Cantarellas Camps, Catalina
Palma (Mallorca), 12 de setembre de 1947

Catalina Cantarellas Camps és catedràtica d’història de l’art de la Universitat de les Illes Balears (1990). Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1969, en prehistòria i història antiga. Deu anys més tard es doctorà a la Universitat de les Illes Balears, a la qual ha estat vinculada des del 1973.
  Inicialment, entre el 1969 i el 1975, treballà en l’ensenyament secundari i en el Museu de Mallorca, on col·laborà en un seguit de campanyes d’excavació, restauració de monuments talaiòtics i en l’inventari de béns arqueològics. L’any 1973 es lligà a la Universitat de les Illes Balears, sota la direcció del doctor Santiago Sebastián López, professor numerari d’història de l’art. Quan ell marxà, ella restà com a única membre d’aquesta disciplina i dedicà gran part dels seus esforços, amb l’ajut decidit d’un nombre reduït de professors, a obtenir una llicenciatura específica en història de l’art (1985). A la Universitat ha realitzat diverses tasques (plans d’estudis de grau i de doctorat) i ha exercit els càrrecs acadèmics usuals en el naixement i la consolidació d’una universitat, entre els quals destaca el de vicedegana i directora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Ha gaudit de diversos projectes d’innovació i desenvolupament. Ha participat en congressos nacionals i internacionals. Forma part de diversos comitès editorials tant de revistes locals com estatals. Ha estat i és membre de distintes comissions relacionades amb el patrimoni i els museus, dependents de l’Ajuntament de Palma, del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears; també participà, entre d’altres, en el Comitè Espanyol d’Història de l’Art.

Ha centrat la investigació en l’àmbit de la microhistòria. Té diverses publicacions sobre la prehistòria: Cerámica incisa en Mallorca (Palma, Imprenta Politécnica, 1972); «El conjunt prehistòric de Son Oms a Palma: turisme de masses i destrucció del patrimoni (1969-1971)», a Homenatge a G. Rosselló Bordoy, vol. i (Palma, Govern de les Illes Balears, 2002). Tanmateix, el gruix de la recerca s’adscriu a l’àmbit de la història de l’art. Ha fet incursions en diverses èpoques: «La versión española del Ars Moriendi» (Traza y Baza, Palma, 1973), i «A propòsit de l’església de Sant Andreu i la capella de Sant Eloi a partir del segle xiv. Casa de la Universitat de Ciutat de Mallorca» (Bolletí de la Societat Arquològica Lul·liana, Palma, 2014), en col·laboració amb F. Tugores. La major part de treballs han tractat sobre l’art contemporani i les qüestions patrimonials, com ara Arquitectura mallorquina desde la Ilustración a la Restauración (Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1981), La renovación de la industria cerámica en Mallorca. La Roqueta (1897-1917) (Palma, Museu de Mallorca, 1985; 1a ed.), L’univers artístic de Miquel Barceló (Palma, Universitat de les Iles Balears, 2003), La pintura a les Balears en el segle xix (Palma, Documenta Balear, 2005), i L’edifici de l’Ajuntament de Palma. La façana de Cort i la rehabilitació del darrer pis (Palma, Consell de Mallorca, 2010).
  Entre les participacions, algunes de coordinades, destaquen «El moble en el segle xix», a El Moble a les Illes Balears. S. xiii-xix (Barcelona, Àmbit, 1995); «La actividad pictórica de Sureda en Mallorca» i altres capítols a Bartolomé Sureda (1769-1851. Arte e industria en la Ilustración tardía [Exposición] (Madrid, Museo Municipal de Madrid, 2000); «L’edifici del Consell de Mallorca» i altres capítols, a El Consell de Mallorca. Història i Patrimoni (Palma, Consell de Mallorca, 2001); «El patrimoni historicoartístic», a Balears (Barcelona, Lunwerg, 2005); «El Teatre Principal. Arquitectura i escenografia», a Història del Teatre Principal. Cultura, esplai i societat (Palma, Jose J. Olañeta, 2007), i «Arquitectura i Enginyeria«, a Història de la Ciència a les Illes Balears. De la Restauració a la Guerra Civil, vol. v (Palma, Govern de les Illes Balears, 2016).
  Entre els articles de publicació periòdica, destaquen «La intervención del arquitecto Peyronnet en la catedral de Palma» (Mayurqa, Palma, 1975); Joan O’Neille. (1828-1907). Exposició Antològica (Palma, Ajuntament de Palma, 1994); «Los orígenes del Museo Provincial de Palma (Mallorca) y sus inventarios iniciales: 1820-1850» (Ars Longa, València, 2012), i «Lorenzo Rosselló (Mallorca 1867-1901). Un escultor en el tránsito de fin de siglo» (Liño, Oviedo, 2014). Ha enllestit estudis sobre un seguit d’edificis, arquitectes (com ara Ferrá i Peña) i pintors (com ara Xam, Archie Gittes i Cittadini). Ha dut a terme nombrosos informes sobre la declaració de bé d’interès cultural a les Illes i sobre la vàlua patrimonial d’elements mobles i immobles.