Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Justo Fernández, Isabel
València, 4 d'octubre de 1975

Àrees de treball: Art del segle xix / Art del segle xx / Art i gènere / Crítica d’art

María Isabel Justo Fernández és doctora en història de l’art per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i llicenciada en belles arts per la Universitat Politècnica de València. Funcionària de carrera des de 2017, pertany al Cos Facultatiu de Conservadors de Museus del Ministeri de Cultura i Esport. Des de 2017 desenvolupa el seu treball al Museu Nacional de Ceràmica «González Martí», a València. Forma part de l’Asociación Española de Críticos de Arte (AECA) i de l'Associació Internacional (AICA), del comitè d’experts del Centre d’Art d’Època Contemporània (CAEM) de la Universitat de Lleida, de l'equip de treball del projecte Relectures. Itineraris Museals en Clau de Gènere (relecturas.es) i va ser vocal de la Institució Joaquín Sorolla d’Investigació i Estudis de la Generalitat Valenciana.

En aquesta Institució, tambe va desenvolupar una labor de disseny i producció de projectes culturals com a gestora autònoma, entre els quals destaquen la publicació de nou títols sobre les manifestacions artístiques i culturals del canvi del segle xix al xx (com la moda o el desenvolupament de la medicina), la repercussió internacional de l’obra Joaquín Sorolla i l’estudi de la seva pintura i la influència d’aquesta en els artistes de les generacions següents, tant a València com internacionalment. També es poden citar treballs digitals de divulgació cultural, en aquest mateix marc institucional, com la Ruta Sorolla, un recorregut virtual per la València que va pintar, viure i imaginar l’artista. En el marc d’aquests treballs amb la Institució Sorolla, destaca el comissariat d’algunes de les seves exposicions i la publicació dels llibres Autorretrats. Joaquín Sorolla Bastida (en solitari) o Vestits per a posar, conjuntament amb Victòria Liceras.
  Va iniciar l’estudi i la investigació sobre la figura de Joaquín Sorolla en el canvi del segle xix al xx en treballs en què ha col·laborat des del 2005 amb historiadors i especialistes com Facundo Tomás, Felipe Garín, Sofía Barrón, Víctor Lorente Sorolla i Blanca Pons-Sorolla. Cal citar especialment la transcripció i l’edició dels tres epistolaris del pintor que va publicar la Generalitat Valenciana en l’editorial Anthropos (Rubí, 2007-2009), exposicions com ara «Pinazo, Sorolla, Mongrell: pintura decorativa entorn de 1900» (2021-2022, Fundació Bancaixa) o articles com «Del costumbrismo a la vida cotidiana: la pintura religiosa de Joaquín Sorolla en la década de los noventa», escrit juntament amb Vicente Samper per al catàleg de l’exposició «Sorolla: Tormento y devoción» (2021; com. Luis Pérez Velarde, Museo Sorolla).
  També destaca la coedició de les actes dels congressos internacionals d’art i literatura Pigmalión o el amor por lo creado (2005) i Miradas sobre España (2011), tots dos dirigits per Facundo Tomás i publicats per Anthropos. Paral·lelament a aquesta activitat i fruit del seu treball d’investigació doctoral sobre la imatge de la dona, cal citar el comissariat de l’exposició «Hereues de las majas de Goya» i el catàleg homònim, realitzada a la Fundació Bancaixa de València entre els anys 2014 i 2015; així mateix va dirigir un cicle de conferències sobre la imatge de la dona en la pintura de canvi de segle per a clausurar l’exposició. A més d’aquestes investigacions sobre la imatge de la dona i les figures de l’art valencià de distintes èpoques com Salvador Tuset, José Capuz o Equipo Crónica, Encarna Sepúlveda i Carolina Ferré (algunes d’aquestes han estat materialitzades en exposicions, comunicacions i participacions de congressos al Centre del Carme (València), Queen Sofia Spanish Institute de Nova York, la Real Academia de España en Roma i la Universitat de Colònia), els interessos d’Isabel Justo l’han portat a investigar sobre la imatge de l’home per a comprendre millor què ocorre amb la imatge de la dona en les manifestacions artístiques i publicitàries dels canvis del segle xix al xx i del segle xx al xxi. Es podrien citar els articles i capítols següents: «La representación contemporánea del cuerpo desnudo» (Olivar, La Plata, 2011), el capítol «La imagen del hombre en la pintura de J. Sorolla. Construcción del objeto sexual masculino», a Claudia Hammerschmidt (ed.), Paradojas de la modernidad (Jena, Friedrich-Schiller-Universität Jena, 2015) o «La imagen del hombre a través del concepto clásico de belleza femenina. Proyecto «v» de Adrián Pino Olivera», al número 14 de la revista ICOM digital, coordinat per Lilianne Cuesta el 2019.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Revista Olivar
  — ICOM digital (núm. 14, 2019)
  — Conferencia «El género artístico del desnudo y la pintura infantil de Joaquín Sorolla» (Congreso organizado por el Museo Sorolla en 2022)


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors