Com a investigadora, es va especialitzar al principi en temes relacionats amb la fortuna crítica dels artistes, la recepció de la pintura del segle d’or a Europa i els viatgers dels segles xviii i xix. En aquest àmbit ha estat comissària de l’exposició «Imatge romàntica d’Espanya» (Madrid, 1981; Barcelona, 1982) i autora de «La fortuna de Murillo (1682-1900)» (Sevilla, 1989 i 2018), Viajeros, eruditos y artistas. Los europeos ante la pintura española del Siglo de Oro (Madrid, Alianza Editorial, 1991) i «Les origines du Musée du Prado», en col·laboració amb Javier Portús, a Manet Velázquez. La manière espagnole au xixe siècle (Museu d’Orsay, París, 2002; Museu Metropolità d’Art, Nova York, 2003).
Ha estudiat els pintors catalans dels segles xix i xx: Joan Miró —«Joan Miró. Descubrir el mundo» (Madrid, 1990)— i Marià Fortuny (Múnic, 1991). Com a part de l’interès per les relacions entre pintura i fotografia, va plantejar el naixement de la fotografia de guerra coincidint amb la crisi de la pintura del mateix tema, entorn de La batalla de Tetuan de Marià Fortuny i les fotografies d’Enrique Facio a l’Àfrica, a «¡Matad a todos los testigos! Contra la pintura de historia» (Madrid, 1991-1992).
Des dels anys noranta treballa la història de la fotografia i és una de les autores de la Historia general de la fotografía (Madrid, Cátedra, 2006), coordinada per M. Loup Sougez, i de Cabañas de cristal: galerías de retrato y estudios de fotografía en España (Santa Cruz de la Palma, 2020). En aquest àmbit, els seus estudis tenen un interès especial pel segle xix, com es pot veure a «José Spreafico, Enrique Facio y Sabina Muchart. Nuevos datos sobre fotógrafos malagueños del siglo xix y principios del xx» (Màlaga, 2005/2006). També pels inicis de la fotografia: «Del retrato en miniatura a la fotografía: Enrique Lorichon (1798-1862)», a Luis R. Méndez (ed.), Fotografía y patrimonio (Sevilla, 2019), i «De Marsella a El Puerto de Santa María: Las tres vidas del daguerrotipista Pedro Sardin (1812-1880)» (Revista de Historia de El Puerto, Puerto de Santa María, 2020), amb Gregorio Escalada. Un altre camp de treball són les dones fotògrafes, com es pot veure a «De Olot a Málaga. La fotógrafa Sabina Muchart Collboni» (Girona, 2004); «Investigación sobre una fotógrafa que trabajó en España en el siglo xix. La Señora Ludovisi» (Girona, 2008); «Una pandilla de locas. Mujeres daguerrotipistas en Cataluña», a La mirada cautiva. Colección de daguerrotipos del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), Girona (Barcelona, 2021); «Fotografies, llibres i viatges. Aurora Bertrana entre la Polinèsia i el Marroc (1926-1936)» (Papers fotogràfics. Revista d’Història de la Fotografia, Barcelona, 2021); «Camino al Sur. El viaje de Remei Rahola y Antoni Campañà en la Semana Santa de 1936», a Mey Rahola, fotógrafa 1897/1959 (Barcelona, 2022).
Sobre els retratistes barcelonins: «Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica “Napoleón”» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2007); «Los estudios de fotografía en la Barcelona de fin de siglo. Audouard y Napoleón» (Barcelona, 2007); «Jean Oscar Audouard Lamieussen» (Girona, 2010), i «Un antic estudi de retrat», a L’estudi “Fotografia Daguerre” de Sants (Barcelona, 2014). Ha comissariat l’exposició «Els Napoleon. Un estudi fotogràfic» (Barcelona, Arxiu Fotogràfic, 2011); ha coordinat l’exposició «Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini» (Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2022). Ha escrit sobre les relacions entre fotògrafs de diferents països a «Fotógrafos alemanes en España en el siglo xix» (Múnic i Leipzig, 2007) i sobre les relacions entre fotògrafs i altres mitjans a: «Postals i teatre. Miguel Figuerola Aldrofeu, Fialdro» (Barcelona, 2009) i «Del escenario a la galería del fotógrafo. El mito de Sarah Bernhardt» (Barcelona, 2011), amb Núria F. Rius. Sobre fotògrafs aficionats, ha publicat el llibre Xocolata, ciutat i pantorrillas. Fotografies de Carles Fargas i Bonell (1912-1938) (Saragossa, 2011), amb Núria F. Rius. Sobre els primers anys de la fotografia, ha publicat «Barcelona i la daguerreotípia», a El daguerreotip. L’inici de la fotografia (Barcelona, 2014), amb Jep Martí Baiget; «“Devots de la Mare de Déu de la Sola”. El daguerrotipo comercial en España», a Pep Benlloch i Miguel García Cárceles, El triomf de la imatge. El daguerreotip a Espanya (València, 2017); «La primera geografia fotogràfica de Barcelona (1839 - 1860)», a Jorge Ribalta (ed.), Barcelona. La metrópolis en la era de la fotografía, 1860-2004 (Barcelona, 2016), amb Jep Martí Baiget, i «Ramon Alabern i Moles (1811-1888)», a Alabern. Fotografia a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 30 de maig de 2017). Sobre col·leccionisme fotogràfic, ha publicat «Col·leccions de fotografia a Catalunya», a Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (ed.), Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya (Barcelona, 2015), i «Carles Duran i Torrens», a Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda (dir.), Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya (Barcelona, 2022), amb Oscar González Aguilar. També és autora d’«Un proyecto de Galería y Museo fotográfico de Domènech i Montaner», a Natalia Garcés Fernández i Pedro Vicente-Mullor (ed.), Sobre fotografía. Una mirada transversal desde la educación, el patrimonio, la creación y las industrias culturales (Alcalá de Henares, 2024); de fitxes sobre fotografies de Josep Esquirol Pérez, Pere Casas Abarca i l’empresa Napoleón, publicat a Javier Barón (ed.), Arte y transformaciones sociales en España 1885-1910 (Madrid, 2024); de «La cámara y el pincel», a Iluminadas. Fotografías coloreadas en la colección de José Antonio Torcida (Santander, 2025), i «De la revolución a la solidaridad. Fotografías de Ana María Martínez Sagi y Ruth von Wild en la Guerra Civil española», a X Encuentro de Historia de la Fotografía. Fotoperiodismo (Ciudad Real, 2025). |
