Alsina Galofré, Esther
Vilanova i la Geltrú (Garraf), 26 de novembre de 1984

Esther Alsina Galofré és doctora en història de l’art —cum laude, Menció Internacional— per la Universitat de Barcelona (2015), amb una tesi sobre la Societat Artística i Literària de Catalunya (1897-1935), que va obtenir el Premi Josep Pijoan d’Història de les Arts de l’Institut d’Estudis Catalans. És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona (2007) i màster en gestió del patrimoni cultural de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona, 2009).
  Per la seva formació artística, ha rebut diversos encàrrecs com a il·lustradora i dissenyadora gràfica, i ha col·laborat en publicacions il·lustrades, publicacions periòdiques i exposicions. També va ser premiada per alguns dels seus treballs gràfics.
  Pel que fa a la historiografia, ha desenvolupat l’estudi i la identificació del fons xilogràfic dels impressors catalans Jolis-Pla (s. xvii-xviii), conservat a la Biblioteca de Catalunya; i ha realitzat tasques de conservació i documentació del fons patrimonial de la Universitat de Barcelona. La seva activitat en el marc del Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts (2008-2009) li ha permès participar activament en l’organització de diverses exposicions a l’entorn de la col·lecció d’art de la Universitat. Igualment, ha realitzat la interpretació i la documentació de la col·lecció «Llegat 1956» a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer com a tècnica de la Diputació de Barcelona (2009-2010). Ha comissariat —juntament amb el senyor Oriol Pi de Cabanyes— «La captura de l’instant» (Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú) i «L'entorn perpetuat» (Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú, 2018), amb motiu de l’homenatge a l’artista.
Des del 2011 forma part del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, primerament gràcies a una beca de formació de personal investigador concedida pel Ministeri d’Economia i, des del 2015, com a professora associada. Ha realitzat estades a l’Institut Nacional d’Història de l’Art de París i al Centre Paul Mellon de Londres.

Com a investigadora, la seva recerca se centra en l’art català del final del segle xix i de la primera meitat del segle xx. És autora de les obres següents: l’opuscle El col·leccionisme com agent professionalitzador i vector de dinamisme sociocultural (Barcelona, Oriol Vaz, 2008); l’article «Marià Fortuny i Marsal. L’orientalisme i Josep Tapiró. La pintura burgesa» per al portal Culturcat (Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009); diversos estudis al voltant de la col·lecció «Llegat 1956», com ara «“Llegat 1956”: petites finestres per a un gran segle d’art» (Revista de Catalunya, Barcelona, 2009), «La col·lecció de pintura “Llegat 1956”: passejar per l’art català de tombants de segle, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer» (Quaderns de Patrimoni del Garraf, Vilanova i la Geltrú, 2010), i «Una gran època artística rau en una col·lecció: el “Llegat 1956”» (Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 2010); el text «Conèixer Josep Gudiol des de la veu dels seus deixebles» (e-art Documents, Barcelona, 2010), i l’article «La pintura mural de Dionís Baixeras. 1862-1943» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2014), entre d’altres.
  És coautora del capítol «El Pla de l’Estany» de l’Atles paisatgístic de les terres de Girona, juntament amb Maria de Lluc Serra i Jordi Gimferrer (Girona, Diputació de Girona, 2010); autora del capítol «Museu Víctor Balaguer» a Joies del Modernisme català (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2011). Igualment, és autora de L’aflorament de societats i grups artístics. Vers el foment de les belles arts a la Barcelona de tombants de segle (1846-1923) (Premi de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 2012) i, amb la doctora Immaculada Socias, és coautora d’El fons documental d’Antoni Ollé Pinell a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (El Vendrell, Arxiu Comarcal del Baix Penedès, 2015), així com editora del llibre Alexandre de Cabanyes (1877-1972). L’últim modernista (Barcelona, Viena, 2018). Des del 2011, juntament amb Enric Orriols, està elaborant la biografia i el catàleg raonat de l’obra de Dionís Baixeras (1862-1943) i un estudi al voltant del fons personal del gravador i pintor Antoni Ollé Pinell.
  Ha realitzat conferències i ha participat en simposis en el si d’un projecte d’R+D de la Universitat de Barcelona.