Si bé inicià l’activitat investigadora amb la tesi de llicenciatura en història medieval, més endavant es decantà per l’art i es doctorà el 1986 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre escultura barroca dirigida pel doctor J. J. Martín González. La investigació duta a terme a la tesi Los talleres escultóricos de Barcelona y Vic (1680-1730 ca.), publicada el 1988, traduïda al català amb el títol Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic. Projecció a Girona (1680-1730 ca.) la va impulsar a continuar en aquest camp de recerca, aprofundint en diferents línies: l’obra d’alguns dels escultors estudiats, les condicions professionals d’aquests i sense deixar aquests aspectes, es va interessar també en iconografia de l’art barroc, no solament en escultura, sinó que ho va ampliar a la pintura i el gravat.
Entre els escultors ha estudiat primordialment el vigatà Pau Costa, i en l’article «El retaule de Santa Teresa de Vic, obra de Pau Costa» (Ausa, Vic, 1988) es va avançar a la publicació de la tesi per a donar a conèixer l’autoria d’aquest important retaule a la ciutat de Vic. També en aquesta línia, destaca «Una nueva aportación a la obra del escultor Pau Costa» (Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, Valladolid, 1990). S’ha ocupat de les seves fonts iconogràfiques: «Inspiración y creación de Pau Costa en la Inmaculada del retablo de la catedral de Girona», comunicació presentada al Congrés de l’Institut Ephialte el 1993 (Lecturas de Historia del Arte, Vitòria, 1994) i «El escultor Pau Costa y el arte italiano» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 2000). El tractà novament en una monografia fotografies de J. Vehí El retaule de Cadaqués (2001) i també a L’art religiós a Palafrugell (2007).
Ha dedicat atenció a la iconografia de la Mare de Déu del Roser en la vessant dels gravats, com es pot veure a «Iconografía de Nuestra Señora del Rosario en Cataluña» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 1989); «Defensa del rosario y exaltación de María y su símbolo la rosa en la obra del Padre Esteve» (Actas III Coloquios de Iconografía, Madrid, 1993), i també dels retaules en diversos articles (Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, Valladolid, 1988); Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró i Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 2005). Pel que fa a la recerca d’altres temes iconogràfics han tingut una participació important fonts literàries per a interpretar les imatges: «Aproximación a la iconografía y simbología de Santo Tomás de Aquino» (Cuadernos de Arte e Iconografía, Madrid, 1990), «El mensaje eucarístico en el retablo barroco catalán» (Cuadernos de Arte e Iconografía, Madrid, 1992) i «El Hondo reflejo de la Antigua Ley en el retablo/baldaquino de Santa María del Mar de Barcelona», comunicació al V Simposi Bíblic (Fundación Bíblica Española - Universidad de Navarra, Pamplona, 1997; actes publicades el 1999). S’ha interessat per la iconografia i el simbolisme de les figures d’atlants situades als sòcols dels retaules i les seves fonts italianes. Les ha tractat a «Tradición e influencias en el retablo de San Martín de Palafrugell» (Estudios de Arte. Homenaje al Profesor Martín González, Valladolid, 1995); «Alegorías en los órdenes atlántico y paranínfico del retablo catalán (1611-1740 ca.)», comunicació al X Congrés Espanyol d’Història de l’Art (CEHA, Madrid, 1994), i a l’obra abans esmentada L’art religiós a Palafrugell.
També ha portat a terme estudis en tipologia del retaule en una comunicació (IX CEHA, Lleó, 1992) i en articles (Imafronte, Múrcia, 1987-1989, i Locus Amoenus, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001). Ha tractat les condicions professionals dels escultors «La cofradía de escultores de Barcelona durante el siglo xviii» (Academia. Boletín de la Real Academia de San Fernando, Madrid, 1987).
Pel que fa a la literatura artística, ha presentat comunicacions sobre «Belleza, perfección y sabiduría de los ángeles en sermones y tratados del siglo xviii» (XIV CEHA, Màlaga, 2004 i XVIII CEHA, Santiago de Compostel·la, 2010). Més ocasionalment, ha treballat en la crítica artística «Artistas catalanes en las exposiciones nacionales, 1884-1908» (VIII CEHA, Càceres, 1990; Actas, 1992) i en un article a Academia. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, 1991). Finalment, també ha treballat en cerimònies del poder (XIX Congrés CEHA, 2012).
Ha col·laborat al Catàleg d’escultura i pintura dels segles xvi, xvii i xviii. Època del Renaixement i el Barroc (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1996) i al catàleg Ars Sacra. Seu Nova de Lleida. Els tresors artístics de la catedral de Lleida (Lleida, Ajuntament de Lleida, 2001).
Ha participat en la major part dels congressos del CEHA des del 1988, habitualment presentant comunicacions, a l’esmentat V Simposi Bíblic i al Congrés El comportamiento de las catedrales españolas. Del Barroco a los historicismos (Múrcia, Universidad de Murcia, 2003), amb la comunicació «La catedral de Barcelona: nueva capilla de San Olegario y transformación barroca (finales xvii-xviii)». |
