Casademont, Josep Maria
Barcelona, 16 de gener de 1928 - Barcelona, 26 de març de 1994

Josep Maria Casademont i Serres va ser advocat de professió, però la seva vocació va anar cap a la fotografia. Va ser membre de l’Agrupació Fotogràfica de Barcelona i, com a fotògraf, va publicar fotos del barri xinès a la revista Panorama del Turismo (1958) amb bones crítiques; però el principal paper de Casademont va ser la difusió i la promoció de la nova fotografia, a través d’exposicions, textos, xerrades, confererències, cursos i concursos, entre d’altres, una feina que es va canalitzar sobretot a la Galeria Aixelà (1959-1975) i a la revista Imagen y Sonido, que va fundar i dirigir (1963-1975).
  Al final de la dècada de 1950, quan a Barcelona encara hi havia poques galeries d’art i encara menys disposades a mostrar fotografia, Casademont va obrir una de pionera a dins de la botiga de Francisco Aixelà Duch (rambla de Catalunya, 13), on es venien aparells de música, discos, càmeres de fotos i de cinema i televisors, entre d’altres. Allà, al costat d’exposicions més o menys tradicionals en la línia de les que feien les agrupacions fotogràfiques (amb fotografies d’aficionats premiats per aquestes), Casademont va mostrar l’obra dels renovadors de la fotografia a Catalunya, a l’Estat espanyol i a altres països: Tarré, Miserachs i Masats (març 1959); Maspons i Ubiña (abril 1959), i «Gómez y Cualladó, fotógrafos madrileños» (maig 1960); és a dir, el que ell anomenava «nova» o «segona avantguarda».
  L’activitat a aquesta sala va ser molt important, tant al camp de la fotografia, com de la música i el cinema. Aixelà editava uns fulletons (dissenyats per l’estudi Zen) i, a partir del juliol del 1963, va editar la revista Imagen y Sonido. Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales. Aquesta recollia articles de fotografia, cinema i música, amb els mateixos interessos que les exposicions d’Aixelà, i sovint Casademont signava amb el pseudònim Aquiles Pujol. La portada del primer número és d’Oriol Maspons, i Català Roca escriu un article sobre aquest; després apareixen els nous fotògrafs: el grup La Palangana de Madrid (Paco Gómez, Rubio Camín, Leonardo Cantero i Cualladó), AFAL d’Almeria, Masats, Maspons, Ubiña, Colom i Ontañón, entre d’altres; alguns estrangers, com ara Cartier Bresson, Dieuzaide, Cavalli, Giacomelli i Otto Steinert, entre d’altres, i les generacions següents: Colita, Algué, Catany, Esclusa, els germans Blassi, Fontcuberta, així com la col·lecció «Palabra e Imagen» de Lumen. Hi ha espai també pels concursos fotogràfics, a cada número Daguerre signa una vinyeta humorística de tema fotogràfic i hi ha articles sobre fotògrafs del segle xix. L’any 1975 la revista és continuada per Eikonos, que segueix fins al 1980.
  Casademont va ser també llibreter i editor. Va tenir una botiga de llibres anomenada JMC (c. València, 303), i va editar llibres de ferrocarrils, que era una altra de les seves passions. Va ser un dels primers a col·laborar a Televisió Espanyola parlant de fotografia, com a responsable de la secció «Visual» dins el programa Mare Nostrum (1982), emès en català per la freqüència ultraalta UHF i dirigit per Joan F. de Lasa, col·laborador també d’Aixelà.

Casademont va fer dues de les primeres aproximacions generals a la història de la fotografia a Catalunya, L’art català contemporani (1972), i a l’Estat espanyol, Peter Tausk, Historia de la fotografía en el siglo xx (1978), després del pioner Ermengol Alsina Munné (1954) i, abans que Joan Fontcuberta (1983). Malgrat la curta extensió dels seus escrits, deixa clar que falten canals per a la difusió de la nostra fotografia contemporània, presta atenció a la indústria fotogràfica i a les revistes, i defensa la fotografia documental per sobre de l’«artística». Entre les seves publicacions, destaquen «La fotografía», a Enric Jardí (ed.), L’art català contemporani (Barcelona, Proa, 1972); «La fotografía en el Estado español (1900-1978)», a Peter Tausk, Historia de la fotografía en el siglo xx. De la fotografía artística al periodismo gráfico (Barcelona, Gustavo Gili, 1978), així com nombrosos articles a les revistes Imagen y Sonido i Arte Fotográfico, sota el seu nom o el pseudònim Aquiles Pujol.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Museu de l’Empordà
  — Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Bibliografia sobre Josep Maria Casademont i Serres: La calle. Joan Colom en la Sala Aixelà, 1961 (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999); Cara a cara. El retrat a la Fundació Foto Colectania (Barcelona, Diputació, 2013; exposició al Museu de l’Empordà); Pepe Font de Mora, Nova avantguarda. Fotografia catalana dels anys 50 i 60 (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Fotocolectania, 2010; amb exposició itinerant), Pere Formiguera, «La segona ruptura», a Introducció a la història de la fotografia a Catalunya (Barcelona, Lunwerg, 2000), i Laura Terré, AFAL. Historia del grupo fotográfico (Sevilla, Photovisión, 2006).