Trinidad Sánchez-Pacheco és llicenciada en història de l’art per la Universitat Complutense de Madrid (1952) i en psicologia per la Universitat de Barcelona (1969) i especialista en arxivística pels Arxius Nacionals de París (1955). Un cop instal·lada a Barcelona el 1964, va ser professora adjunta del Departament d’Història Medieval de la Universitat d’aquesta ciutat (1965). Pocs anys després va guanyar la plaça de conservadora tècnica del Museu de les Arts Decoratives, d’on va passar a dirigir l’Arxiu Fotogràfic. El 1974 va substituir Lluís M. Llubià en la direcció del Museu de Ceràmica, tasca que va assolir amb èxit en dues etapes: la primera fins al 1986 i la segona entre el 1990 i el 1996. En una època en què la museografia i la museologia encara no s’havien desenvolupat al nostre país, Sánchez-Pacheco va tenir l’oportunitat de reobrir el Museu de Ceràmica i de reorganitzar-ne les col·leccions, les reserves i l’arxiu, una tasca imprescindible per al bon funcionament de la institució. Així mateix, va consolidar una sèrie d’activitats amb la finalitat de promoure i revitalitzar el món de la ceràmica, amb un èmfasi especial en la ceràmica contemporània. Gràcies a la seva intervenció, es va crear la col·lecció de ceràmica contemporània que fins a aquell moment només comptava amb las importants obres de Picasso i d’algun altre artista. Sánchez-Pacheco va organitzar exposicions temporals, sobretot d’artistes emergents, tallers, cursos, seminaris, conferències i visites guiades per tal de dinamitzar el sector, al temps que va aconseguir situar el Museu de Ceràmica en el mapa dels museus de la ciutat i el va convertir en punt de trobada d’artistes, col·leccionistes, ceramistes, historiadors i antiquaris. Amb el conjunt d’activitats, el centre va fidelitzar un públic que fins llavors mancava de referents.
Entre els anys 1986 i 1990 va ocupar el càrrec de directora de la Real Academia de España en Roma, on va tenir l’oportunitat d’organitzar interessants cicles de conferències, exposicions, visites arqueològiques i altres activitats, entre les quals destaca la mostra sobre l’obra dels últims anys del pintor Joan Miró, una de les exposicions d’art que va rebre més visitants a Itàlia: «I Miró de Miró» (1989). Al desè aniversari de la seva mort, el 2011, el Museu de Ceràmica li va organitzar una exposició, «Terres blaves. Homenatge a Trinidad Sánchez-Pacheco» (2011) per tal de recordar la seva personalitat pionera que, gràcies al seu interès global per la cultura i pels seus coneixements històrics i tècnics en ceràmica, va saber valorar la importància de la col·lecció de ceràmica, patrimoni de la ciutat de Barcelona, i va contribuir a fer-ne difusió en l’àmbit internacional. |
