La seva bibliografia és àmplia i diversa, i abraça tots els camps que ell va conrear des de la seva tasca com a docent. Així, cal destacar la seva participació en el projecte Fuentes y documentos para la historia del arte, dirigit per Joaquim Yarza Luazes per a l’editorial Gustavo Gili, amb el volum Renacimiento y Barroco en España (1982) i la seva coautoria amb Bonaventura Bassegoda Hugas, del volum Barroco en Europa (1983).
Mai no va oblidar les seves arrels castellanes i el seu interès per les manifestacions artístiques d’aquells territoris. En dona fe la seva abundant bibliografia dedicada a aspectes castellanolleonesos. Entre totes aquestes obres, destaquen Las vidrieres de la catedral de León (1982); Elementos simbólicos de la peregrinació jacobea (1998); Los caminos de Santiago. Historia, arte y leyendas (1993) i El monasterio de San Pedro de Eslonz. Sus ruinas y patrimonio disperso (2012).
Va dedicar l’estada a la Universitat de Barcelona a aspectes relacionats amb el patrimoni i les tècniques artístiques. Sobre aquest tema, destaca l’obra Introducción a la conservación del Patrimoni y técnicas artísticas (1996); en l’apartat teòric, Teoria i metodologia de la història del arte (1982), i en la divulgació, Las claves del Renacimiento (1986). De les col·laboracions editorials, cal destacar la tasca de direcció de la col·lecció d’art de l’Editorial Anthropos, amb la publicació del Velázquez de Julián Gállego, i el número de la revista Anthropos dedicat al professor Alfonso Emilio Pérez Sánchez.
L’ampli interès que tenia per l’art també es palesa amb una sèrie d’articles relacionats amb el camí de Sant Jaume (Revista del Camino de Santiago), amb estudis de caràcter tractadístic, com ara «Sobre los dioses de los gentiles de Alonso Tostado Ribera de Madrigal» (Archivo Español de Arte, Madrid, 1976) i «Gaudí en el Camino de Santiago» (Peregrino, Logronyo, 2002). Va participar en obres col·lectives, com ara Santes Creus i Poblet (1991), i en congressos relacionats amb el patrimoni del camí de Sant Jaume. |