Abadal i de Vinyals, Ramon d’
Vic (Osona), 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970

Ramon d’Abadal i de Vinyals fou un destacat polític i historiador, conegut sobretot pels seus estudis de Catalunya a l’època carolíngia. Advocat i doctor en lleis, va iniciar la seva abundant obra publicada amb dos estudis sobre temes de dret, els Usatge i la tesi Les partides a Catalunya, els anys 1913 i 1914. Ben aviat es va distingir com a polític dins la Lliga Regionalista i en va ser diputat diverses vegades fins que va passar a Acció Catalana, partit del qual va ser cofundador (1922) i hi va militar fins al 1931, any en què va tornar a la Lliga, aviat reconvertida en Lliga Catalana. Com a historiador la seva obra és molt extensa, però té com a obra cabdal la Catalunya carolíngia, encetada amb l’estudi Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-1952) i Els comtats de Pallars i Ribagorça (1955), sota el patronatge de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual sempre fou membre actiu, i ha aplegat tota la documentació de cada comtat fins a l’any 1000.

Atret per les campanyes sobre arqueologia i història catalana que aleshores es propagaven molt al país, entre els anys 1908 i 1909 va començar pel seu compte a excavar l’església de Sant Cristòfol de Campdevànol, situada al costat d’una propietat familiar seva, coneguda com «La Primitiva» perquè era la primera de les tres esglésies parroquials de Campdevànol, les quals s’han anat desplaçant vers la riba del Freser. Aquest església fou volada el 1939, raó per la qual la seva planta i estudis tenen encara avui dia un valor especial. L’estudi va anar acompanyat d’una planta que ara ha servit per a fer l’excavació de les seves restes i sobretot del dibuix que ell va fer de les curioses pintures que decoraven part dels murals de l’església. Aquestes pintures acolorides pel seu amic Josep Pijoan es van publicar a la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa l’any 1909. La singularitat d’aquestes pintures, en les quals es pot veure la creació d’Adam i Eva i altres escenes més difícils d’interpretar, són el tema de diferents estudis, sobretot pel que fa a la datació. Han tractat sobre aquestes pintures Josep Gudiol (1927), Charles L. Kuhn (1930), C. R. Post (1930), Spencer Cook, J. Gudiol (1980) i altres autors moderns, entre els quals destaca Montserrat Pagès Paretas, en l’estudi a Catalunya romànica, vol. x, El Ripollès (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1987), acompanyat d’una bona il·lustració.