Obón Mateos, Mercè
Barcelona, 23 de març de 1974

Mercè Obón Mateos és llicenciada de la primera promoció d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1992-1996) i deixeble del catedràtic d’història de l’art José Milicua. Va realitzar una estada a la Universitat de Viterbo i a Roma per perfeccionar els estudis d’art i arqueologia (1994). Va participar en les campanyes d’excavació de la Pia Almoina i de la basílica paleocristiana de Barcelona amb el Servei d’Arqueologia de la Ciutat de Barcelona (1993) i al criptopòrtic d’època flàvia del jaciment d’Empúries (1995). Fou ajudant del catedràtic José Milicua al Departament d’Història de l’Art de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (1996-1999) i ha col·laborat amb ell en diversos projectes d’investigació personals (1996-2010). Va treballar en el Departament de Publicacions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’any 1996. Va treballar com a documentalista gràfica i assessora en història per a l’obra enciclopèdica La historia en su lugar, i com a documentalista per a l’Atlas de historia de España a Agrupación Editorial del Grupo Planeta (1997-1999).

És conservadora de la Fundació Francisco Godia de Barcelona des que es va fundar el 1998. A la Fundació realitza un ampli ventall de funcions equivalents dins de l’organigrama museístic a diversos departaments, gràcies al perfil polivalent i als coneixements de caràcter universal sumats a la posterior especialització en art i història. Com a conservadora s’encarrega de l’estudi i la catalogació de les col·leccions de pintura i escultura d’art medieval, renaixentista, barroc i dels segles xx i xxi, i de la ceràmica hispànica dels segles xiv al xix. També s’encarrega de la difusió d’aquests estudis en conferències entorn a les col·leccions i, en especial, al cicle Memòria medieval (del 2007 al 2015), en el qual els conservadors dels museus de Barcelona amb obra medieval exposen els seus estudis. Ha dut a terme i ha dirigit el projecte museogràfic de les dues seus de la Fundació: l’espai del carrer València, núm. 284 (del 1999 al 2008) i la seu del carrer Diputació, núm. 250, la Casa Garriga Nogués, un edifici modernista que és obra de l’arquitecte Enric Sagnier (del 2008 al 2015). Dirigeix el departament de registre i va dissenyar el programa fet a mida per a digitalitzar l’inventari, el registre i l’arxiu documental de la col·lecció. Dirigeix els criteris d’intervenció de l’equip de restauradors externs i la conservació preventiva de les col·leccions, on es marquen les actuacions que serveixen per a preservar les obres en períodes d’exposició, d’emmagatzematge o de trànsit. Va col·laborar amb l’equip d’enginyeria i arquitectura en les obres de rehabilitació de la Casa Garriga Nogués per tal de definir les característiques de les instal·lacions tècniques a fi de respectar l’edifici com a bé patrimonial, i alhora que fos operatiu per a poder conservar les obres d’art. Gestiona la coordinació de les itineràncies, dels préstecs puntuals a altres institucions i de les exposicions temporals. Les exposicions més recents són: «Barceló a les col·leccions privades de Barcelona» (2007), «La Col·lecció» (2008), «De Luca Giordano a Goya» (2010), «Barcelona col·lecciona» (2011), «Colecciona» (2012), «Palazuelo. Línea y plano en el espacio» (2012) i «El Museo del Prado y los artistas contemporáneos» (2013), «Iceberg. La realidad invisible» (2013) i «El Greco. La mirada de Rusiñol» (2014). També dirigeix els catàlegs d’exposició que edita la Fundació.
  Des del 2015 és la responsable de la Fundació Francisco Godia. En aquesta nova etapa ha sumat als objectius fundacionals de la institució una major implicació acadèmica i la projecció de la col·lecció en l’àmbit nacional i internacional. Les darreres exposicions que ha comissariat «Coleccionar arte» (Museu de Belles Arts de Sevilla, 2015) i «La esencia de la belleza» (Palau Episcopal de Màlaga, 2017) han donat forma i contingut a aquestes noves directrius.
  En l’àmbit de la investigació, continua amb la línia humanística sense tancar-se en una especialització absoluta. No obstant això, els temes en els quals ha aprofundit més són l’art medieval i la iconografia, la ceràmica hispànica i la pintura a Espanya en l’època del primer Renaixement, del Barroc, del Rococó i del segle xx de preavantguarda. Un altre àmbit que coneix prou bé és el del col·leccionisme privat i la seva influència en la preservació del patrimoni artístic. Actualment, treballa en la reconstrucció de la col·lecció històrica de talla medieval i del primer Renaixement que va crear Narcís Ricart durant de les dècades de 1940 i 1950, ara desapareguda. El primer esbós de la recerca biogràfica i artística l’ha publicat a «Memoria Artium» (Universitat Autònoma de Barcelona, 2017).
  En l’àmbit docent, ha impartit classes sobre col·leccionisme en el Màster de Gestió d’Institucions Culturals de la Universitat Internacional de Catalunya (del 2010 al 2015) i en el marc dels cursos d’estiu de la Universitat de Màlaga (2017). Ha compartit el comissariat de les exposicions següents: «Presentació de la Fundació Francisco Godia» (1999), «Romànic i Gòtic de la col·lecció Francisco Godia» (2001), «Juan José Vaquero Foz. Obra recinte» (2003), «Homenatge a Vaquero Foz» (2007), «La Col·lecció» (2008) i «De Luca Giordano a Goya. Pintura del segle xviii a Espanya» (2010).
  Ha publicat estudis a El Greco i la seva revaloració pel Modernisme català (MNAC, 1996), Modernismo e Avanguardia. Picasso, Miró, Dalí e la pittura catalana (Museo Civico Cremona, 2003), Prelude to Spanish Modernism. Fortuny to Picasso (Albuquerque Museum i Meadows Museum, 2005), De Fortuny a Barceló (Fundació Francisco Godia, 2007), La Col·lecció (Fundació Francisco Godia, 2008), De Luca Giordano a Goya (Fundació Francisco Godia, 2010), Goya y el infante don Luis. El exilio y el reino (Patrimonio Nacional, 2012) i Iceberg. La realidad invisible (Fundació Francisco Godia, 2013), entre d’altres.