Juan Tous, Jeroni
Artà (Mallorca), 1897 - Felanitx (Mallorca), 1983

Jeroni Juan Tous és un assagista i fotògraf mallorquí. Al llarg de la seva vida va formar un dels arxius fotogràfics d’obres d’art més importants de Mallorca, on inclou imatges seves i d’altres fotògrafs a partir del darrer quart del segle xix, en una innegable finalitat de defensa i protecció de les obres fotografiades.
  Nascut a Artà, per circumstàncies familiars el 1919 es va instal·lar a Palma, on va estudiar humanitats i filosofia al Seminari Conciliar de Sant Pere (1920-1929). Va treballar com a delineant amb els arquitectes Gabriel Alomar i Josep Ferragut fins que va entrar a formar part del Patronat de la Ciutat Antiga com a fotògraf.
  Les seves relacions amb el capítol de la Seu i la xarxa parroquial de l’illa, amb la Societat Arqueològica Lul·liana —de la qual era soci—, amb Josep Costa Picarol i la seva galeria d’art (Galeries Costa), i amb l’editor Lluís Ripoll el van ajudar a tenir accés a una gran quantitat d’obres d’art de col·leccions privades, religioses, civils i públiques, que sempre que podia fotografiava amb detall, i va arribar a recollir un important conjunt d’imatges d’objectes artístics i del paisatge insular. No perdia cap ocasió per a fotografiar qualsevol element d’interès que es trobava en el camí (segons conta l’historiador Gabriel Llompart, tenia accés al món de les monges tancades i als seus tresors patrimonials gràcies al fet que els feia les fotos de carnet). En els seus estudis reuneix dades històriques i imatges d’edificis i objectes d’art poc coneguts, de manera que contribueix al coneixement, la valoració, la difusió i la preservació d’aquests.
  Compromès amb la defensa i la divulgació de l’art mallorquí, va intervenir en nombrosos cursos, conferències i publicacions sobre art, història i iconografia local, i va participar en associacions que defensaven els valors patrimonials, com ara la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics del Ministeri de Educació i Ciència de les Illes Balears, i la Comissió de Defensa del Patrimoni Artístic Històric i Cultural Diocesà de Mallorca. Va ser soci numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. Col·laborava en l’organització d’exposicions d’art, com ara «Mallorca vista por los pintores (1957)» a la Llotja; «Exposició d’art sacre» al convent de Sant Francesc, amb motiu del Primer Congrés Eucarístic Diocesà de Mallorca (1957), i l’exposició antològica «Guillem Mesquida» en el tercer centenari del seu naixement al Casal Solleric (1999).

Entre els seus estudis, destaquen el recull La pintura mallorquina (siglos xvi al xviii) (1972), que forma part dels volums de la Història de Mallorca, coordinada por Josep Mascaró Passarius, en el qual fa una documentada relació d’autors corresponent a cada segle, classificats per ordre alfabètic, amb il·lustracions pròpies, i Guillem Mesquida (1982), una àmplia investigació sobre aquest important pintor mallorquí (Palma, 1675-1747), que inclou la primera catalogació de la seva obra. Altres publicacions són Iconografia del venerable Pere Borguny (1956), amb motiu del quart centenari del martiri a Argel d’aquest fill il·lustre de Palma; Los candelabros de la catedral de Mallorca (1957); Las vírgenes sagrario de Mallorca (1965), amb Gabriel Llompart, en la qual els autors fan una recopilació de dades de les imatges que han pogut trobar a l’illa; Breve historia del convento de San Jerónimo de Palma de Mallorca (1973), en la qual dona a conèixer dades d’aquesta comunitat tancada, oculta al públic fins aleshores, gràcies a la troballa d’uns manuscrits que descrivien la vida conventual; El traje mallorquín (1974), en la qual ofereix dades sobre la vestimenta popular anterior al segle xix, i Grabadores mallorquines (1977), que recull un important conjunt de dades dels gravadors locals més rellevants.
  El 1981 el Ministeri de Cultura va comprar bona part dels negatius de vidre i de plàstic que integraven el seu arxiu, amb la finalitat de catalogar-los i conservar-los al Museu de Mallorca. Entre les més de trenta mil imatges, destaquen, com ja s’ha esmentat, la reproducció d’objectes artístics, que és el tema més abundant i motiu principal de la compra per part del Ministeri (retaules d’esglésies i privats, pintures, mobiliari, orfebreria, manuscrits, ceràmica, etc., amb un elevat valor documental) i paisatges urbans i rurals, sobretot arquitectura civil i religiosa de Palma, vistes de la badia palmesana i de la costa nord de l’illa, moltes d’aquestes relacionades amb les propietats de l’arxiduc Lluís Salvador. El Consell de Mallorca conserva, a més, prop de dues mil fotografies i diapositives sobre temes d’arquitectura popular i civil, escultura i pintura mallorquina. Finalment, el 2012 la família de Jeroni Juan va firmar un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears per mitjà del qual va donar a la institució una altra part de la col·lecció de fotografies sobre vidre, per tal que es poguessin catalogar, digitalitzar i consultar.