El 1978 publicà Eduardo Soler y Pérez (1845-1907). Estudio biobibliográfico (Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1978), amb el qual obtingué el premi extraordinari sobre la biografia d’un alicantí il·lustre. A aquest primer treball en el camp de l’educació i la història de l’educació li seguiren altres publicacions, com ara Un arquetipo pedagógico pequeño-burgués. Teoría y praxis de la Institución Libre de Enseñanza (València, Fernando Torres, 1980) i El krausisme valencià (València, Institució Alfons el Magnànim, 1982). Aquest mateix any obtingué la beca d’investigació de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, per al projecte Krausoinstitucionismo y Renaixença en el País Valenciano, base del llibre Krausisme i Renaixença a València (València, Fernando Torres, 1984). Del 1981 al 1984 fou cap del Departament d’Administració, Organizació i Planificació Educatives de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. En aquests anys fou assessor didàctic del seminari dels cursos «Lingüística valenciana i la seva didàctica», organitzats pel Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València.
En l’àmbit de la cultura artística fou cap de redacció de la revista Cimal. Cuadernos de Cultura Artística, des que es fundà el 1979 fins al 1991, i en fou subdirector i director fins al 1997. El 1984 fou nomenat membre de l’Institut de Creativitat de la Universitat de València (secció d’investigacions estètiques). És membre societari de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), l’Associació Espanyola de Crítics d’Art (AECA) i l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) des dels anys 1981, 1986 i 1987, respectivament. Fou vicepresident del Cercle de Belles Arts de València (1983-1986). Ha estat membre del Comitè de Redacció de la revista New Art Internacional, de París (1986-1987). Fou secretari general de l’Exposició Italiana: 1950-1986, seleccionada per Achille Bonito Oliva (València, Alacant, Saragossa i Madrid, 1986-1987). Ha estat secretari general de l’AVCA des del 1988, primer vicepresident des del 1992 i president del 1995 al 2000. Fou membre de la Junta Rectora del Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés des del 1983, segon vicepresident de la mateixa junta (director adjunt) des del 1986 i primer vicepresident (director adjunt) fins al 2000, any en què fou nomenat membre d’honor. El 1993 rebé el Premi Nacional Espais a la Crítica d’Art (cinquena edició, Girona). L’any 1995 fou nomenat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València i professor visitant de la Universitat Nacional de Tucumán (Argentina). Ha estat membre del consell de redacció de Coo. Revista de Arte y Pensamiento (Centro Cultural La Beneficencia, Diputació de València, 1998-1999).
Des del 2003 és catedràtic d’història de l’art a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. El 2008 rebé la Insígnia de Plata del Cercle de Belles Arts de València. El 2013 fou nomenat membre honorífic de l’Associació Cultural d’Artistes Plàstics ArteEnred, de València.
De les seves publicacions sobre història de l’art, crítica d’art i Museologia, cal destacar, amb V. Aguilera Cerni, R. de la Calle, J. Garnería, R. Prats Rivelles i A. Saura, Plástica valenciana contemporánea (València, Promociones Culturales del País Valenciano, 1986); «La escultura en la época romántica», «La escultura valenciana durante la Restauración», «La escultura del siglo xx hasta la guerra de 1936», «Artes industriales y suntuarias del siglo xx hasta la guerra de 1936», a Aguilera Cerni (dir.), Historia del arte valenciano, vol. iv, v i vi (València, Consorci d’Editors Valencians, 1987-1989); La escultura valenciana en la Segunda República (València, Ajuntament de València, 1988); «Escultura y ciudad en Valencia: cuatro ejemplos de alteración perceptiva del paisaje territorial urbano», a I Congrés d’Història de la Ciutat de València (València, Ajuntament de València, 1988); «Posmodernidad versus modernidad: consideraciones en torno al arte de hoy», a Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro (València, Universitat de València, 1989); Rasgos —y posibles claves— para una caracterización de la escultura valenciana de los ochenta», a El arte valenciano en la década de los ochenta (València, Presidència de la Generalitat Valenciana / AVCA, 1993); Museo Popular de Arte Contemporáneo de Vilafamés. Catálogo-guía (València, Consell Valencià de Cultura, Generalitat Valenciana, 1995); «Arte. Spagna (década 1979-1989)», a Enciclopedia italiana dell’arte, vol. v (Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1995); «Notas sobre la escultura modernista valenciana», a El Modernismo en la Comunidad Valenciana (València, Generalitat Valenciana, 1997); «Tridimensional: datos, nombres (y algún apunte) sobre la escultura valenciana contemporánea» (Cimal. Arte Internacional, València, 1997); «La escultura valenciana en los años treinta» i «1937. El Pabellón español en la Exposición Internacional de París. La participación valenciana» (Arte Valenciano Años 30, Consell Valencià de Cultura, València, 1998); «Tres escultores, tres miradas: Ricardo Boix, Amadeo Gabino, Miquel Navarro» (Archivo de Arte Valenciano, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, València, 1998); La escultura valenciana del siglo xx, 2 v. (València, Federico Doménech, 2003); Vicente Aguilera Cerni (València, Consell Valencià de Cultura, 2011), i Miquel Navarro. Catálogo razonado. Esculturas, dibujos, pinturas y fotografías, 1964-2000 (València, Institut Valencià d’Art Modern, 2015).
Ha comissariat exposicions nacionals i internacionals, com ara «Finisecular» (1989), «La otra cara de la acuarela» (1990), «Selección de fondos para el Museo de la Solidaridad Salvador Allende» (1991), «Els jocs de l’espill retrovisor» (1993), «Fet a Europa» (1994), «La impronta de la vanguardia en el Museo San Pío V» (1994), «Modernità. Progetto 2000. Concorso Internazionale Giovanni Artisti» (1996), «Sul nostro tempo. Arte italiano de los ‘90» (1996), «Del Regionalismo al Modernismo en los fondos pictóricos del Museo de Bellas Artes de Valencia» (1997), «Desde Sala Mateu. Homenaje a José Mateu» (1998), «Javier Garcerá. Memoria inventada» (1999), «Horacio Silva» (1999), «Luis Prades: 50 años entre forma y color» (2000), «Gázquez: ámbitos presentidos» (2000), «Francisco Badía, esculturas. Antología 1939-1999» (2000), «Jacinta Gil: Experiencias plásticas» (2000), «Beatriz Guttmann. Retomar… Continuar» (2001), «Salvador Soria. El logro de una búsqueda. Planchas y grabados» (2001), «Kike Sempere. Pretéritos» (2001), «Horacio Silva. Cuaderno de viaje» (2002), «Theo. Arte y ciencia» (2003), «Antoni Miró: una intensa trajectòria» (2003), «Yolanda Carrascosa Requena. Tarot Carralain. Trayectoria íntima de un viaje ancestral» (2004), «Derechos Fundamentales y Libertades Públicas. Imágenes para el XXV Aniversario de la Constitución» (2004), «Ricard Boix. Escultures i dibuixos. Antologia 1924-1992» (2005), «Fuencisla Francés. Descomposición de lugar» (2006), «Rafael Pérez Contel y Manolo Gil en la colección del IVAM» (2006), «Dionisio Gázquez. Exploración plástica, 1970-2007» (2007), «Rafael Pérez Contel» (2009), «Memòria d’Anzo» (2009), «Vicente Castellano. Pinturas. Exposición antológica» (2010), «Horacio Silva. Cuaderno de viaje (II)» (2010), «Junts. Manolo Gil i Jacinta Gil (1945-1957). Pintures i gravats» (2011) i «Ciriaco. Antología de esculturas y dibujos» (2011).
És autor de monografies sobre diferents artistes plàstics, com ara amb F. Agramunt i R. de la Calle, Pérez Contel, escultor (València, Generalitat Valenciana, 1987); «“Revisitando a Goya” y comentario de ilustraciones», a Juego y deporte en la pintura de Goya (València, Generalitat Valenciana, 1990); Antoni Miró. Une decade de ‘Pinteu pintura’ (Prada, Mirofret France Universitat Catalana d’Estiu, 1990); amb V. Aguilera Cerni i R. de la Calle, Le regard d’Antoni Miró (Galería Punto, València, 1990); Salvador Soria. Una aproximación a las “integraciones” (Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert / Diputació d’Alacant, 1992); Sixto. Antológica (Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert / Diputació d’Alacant, 1993); Beatriz Guttmann. Una expresión íntima y personal (1962-1992) (Madrid, MRD GRUPO, 1993), i Món de Grau-Garriga (Alacant, Edicions de la Guerra / Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 1994).
Ha publicat diferents assaigs i articles sobre les trajectòries i les poètiques de determinats artistes, com ara Ramón de Soto (1983), Alfonso (1989), Esteve Edo (1993), Arcadi Blasco (1993), Alfredo Just (1995), Sebastià Miralles (1995), Carmen Calvo (1995), Vicente Beltrán Grimal (1996), Equipo Realidad (1999), Castejón (1999), Javier Calvo (1999), Anzo (2000), Antonio Ballester (2000), Aurora Valero (2004), Francisco Sebastián (2004), Daniel Urta (2006), Rafael Hernández (2006), Emilio Gallego (2006), Theo (2007), Adrià Pina (2008), Ripollés (2008), Anzo (2009), Ciriaco (2009), Vicente Castellano (2010), Fuentes Fuertes (2010), Francisco Sebastián. El paisaje alrededor (2011), Ciriaco (2011) i Silvestre de Edeta (2013).
També ha escrit textos teòrics i crítics sobre l’art contemporani i nombroses presentacions d’artistes en catàlegs d’exposicions. Ha col·laborat en diversos periòdics i revistes especialitzades, com ara D’Ars (Milà), New Art International (París), Forum (Zuric), Guadalimar (Madrid), El Guía (Barcelona), Madrid (Madrid), Qué y Dónde (València), Cronicó (València), Valencia Semanal (València), El Temps (València), Papers de Cultura (València), Diario de Valencia (València), Noticias al Día (València), La Ciutat (València), Papers de la Costera (València), Témpora (Universitat de La Laguna, Tenerife), AICA Newsletter (París), Arteguía (Madrid), Cimal (València), Tendencias (València), Levante (València), Saó (València), Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana (València), Archivo de Arte Valenciano (València) i Diccionario biográfico español (Real Academia de la Historia, Madrid). Sovint participa en jurats de premis i concursos artístics. Ha impartit cursos, seminaris i conferències en universitats i museus espanyols, com ara València, Castelló de la Plana, Alacant, La Laguna, Madrid) i estrangers (Moscou, Tucumán, Buenos Aires, Milà, Alma-Ata i Mèxic). |
