En el camp de la història de l’art és autor del llibre Josep de Togores. L’obra. L’home. L’època (Barcelona, Aedos, 1970), una àmplia monografia fruit d’un intens contacte personal amb l’artista, i que, malgrat que no inclou notes —però sí que conté una àmplia bibliografia—, és la primera gran aportació bibliogràfica sobre aquell pintor que, partint del món noucentista, va esdevenir un dels valors joves més prometedors al París dels anys vint, i que va passar per una matinera etapa avantguardista abans de tornar a un classicisme convencional. És una obra que dona moltes pistes, no només de l’artista en el qual se centra, sinó del panorama artístic del seu temps. Segons el mateix autor, que considera el biografiat un «inconegut», aquest llibre és «una obra més a prop de les fonts —llibres i periòdics, crítiques d’art, correspondència, entrevistes, pintures, converses, records personals, etc.— que no pas de la imaginació o d’una intuïció arriscada; un treball sense pretensions literàries ni teories estètiques» (prefaci del llibre). Sobre el mateix tema, el mateix any, va publicar articles al diari La Vanguardia de Barcelona. També és autor d’una monografia sobre El ballet clàssic català (Barcelona, Selecta, 1984). Finalment, va obtenir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1996. |
