Ferri Chulio, Andrés de Sales
Sueca (Ribera Baixa), 5 de novembre de 1947

Andrés de Sales Ferri Chulio és investigador d’art, arxiver, documentalista i sacerdot. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Laboral d’aquesta població, a càrrec dels pares Salesians. Va ingressar al Seminari Metropolità de València i, quan va acabar els estudis teològics, va ser ordenat sacerdot el 4 de juny de 1975. El 1983 va ser nomenat acadèmic corresponent de l’Academia Mariana de Jaén. L’octubre del 1984 va crear l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de València, que es nodria de revistes de festes que editaven els ajuntaments dels pobles, i d’informacions que subministren diverses confraries i entitats religioses de la diòcesi. Aquest arxiu conté vint-i-sis mil programes de festes, goigs dels segles xviii i xix, estampes d’aquests segles d’autor o tema valencià i una biblioteca de deu mil llibres, novenes, devocionaris i biografies de sants dels segles esmentats. L’Arxiu, organitzat per ordre alfabètic i cronològic segons els pobles i les seves festes, es troba a disposició dels investigadors interessats per la devoció i la religiositat popular i per l’art iconogràfic i l’estamperia. És cronista honorari de Fortaleny (1989).
  El 6 de juliol de 2004, la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València el va escollir com a acadèmic corresponent, i en va prendre possessió l’1 de febrer de 2005. El 15 de juny de 2007, la Real Academia de la Historia el va nomenar acadèmic corresponent a València. Va elaborar diverses veus per a la Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana (1991) i diverses biografies per a Año Cristiano (Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 2002-2006).
  Va desenvolupar el seu ministeri pastoral com a coadjutor a Alberic (1975), i va ser capellà encarregat de Benimuslem (1976), Patró, Vall d’Alcalà, Beniaia, Margarida (1977) i rector d’Ador (1978), Fortaleny (1984) i Riola (1993).

És autor de diversos llibres i opuscles sobre art, artistes valencians i devocions populars. Entre les obres més importants, destaquen Iconografía mariana valentina (València, José Huguet, 1986); Grabadores valencianos. Siglos xvii-xviii, vol. i (Alzira, Graficuatre, 1986); Iconografía popular alicantina (Sueca, Andrés de Sales Ferri, 1989); Iconografía popular del Alto Palancia (Segorbe, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe, 1989); Escultores suecanos. Beltrán-Gutiérrez Frechina-Moret (Sueca, Andrés de Sales Ferri Chulio, 1990); Iconografía popular de San Pascual Baylón (Villareal, Caja Rural Católico Agraria, 1992); La Platería valentina (Sueca, Generalitat Valenciana / Caja de Ahorros de Carlet, 1992); La Parroquia de San Pedro Apóstol de Sueca (Sueca, Ajuntament de Sueca, 1994); Cristo en la Diócesis de Valencia (Sueca, Impr. Luis Palacios, 1994); La Mare de Déu de Sales de Sueca (Sueca, Andrés de Sales Ferri, 1994); Arte y arquitectura en Sueca. 1300-1900 (Sueca, Sueca, Andrés de Sales Ferri, 1996); Francisco Vergara Bartual. Escultor. 1713-1761 (Sueca, Generalitat Valenciana / Direcció General de Patrimoni Artístic / Ajuntament de L’Alcúdia, 1998); Iconografía popular de la Mare de Déu dels Desamparats (València, Federico Doménech, SA, 1998); El escultor Manuel Vergara (València, ca. 1682 - ca. 1762) (Sueca, Parròquia dels Sants Joans de Puçol, 2006); Imaginería Patronal destruida en la Comunidad Valenciana en 1936 (Sueca, Andrés de Sales Ferri, 1999); Iconografía popular de San Vicente Ferrer, o. p. (San Vicente del Raspeig, Amigos de las Fiestas Patronales de San Vicente del Raspeig, 1999); La catedral de Valencia en 1936 (Sueca, Impr. de Luis Palacios, 1999); Grabadores y grabados alicantinos. Siglos xviii y xix (Alacant, Diputación Provincial de Alicante / Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1999); Escultura patronal valentina destruida en 1936 (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 1999); Santuarios Marianos de Valencia y Murcia (Madrid, Encuentro, 2000); Vicente López y la estampería popular valentina (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2002); Escultura patronal alicantina destruida en 1936 (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2010); Escultura patronal castellonense destruida en 1936 (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2015); Francisco Vergara Bartual. L’Alcúdia, 1713 - Roma, 1761. Un escultor del Settecento romano (València, Biblioteca Valenciana / Conselleria de Cultura, Educació i Ciència / Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, 2001); Grabadores y grabados castellonenses. Siglos xviii-xix (Castelló de la Plana, Diputació de Castelló, 2001); El grabador Salvador Cabedo (Sueca, 1838 - ?) (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2002); El grabador Francisco Jordán. Muro (Alicante), 1765 † Cartuja de Porta Coeli, 1832 (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2004); Cristo en la estampería popular valentina (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2003); Imaginería europea de San Pedro de Alcántara (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2013); Grabado popular en honor de la Beata Josefa M. de Sta. Inés de Benigànim (Benigànim, Monasterio de la Purísima Concepción y la Beata Inés, 2005); Francisco Vergara Bartual. L’Alcúdia, 1713 - Roma, 1761. Vida y obra (València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, 2005); IV Centenari de la Dedicació de l’Església Parroquial dels Sants Joans de Puçol. 1607-2007 (Puçol, Ajuntament de Puçol, 2007); La Mare de Déu de Sales en los retablos cerámicos (1755-1912) (Sueca, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2007); La Mare de Déu al Peu de la Creu en los retablos cerámicos (ca. 1825/30-1882) (Puçol, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2007); Lágrimas divinas en la piedad popular alicantina en los siglos xvi y xvii (Sueca, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2010); El incendio de la catedral metropolitana de Valencia el 21 de julio de 1936 (Separata) (Sueca, Arts Gràfiques MBN, 2013); San José en la estampa popular. IV Centenario del Condado de Villafranqueza 1614-2014 (Alacant, Diputación de Alicante / Asociación de Moros y Cristianos El Palamó, 2014), i San Pedro de Alcántara y Santa Teresa de Jesús. Iconografía europea 1669-1795 (València, Andrés de Sales Ferri Chulio, 2015).