Bauçà de Mirabò, Concepció
Palma (Mallorca), 22 de juliol de 1972

Concepció Bauçà de Mirabò Gralla es va llicenciar en història de l’art l’any 1995 per la Universitat de les Illes Balears i es va doctorar el 2005 per la mateixa universitat. Des del 1999 és professora del Departament de Didàctiques Específiques del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas. També ha estat professora associada del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears entre el 2007 i el 2014.
  Va ser coordinadora del Congrés Internacional de la Cartoixa de Valldemossa celebrat a Mallorca el 1999 i des de llavors es va especialitzar en art religiós. Fins al 2015 va treballar en el Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la Universitat de les Illes Balears, dedicat a la conservació i restauració patrimonial en l’entorn de les Illes Balears, i ha participat en projectes de recerca finançats, contractes per administracions locals i accions especials. També s’ha dedicat a la catalogació del patrimoni i a l’organització d’exposicions.

La seva investigació s’ha centrat preferentment en el patrimoni religiós monàstic i conventual, així com en la Seu de Mallorca. En relació amb aquests temes ha publicat diversos llibres, com ara La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa. Formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico (2008) i La llum a la Seu de Mallorca després de Gaudí (2015). Així mateix, ha publicat articles, capítols de llibres i comunicacions a congressos sobre arts decoratives d’època barroca i contemporània com ara els esgrafiats, «Una técnica olvidada en la Cartuja de Valldemossa: el esgrafiado (2000)»; la pintura mural, «Les pintures murals de Son Maixella» (2010); la ceràmica, «La degradación y pérdida del pavimento cerámico de la iglesia de la cartuja de Valldemossa (Mallorca). Criterios de restauración y conservación» (2009), «El revestimiento cerámico del Consulado de Mar (Palma). La originalidad de una producción seiscentista» (2012), i les vidrieres, «La llum a la Seu. Problemàtica històrica» (2014).