Durant l’estada a la universitat feu amistat amb diversos escriptors, entre els quals destaca Joan Teixidor. Fou en aquest context que decidí compaginar la seva vida professional amb l’escriptura, i cultivà nombrosos gèneres, com ara el teatre, la narrativa, els articles periodístics, les guies, la literatura memorialista i els guions radiofònics (durant molts anys fou el director del quadre de veus de Ràdio Olot). Pel que fa a la faceta d’historiador, publicà biografies i diversos estudis d’àmbit local, centrats en les tradicions, les arts aplicades, l’arquitectura i l’art, com ara El pintor Ivo Pascual. Biografia íntima (1983), Els sants d’Olot. Història de la imatgeria religiosa d’Olot (1985), Cinc pintors olotins (amb perfils biogràfics de Vicenç Solé Jorba, Ramon Barnadas, Joaquim Marsillach, Pere Gussinyé i Josep Pujol; 1988), Els gegants d’Olot (1989), El Teatre Principal d’Olot (1989), El Ball Pla d’Olot (1996), Paisatges viscuts. Un cop d’ull al Museu Comarcal de la Garrotxa (1999), Ràdio Olot. 50 anys (2001) i Olotins a contrallum. Vint-i-cinc retrats al vol (2003). També feu guies turístiques de la ciutat d’Olot. Els seus articles es publicaren a Revista de Estudios de la Vida Local, ¡Arriba España!, Doble Set, Diari de Girona, Revista de Girona i La Comarca d’Olot. |