobre els orígens de Pedret i sobre el suposat quart genet de les seves pintures romàniques» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2003); «La problemàtica dels models en la pintura romànica catalana: la Crucifixió de Sorpe i la d’Estaon» (Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2009); «La signatura i una altra inscripció inèdita del frontal romànic de Cardet» (Miscel·lània Litúrgica Catalana, Barcelona, 2011); «Un saltiri de Guillem II per a Monreale? Sobre els orígens del saltiri anglocatalà de París» (Miscel·lània Litúrgica Catalana, Barcelona, 2012); «Romanesque mural painting in Catalonia» (Catalan Historical Review, Barcelona, 6, 2013, p. 43-57 i 153-163); «Sant Quirze de Pedret, una cel·la memoriae en els orígens del comtat de Berga-Cerdanya?» (Urgellia, la Seu d’Urgell, XVIII, 2011-2014, p. 657-675); «Misión en el Pirineo: descubrimiento, arranque y traslado de los murales románicos al MNAC», a La diáspora del románico hispano. De la protección al espolio (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2013, p. 213-242); «L’Auctoritas et ses hérauts: les fresques romanes de Sant Climent de Taüll», a Figures de l’autorité médiévale. Mélanges offerts à Michel Zimmermann (París, Publications de la Sorbonne, 2016, p. 335-359), dirigit per P. Chastang, P. Henriet i C. Soussen; «Las pinturas de San Pedro de Arlanza en el contexto artístico de su época», a Alfonso VIII y Leonor de Inglaterra: confluencias artísticas en el entorno de 1200 (Madrid, 2017, p. 175-200), editat per Marta Poza Yagüe i Diana Olivares Martínez; «La restauració de Ripoll als inicis del catalanisme polític (fi del segle xix)», a L’art medieval en joc (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, p. 87-105); «El salvament de la pintura romànica catalana en el context del catalanisme polític, a primers del segle xx», a Transformació, destrucció i restauració dels espais medievals (Barcelona, Patrimoni2.0 Consultors, 2016, p. 297-322); «Images of cult and reliquaries in the Bayeux Tapestry and in the Ripoll Bible from Rodes: on models and meaning», a Romanesque saints, shrines, and pilgrimage (Nova York, Routledge, 2020, p. 269-278), editat per John McNeill i Richard Plant; «Ingilberga, la darrera abadessa de Sant Joan», a El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, p. 259-279), editat per I. Brugués, C. Boada i X. Costa; «L’església i la sinagoga als murals romànics d’Abu Gosh (Emmaús) i de Sixena» (Miscel·lània Litúrgica Catalana, Barcelona, XXVII, 2019, p. 269-295); «390 dC Gal·la Placídia: reina dels visigots i emperadriu romana», a Vides catalanes que han fet història (Barcelona, Edicions 62, 2020, p. 62-69), dirigit per Borja de Riquer; «Nova mirada al penó romànic de Sant Ot, de la catedral d’Urgell» (Urgellia, la Seu d’Urgell, XX, 2019-2021, p. 427-446), i «Cugat, el personatge històric i la topografia de les seves relíquies i advocacions», a La Basílica de Sant Cugat del Rec de Barcelona versus la Basílica de Sant Cugat del Vallès. VIII Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona (Barcelona, Ateneu Universitari Sant Pacià, 2024, p. 117-137), editat per Julia Beltran de Heredia Bercero.
Forma part de l’equip de recerca del projecte EMAC del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (des del 2006). És membre de la Societat Cultural Urgel·litana, de la Seu d’Urgell, i del consell de redacció de la seva revista Urgellia (des del 2000); de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (des del 2007), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de la junta de la qual és vocal, i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (des del 2016), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre també de la Société Nationale des Antiquaires de França, de París (des del 2010). També està vinculada als Amics de l’Art Romànic, entitat de la qual fou vocal de la junta (1979-1983), i al Centre d’Estudis del Baix Llobregat des que es va fundar (Martorell, 1974). Fou membre de la Junta de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat (2007-2009). Ha rebut el Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, del Centre d’Estudis del Baix Llobregat (2024). |
