Dorico Alujas, Carles
Badalona (Barcelonès), 17 de setembre de 1943

Carles Dorico Alujas, de formació inicialment tècnica, es llicencià en filosofia i lletres al Departament d’Història de l’Art  de la Universitat de Barcelona l’any 1974. Ha desenvolupat la major part de la seva activitat professional a la indústria editorial i ha col·laborat en nombroses obres col·leccionables i de divulgació, algunes de les quals han estat traduïdes a diversos idiomes. Paral·lelament s’ha dedicat a l’estudi de l’escultura barroca a Catalunya, especialment a la investigació de la vida i l’obra dels escultors vigatans Pau i Pere Costa i la producció artística a les poblacions on en algun moment aquests escultors establiren el seu taller, com ara Vic, Berga, Girona o Barcelona.

El resultat de les seves recerques ha vist la llum tardanament i el seu primer treball és «El monument de Setmana Santa de la catedral de Barcelona, de 1735» (D’Art, Barcelona, 1992), d’autoria compartida amb Joan Bosch. Un any més tard va publicar «Josep Sunyer, autor del retaule major del Santuari de la Mare de Déu de Queralt», al I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels Orígens fins Ara (Solsona, 1993) i posteriorment ha publicat diversos estudis amb periodicitat irregular. En alguns estudis ha establert l’autoria de destacats exemplars de la retaulística catalana conservats fins avui, com en «El retaule major de Sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1758)» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1997) o «El llegat del canonge Francesc Valeri i el retaule de les Ànimes de la catedral de Barcelona» (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, 1997). En altres estudis, s’ha centrat en l’obra d’artífexs poc coneguts (Pere Casasses, Miquel Perelló, Agustí Sala, Bartomeu Soriano, Benet Sunyer, Francisco de Voge), tanmateix la seva aportació més significativa al coneixement de l’art barroc català han estat els estudis dedicats als dos escultors vigatans esmentats més amunt, entre els quals cal destacar «L’escultor Pau Costa a Berga i la seva comarca» (D’Art, Barcelona, 1994), «1663-1692. Els anys de joventut de l’escultor vigatà Pau Costa» (Ausa, Vic, 1996), «Una traça de Pere Costa per al retaule major de l’església de la Pietat de Vic» (Ausa, Vic, 1999), «L’activitat del taller vigatà de l’escultor Pau Costa entre els anys 1692 i 1704» (Ausa, Vic, 2009), «L’escultor Pere Costa i el moblament de l’església de Santa Maria del Pi després de 1714» (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, 2010) i «La biblioteca de l’escultor vigatà Pere Costa» (Ausa, Vic, 2016). Recentment ha publicat algun estudi sobre obres d’argenteria, com ara «La construcció de l’urna de sant Bernat Calbó i els models de Pere Costa, Salvador Gurri i Nicolau Traver» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2014).