Mancho i Suārez, Carles
Barcelona, 5
de marį de 1970
Àrees de treball:
Art preromānic / Art romānic / Pintura romānica |
|
Carles Mancho i Suàrez ingressà a la Universitat de Barcelona l’any 1989, on cursà geografia i història, i l’any 1994 obtingué el títol de llicenciat en l’especialitat d’història de l’art. Durant els dos darrers cursos, entrà en contacte amb les professores M. Eugenia Ibarburu Asurmendi i Milagros Guardia, que van ser determinants per a la seva dedicació a l’estudi de la producció artística medieval. Amb la primera col·laborà en l’estudi dels manuscrits romànics de l’Arxiu Capitular de Tortosa publicats dins Catalunya romànica. Dirigit per la segona, de qui esdevé deixeble, el juny del 1996 obtingué el grau de llicenciatura amb la tesina Les pintures murals de Sant Pere de Sorpe. Segle xii (descripció i iconografia), que li va valer el Premi Extraordinari de Llicenciatura. Aquell any fou d’especial transcendència per a C. Mancho, ja que el mes de setembre entrà al Departament d’Història de l’Art com a professor associat d’art antic i medieval on, contemporàniament, es començà a gestar el grup de recerca Ars Picta que, dirigit per M. Guardia, esdevingué un dels pioners a Catalunya en l’estudi de l’art tardoantic i medieval, i del qual ha format part des de l’inici, juntament amb Imma Lorés.
A partir d’aquest moment, compaginà la docència amb els cursos de doctorat i l’elaboració de la tesi doctoral per a la qual realitzà estades al Centre d’Estudis Superiors de Civilització Medieval (CESCM) de Poitiers, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la Biblioteca Hertziana-Max Plankt Institut de Roma i a la Biblioteca Apostòlica del Vaticà. El treball final, amb el títol La pintura mural a Catalunya durant l’alta edat mitjana, dirigit per M. Guardia, l’any 2003 a la Universitat de Barcelona, obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat i el IX Premi Claustre de Doctors. L’elaboració d’aquest recerca el feu entrar en contacte amb l’alta edat mitjana i allunyar-se del romànic. L’estada a Poitiers fou important des del punt de vista de la reflexió metodològica madurada a partir del contacte principalment amb E. Palazzo, però també de G. de Spirito i E. Alfani. La inflexió, però, es produí amb la descoberta de la Roma altmedieval i, concretament, de la basílica de Santa Pràxedes, sobre la qual treballa des d’aleshores i que ha esdevingut per ell un model sobre el qual interrogar-se en l’àmbit metodològic i conceptual.
Des d’aquest moment incrementà les visites a la ciutat on, després de l’estada com a becari de la Real Academia de España en Roma, el primer semestre de l’any 2005, s’instal·là fins al 2012 sense abandonar la docència a la Universitat de Barcelona, on l’any 2008 esdevingué professor titular d’història de l’art de l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana.
Paral·lelament i des del 2007 impulsà a la Universitat de Barcelona la creació de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), creat oficialment l’octubre del 2008, i del qual ha estat director fins al setembre del 2015, i del doctorat en cultures medievals, que començà a funcionar el setembre del 2014 sota la direcció de Blanca Garí. Com a director de l’IRCVM, ha fundat i dirigit en la seva primera etapa (2013-2015) la revista de cultures medievals SVMMA, coordinada per M. Sancho, la col·lecció «Lliçons/Lessons» [http://www.publicacions.ub.edu/articulos.aspx?modo=c&fam=LLIÇONS%20/%20LESSONS] a les Publicacions de la Universitat de Barcelona i IRCVM, i la col·lecció «IRCVM - Medieval Cultures» [http://www.viella.it/catalogo/collana/46] amb l’editorial Viella, que codirigí entre els anys 2013 i 2015 amb Blanca Garí i, a partir del 2015, amb Meritxell Simó.
Des del punt de vista científic, la tesi doctoral (2003) significà un punt d’inflexió metodològic en què la recerca iconogràfica començava a deixar pas a una visió més complexa de la producció artística, especialment en un context com el català, en què la pintura mural descontextualitzada presenta nombrosos problemes d’anàlisi. Com a resultat d’aquesta evolució, destaca el llibre (Mancho, 2012a) i una sèrie d’articles individuals (Mancho 2008; 2015b) o en col·laboració (Guardia i Mancho, 2008; 2014; Guardia, Mancho i Palau, 2014).
La recerca sobre Santa Maria de Ripoll, juntament amb Imma Lorés (Lorés i Mancho, 2009; Lorés i Mancho, 2016a), desperten en l’autor l’interès pel segle xix i per la dependència de la disciplina de la història de l’art dels postulats i conceptes encunyats durant aquell segle. Això explica els seus treballs sobre el concepte d’artista (Mancho 2010-2011; 2011a; 2011b; 2012b; 2015c). Les reflexions sobre la complexitat com a base per a l’estudi de les produccions artístiques queden reflectides en els treballs més recents, en què s’introdueixen noves eines d’anàlisi (Mancho, 2014; Mancho, 2016b).
Des d’una vessant més vinculada al moment actual de la disciplina, es poden destacar les successives «Tribunes» publicades dins SVMMA. Revista de Cultures Medievals i la col·laboració en l’obra de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia, Humanidades e investigación científica (Mancho, 2015a). Pel que fa a la vessant docent, cal destacar el llibre en col·laboració amb Juan Vicente García Marsilla i Isabel Ruiz de la Peña, Historia del arte medieval. Des del camp de la divulgació, destaca la direcció del blog de la revista Sàpiens, Medievalistes en bloc. |
Pel que fa a les publicacions, la major part de la seva producció científica es troba recollida als portals Academia i ResearchGate. Cal destacar «L’oubli du passé. Les origines de l’art médiéval en Catalogne», a Actualité de l’art antique dans l’art roman (Codalet, Association Culturelle de Cuxa, 2008); M. Guardia i C. Mancho (ed.), Les fonts de la pintura romànica (Barcelona, Ars Picta / Universitat de Barcelona, 2008); «Hec domus est sancta quem fecit domnus Oliva: Santa Maria de Ripoll», a Le monde d’Oliba. Arts et culture en Catalogne et en Occident (1008-1046) (Codalet, Association Culturelle de Cuxa, 2009); «Pasquale I, santa Prassede, Roma, Santa Prassede» (Arte Medievale, Roma, 2010-2011); El paper de l’artista en l’art medieval / The role of the artist in medieval art (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011); «Promotors o artistes. La subtil frontera de l’art medieval» (Afers. Fulls de Recerca i Pensament, vol. xxvi, Catarroja, 2011); La peinture murale du haut moyen âge en Catalogne (ixe-xe siècle) (Thurnhout, Brepols, 2012); «Un métier très contemporain: les artistes du haut moyen âge», a Gestes et techniques de l’artiste à l’époque romane (Codalet, Association Culturelle de Cuxa, 2012); «Della luna, della percezione e delle immagini a Santa Prassede», a L’officina dello sguardo, scritti in onore di Maria Andaloro (Roma, Gangemi, 2014); «Avant les grands portails: les façades depuis l’Antiquité tardive jusqu’au haut moyen âge», a Le portail roman - xie-xiie siècles. Nouvelles approches, nouvelles perspectives (juntament amb M. Guardia; Codalet, Association Culturelle de Cuxa, 2014); «Borders as a meeting place: The muralists’ workshops in the Pyrenees» (Hortus Artium Medievalium, Motovun, 2014), amb M. Guardia i J. M. Palau; «Ciencias menos Humanidades igual a cero», a N. Bilbeny i J. Guàrdia (ed.), Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2015); «Oltre i muri della chiesa: la decorazione di San Pietro a Sorpe (Catalogna) come imposizione sul territorio» (Hortus Artium Medievalium, Motovun, 2015); «Artista, artesano, maestro» (Románico. Revista de Arte de Amigos del Románico, Sant Sebastià, 2015); «Un marc per a una portada: les bases de la reconstrucció de Santa Maria de Ripoll», a Simposi Portada de Ripoll (amb Immaculada Lorés; Roma, Viella / IRCVM - Medieval Cultures, 2016a, en premsa), i «Pascal I: autorité pontificale et création artistique à Rome au début du ixe siècle. Quelques notes», a A.-O. Poilpré (ed.), Faire et voir l’autorité pendant l’antiquité et le moyen âge. Images et monuments. Journée d’étude - 14 novembre 2014 (París, Histoire Culturelle et Sociale de l’Art / Université de Paris 1, Panthéon-Sorbonne, 2016b, en premsa). |
|
