La seva tasca intel·lectual —a més de ser advocat— va tenir una doble vessant, com a artista i com a historiador de l’art. Va realitzar els estudis de pintura i dibuix en diferents acadèmies de París i Barcelona. Va pertànyer al Cercle Maillol i va participar de les sessions del Real Círculo Artístico. L’any 1972 es va associar al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va ser pintor, escultor i dibuixant, amb una obra eclèctica: va fer obra figurativa, va cultivar la pintura abstracta i va realitzar obres assimilables a l’art pop. Durant les dècades de 1940 i 1950 va participar en diverses exposicions.
El treball que va realitzar com a historiador de l’art va ser ampli, variat i fecund. Es va centrar en la investigació de l’art romànic català i és autor de diferents llibres i articles. Es va especialitzar en les figures medievals del Crist crucificat, tema respecte del qual sobresurten els treballs La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977), amb el qual va rebre el premi Josep Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (1976); Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), i Els davallaments romànics a Catalunya (1980), entre d’altres. Sovint hi aportava informacions i material inèdit, de gran valor per al coneixement de les obres.
Va publicar articles principalment a la revista Quaderns d’Estudis Medievals, entre els quals es poden destacar els títols «El crucifix de Banyoles» (1981), «Gilgamès i els capitells romànics» (1982), «La Majestat de Montgarri» (1982) i «Les majestats nues a Catalunya» (1987). Bona part dels seus treballs també es van publicar a l’obra Catalunya romànica. Tots són investigacions en què l’autor es documenta en profunditat sobre l’obra i se centra sobretot en les qüestions estilístiques, que són les que principalment va tractar en aquests articles. |
