Freixa Serra, Mireia
Barcelona, 24 de febrer de 1948

Mireia Freixa Serra és catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, universitat a la qual ha estat sempre relacionada com a investigadora i docent. Es va llicenciar en filosofia i lletres el 1970. El 1972 va obternir el grau de llicenciatura amb el treball Lluís Muncunill. Arquitecte i, el 1977, el títol de doctora a la mateixa Universitat amb la tesi Modernisme i Noucentisme a Terrassa. Posteriorment ha fet estades de recerca al Museu Victòria i Albert de Londres (1993-1994), a la Universitat de Kingston, a l’Institut Reial d’Arquitectes Britànics de Londres (2003-2004) i a l’Institut d’Art de Chicago (2011). També ha estat professora convidada a la Universitat Lumière de Lió entre 1995 i 2007. Ha format part del comitè científic de la Ruta Europea del Modernisme patrocinada pel programa «Cultura 2000» de la Comunitat Europea i és la presidenta científica del Congrés Internacional coupDefouet (2013). Entre els càrrecs de gestió que ha ocupat, ha estat directora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (2004-2009) i vicedegana de recerca de la Facultat de Geografia i Història (des del 2012), gestora de la Subdirecció General de Projectes de Recerca del Ministeri d’Educació i Ciència (2009-2012) i membre de diverses comissions de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2004-2013) i l’Agència Andalusa d’Avaluació (2008-2011). És acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del mes de febrer del 2008), membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA), de l’Associació Catalana d’Arqueologia Industrial, del Comité Español de Historia del Arte (CEHA), del Comité International d’Histoire de l’Art (CIHA), del consell assessor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, patrona de la Desing History Foundation (2006-2009) i membre del consell editor de diverses revistes científiques.

Ha desenvolupat la recerca dins del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), grup consolidat del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona del qual és la directora, dirigint projectes en l’àmbit estatal i internacional, integrats per professors universitaris, personal vinculat a entitats de recerca i alumnes de doctorat. Ha elaborat textos docents com Pintura y escultura en España. 1800-1919, amb Carlos Reyero (Madrid, Cátedra, 1995) o Les fonts de la història de l’art d’època moderna i contemporània, amb Juan Miguel Muñoz (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999). La seva recerca s’ha orientat cap a la producció artística catalana en el Modernisme i el Noucentisme —especialment pel que fa a la història de l’arquitectura i de les arts del disseny, a la historiografia de les arts i a la revisió de la disciplina des de la perspectiva del gènere. En la primera d’aquestes línies ha editat diversos treballs sobre el modernisme a Terrassa, com ara Lluís Muncunill, arquitecte 1868-1931 (Barcelona, Lunwerg, 1996) o El Modernisme a Terrassa, amb Neus Peregrina (Barcelona, Caixa de Catalunya, 2002). Sobre arquitectura i disseny, ha publicat llibres, com ara El Modernismo en España (Madrid, Càtedra, 1986); textos a catàlegs, com ara Gaudí. Art i disseny (Barcelona, Caixa de Catalunya, 2002) o Barcelona and modernity. Picasso, Gaudí, Miró, Dalí (Nova York, Metropolitan Museum of Art, 2007); ponències a congressos, com ara «Art Nouveau et Modernisme. L’introduction de l’Art Nouveau français dans les arts décoratifs en Catalogne» (École de Nancy et les arts decoratifs en Europe, París, 2000), «From craftmanship to cruise ships: Antoni Gaudí and the trencadís technique» (setena conferència del Comitè Internacional d’Història del disseny i d’Estudis de Disseny, Brusel·les, 2010), i ha comissariat les exposicions següents: «Modernismen i Katalonien» (Estocolm, 1989), «El Modernisme» (redacció del guió; Barcelona, 1992), «La Casa del Guarda del Park Güell» (amb Mar Leniz; Barcelona, 2010) o «Gaudí, Gaudinism» (Uberlinguen, 2014). Respecte a la historiografia i la literatura artística, va dirigir amb Joaquín Yarza i Joaquim Garriga la col·lecció «Fuentes i documentos para la historia del arte» (Barcelona, Gustavo Gili, 1982-1983) i ha estudiat les personalitats de John Ruskin i Salvador Sanpere i Miquel en diversos articles i capítols de llibres.