Molet Petit, Joan
Barcelona, 3 de juny de 1966

Joan Molet Petit és doctor en geografia i història (especialitat en història de l’art) per la Universitat de Barcelona i va estudiar un curs de doctorat a la Universitat Tècnica de Berlín. És professor titular de la Universitat de Barcelona des del juliol del 2003, on exerceix la docència des del 1996. També ha impartit docència regular al Màster en Història, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya (des del 1999 fins al 2004) al programa «Advanced liberal arts» de la seu de Barcelona del Council on International of Educational Exchanges (del 2008-2011), així com al Màster en Història, Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat de Perpinyà Via Domitia. Igualment ha estat convidat pel Réseau Art Nouveau Network a participar al laboratori històric «Urban quality and the perception of landscape» (2007).
  Va formar part de la comissió gestora de l’Any Internacional Gaudí a la Universitat de Barcelona (2001-2002), i és membre del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, del Comité Español de Historia del Arte, dels Förderverein des Architekturmuseums de la Universitat Tècnica de Munic, de la Verband Österreichischer Kunsthistorikerinnen und Kunsthistoriker, així com investigador associat (chercheur associé) al Centre de Recherches Historiques sur les Societés Méditerraneénnes de la Universitat de Perpinyà Via Domitia. També és membre del consell editorial de la revista e-art Documents.

Com a professional, ha col·laborat en tasques de conservació i restauració del patrimoni arquitectònic, com ara l’elaboració de l’inventari i la classificació de les restes ornamentals recuperables del Gran Teatre del Liceu (1995), l’elaboració de l’Inventari del patrimoni arquitectònic dels parcs naturals del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1998), i l’estudi historicoartístic de la restauració del Rosari Monumental de Montserrat (1998). Com a investigador, s’ha especialitzat en l’arquitectura i l’urbanisme del segle xix a Catalunya i a Europa. La seva tesi doctoral tracta de l’arquitectura domèstica de l’Eixample de Barcelona, incloent-hi un estudi aprofundit del Pla Cerdà que s’ha desenvolupat en diversos articles. Ha publicat el manual universitari Història de l’arquitectura. De la Il·lustració a l’Eclecticisme (2003, reeditat el 2007). Ha col·laborat en publicacions sobre arquitectura modernista (El Modernisme al Baix Llobregat, La Casa Navàs o La Casa Granell), així com en diversos catàlegs d’exposicions sobre el mateix període: La ruta europea del Modernisme (2000) Gaudí & Reus (2002) Art Nouveau in progress (2004) Barcelona 1900 (2008).
  S’ha orientat cap a l’estudi de l’arquitectura eclèctica, com es pot veure a L’arquitectura eclèctica a Catalunya. Una història per escriure (2007), i s’ha centrat en les figures de l’arquitecte Pere Falqués, Un encargo insólito para un arquitecto municipal. Pere Falqués i Urpí y el proyecto del Palacio Real del Parque (2012) i el mestre d’obres Tiberi Sabater, La contribution des propriétés immobilières à la construction de l’image publique d’un parvenu. Frederic Marcet i Vidal (2012), i també cap a la recerca de l’arquitectura de les exposicions universals, «Art Nouveau architecture and universal exhibitions» (2009), «L’architecture des expositions universelles. Miroir de la diversité stylistique du xixe siècle» (2011) i «La arquitectura ecléctica en la Exposición Universal de Barcelona de 1888. Los proyectos de Pere Falqués» (2011).