La seva aportació principal a la historiografia artística és sobre l’escultor i pintor Manolo Hugué, al qual va dedicar una monografia molt àmplia que recull i reprodueix —en format gran o petit— prop d’un miler i mig de peces, sense tanmateix tenir la pretensió explícita de considerar-lo un catàleg raonat. És el volum Manolo (Barcelona, Polígrafa, 1972), que seria traduït al francès (París, Cercle d’Art, 1974) i va esdevenir des d’aleshores l’obra de referència internacional sobre aquest artista.
Sempre a l’entorn de Manolo Hugué, en va publicar una biografia breu, Manolo Hugué (Barcelona, Labor, 1992) i diverses aportacions de detall, com ara Manolo Hugué 1872-1945 (Barcelona, Galeria René Métras, 1972); Poesías (1872-1945) de Manolo Hugué (Barcelona, Saturno, 1972); Form and force. The sculpture of Manolo Hugue (Kansas, The Register of the Spencer Museum of Art / The University of Kansas, 1978); Manolo. Homenatge a Rosa (Barcelona, Dau al Set, 1980); Josep Palau i Fabre (dir.), Picasso, Barcelona, Catalunya (Barcelona, L’Avenç, 1981); Manolo i el retrat (Barcelona, Dau al Set, 1984); Manolo. 1872-1945. Sculture, disegni, dipinti (Milà, Electa, 1990); Els retrats escultòrics de Manolo a Manolo Hugué (Barcelona, Ajuntament de Barcelona / Fundació Caixa de Catalunya, 1990); Manolo Hugué (Mollet del Vallès, Museu Abelló; Caldes de Montbuí, Thermalia, 1994); Manolo Hugué als cinquanta anys de la seva mort (Barcelona, Sala d’Art Artur Ramon / Columna, 1995), i Manolo Hugué (Caldes de Montbuí, Thermalia, 2006).
Va publicar també sobre altres artistes, com ara Josep Maria Subirachs o Josep Granyer, als quals va tractar personalment i va dedicar treballs aprofundits com ara Subirachs. Obra gráfica 1949-1975 (Barcelona, Saturno, 1976); l’article sobre Granyer al catàleg de l’ambiciosa exposició «4 escultors del 99, Fenosa, Granyer, Rebull, Viladomat» (Barcelona, Caixa d’Estalvis de Barcelona 1979); «El bestiari de Josep Granyer» (Sala d’Art Artur Ramon, Barcelona, 1988), i «Josep Granyer (1899-1983). Una visió mediterrània» (Sala Dalmau, Barcelona, 2007).
Ha publicat també treballs divulgatius com el volum El arte gótico en España (Barcelona, Polígrafa, 1972) o textos per a La arquitectura gótica en España. Exposición de fotografías —de Nicolás Muller— (Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, 1981). Interessada igualment per la figura de Josep Puig i Cadafalch, va ser la comissària de l’Any Puig i Cadafalch el 2001, va col·laborar al llibre Ruta del Modernisme Puig i Cadafalch (Barcelona, Mediterrània, 2001) i al volum Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011).
Fruit de la llarga dedicació a l’Arxiu Mas, principal arxiu fotogràfic d’art al nostre país, van ser, entre d’altres, les col·laboracions a Historia de la fotografía española (1839-1986) (Sevilla, Sociedad de Historia de la Fotografía Española, 1986) i a L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf (Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil; Barcelona, Institut Amatller d’Art Hispànic; 2002). Ha col·laborat en diverses revistes, com ara Goya (Madrid), Gazeta del Arte (Madrid) i Nexus (Barcelona), i també amb Ràdio Barcelona (1975). |
