Capellà Galmés, Miquel Àngel
Randa (Algaida, Mallorca), 6 d'agost de 1972

Miquel Àngel Capellà Galmés és doctor en història de l’art (2009) i professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears. Ha estat secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres (2012-2015) d'aquesta Universitat i n’és vicedegà i cap d’estudis d’història de l’art (des del 2015). Ha participat en diversos projectes de recerca, innovació i desenvolupament com a membre del grup de recerca «Estudis Medievals (GRESMED)» i del grup de recerca «Patrimoni cultural i artístic». És membre del consell assessor de la revista Materialidades. Perspectivas Actuales en Cultura Material (Palma, Universitat de les Illes Balears) i secretari del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma).

Ha centrat la recerca en l’estudi del vidre i les arts decoratives des d’una visió interdisciplinària que engloba les fonts arqueològiques amb les historicoartístiques, i s’ha aproximat als contextos d’ús i de producció, com ara «‘A imitació de les de França i Alcora’: les fàbriques de terrissa fina a Mallorca a finals del segle xviii», a Els amics al Pare Llompart (Palma, Amics del Museu de Mallorca, 2009); «Artesanos vidrieros en Mallorca: relaciones y conexiones con el Levante Peninsular» (Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 2014); «Las artes suntuarias en el reino de Mallorca en la segunda mitad del s. xv: mercados, clientes y gusto artístico» (Anales de Historia del Arte, Madrid, 2014); Ars Vitraria. Mallorca (1300-1700) (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2015), i «Objetos e influjos de Flandes en la cultura material en la Ciudad de Mallorca, siglo xv» (Hortus Artium Medievalium, Zagreb-Motovun, 2016).
  Una segona línia d’investigació, realitzada en col·laboració amb altres investigadors, s’ha basat en l’estudi del fenomen del col·leccionisme d’art, la catalogació i la seva repercussió en el patrimoni balear. Entre altres publicacions, es poden esmentar «La formació de les col·leccions museològiques de la Societat Arqueològica Lul·liana», a La Societat Arqueològica Lul·liana. Una il·lusió que perdura (1880-2003) (Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, 2003); «Un tesoro Almohade mallorquín parcialmente localizado en el Museo Benaki de Atenas», a Al-Ândalus. Espaço de mudança (Mértola, Campo Arqueológico de Mértoca, 2006); La ceràmica de la col·lecció Marroig (Palma, Consell de Mallorca, 2006), i «El col·leccionisme de vidre antic a les Balears», a Vidre antic (Palma, Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears, 2009).
  S’ha ocupat també de la gestió del patrimoni artístic i, en concret, del paper de l’historiador de l’art en els equips interdisciplinaris en les intervencions de conservació i restauració arquitectònica. Se’n poden llegir els primers resultats a «Els catàlegs de patrimoni històric: del monument a l’àmbit local», a À. Llull, F. Tugores (coord.), Els catàlegs municipals. La protecció del patrimoni immoble de Mallorca (Palma, Societat Arqueològica Lul·liana, 2013) i, en coautoria, «El papel del historiador del arte en la restauración monumental: problemática actual y propuestas de futuro» (Ph, Sevilla, 2014).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Dialnet