Era un home d’amplis interessos culturals, amb un acusat sentit de servei al país, i especialment preocupat per la salut intel·lectual de les Terres de l’Ebre. Dins aquest marc cal considerar la publicació del llibre El pintor tortosí Antoni Casanova. 1847-1896 (Tortosa, Geminis, 1983), una monografia molt completa, precisa i documentada, treballada amb el rigor d’un historiador de l’art, que és el millor text existent sobre Casanova Estorach, pintor vuitcentista amb una àmplia difusió internacional al seu temps, amb el qual Vergés va estar familiaritzat des de la infantesa. A l’obra, que incorpora un quadre sinòptic amb la totalitat de participacions de Casanova als Salons de París, Vergés no es deixa endur pel localisme, i lamenta explícitament que Casanova fos «un pintor del realisme postromàntic i que viu ancorat en el passat», però sap veure en ell, malgrat això, que fins i tot quan fracassa aquell pintor tan destre pot fer «una obra literalment fascinant».
A part d’això, va col·laborar al llibre de Raquel Medina i Àlex Mitrani Francesc Todó. La realitat transfigurada (Tarragona, Diputació de Tarragona; Barcelona, Columna; 2003) i, en altres llibres, el tema artístic també hi és poc o molt present, com ara Tretze biografies imperfectes (Barcelona, Destino, 1986) i Eros i art (Barcelona, Edicions 62, 1991). |
