Quiney Urbieta, C. Aitor
Las Palmas (Illes Canàries), 1966

Carlos Aitor Quiney Urbieta és doctorand en història de l’art per la Universitat de Barcelona en el programa «Història, teoria i crítica de les arts: art català i connexions internacionals» (2009), llicenciat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (2006), postgraduat en gestió i polítiques culturals per la Universitat de Barcelona (2003), diplomat en conservació i restauració de béns culturals en l’especialitat de document gràfic i llibre antic (1998) i graduat en arts aplicades i oficis artístics en l’especialitat de document gràfic i llibre antic (1994). És tècnic en conservació i restauració de document gràfic i llibre antic a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on exerceix com a restaurador des del 1996. Ha estat membre de la Junta Directiva del Grup Tècnic, Conservadors i Restauradors de Catalunya (1995-2001) i també n’ha estat tresorer (1996-1999). És membre de l’Asociación para el Fomento de la Encuadernación Artística (AFEDA) i membre del consell de redacció de la revista Encuadernación de Arte, des del gener del 2009. És gestor del programa d’identificació i descripció de les enquadernacions històriques i artístiques de la Biblioteca Nacional de Catalunya des del 2006. Ha estat autor de diverses entrades d’enquadernadors i artistes catalans a la darrera edició del Diccionario biográfico español. Ha estat professor convidat per la Universitat de Barcelona, dins del grup de recerca «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Catalunya i Amèrica (1850-1950)» del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història (2010), i dins el Postgrau en Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (2010); per la Universitat Complutense de Madrid, dins del Seminario de Investigación sobre el Libro Antiguo. Metodología, i pel Postgrau de Tipografia d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (2003). És col·laborador del suplement La Vanguardia. Cultura/s.

Com a investigador, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el llibre català com a objecte d’art, les arts gràfiques, les revistes il·lustrades, l’art decoratiu aplicat a l’arquitectura de finals del segle xix i començaments del xx i l’estudi de l’exlibrisme i de l’enquadernació artística. Ha estudiat en diversos articles les figures d’artistes com ara Josep Triadó i Mayol (arts gràfiques, il·lustració i art decoratiu), Josep Pascó i Mensa (arts gràfiques, enquadernació, il·lustració i art decoratiu), Lluís Jou Sanabre o Antoni Ollé Pinell (arts gràfiques), entre d’altres. Quant a l’enquadernació d’art, s’ha especialitzat en l’obra d’Emili Brugalla i d’Hermenegild Miralles, els ha dedicat dues exposicions monogràfiques, «Emili Brugalla, enquadernador» (2001) i «Hermenegildo Miralles, arts gràfiques i enquadernació» (2005) i se n’han publicat els catàlegs, l’últim dels quals obtingué el Premi Recuperació i Recerca de la Memòria Històrica d’Arts Gràfiques a Catalunya, atorgat pel Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya (2006). S’ha ocupat també de l’enquadernació industrial i artística catalana al vuit-cents, dins del seminari L’exaltació del llibre al vuit-cents. Art, indústria i consum a Barcelona (2005-2006). Ha publicat el llibre Cartes des de Barcelona (2012) i Emilio Brugalla. Compendio del arte de la encuadernación. Apreciaciones sobre su técnica (2012). Els darrers anys s’ha ocupat d’aspectes relacionats amb l’enquadernació en col·leccions privades i patrimonials. Treballa sobre l’obra de Josep Triadó i Mayol i l’estudi de l’exlibrisme català en dos llibres en fase de correcció dedicats a la Revista Ibérica de Exlibris, al Foment de les Arts Decoratives i a la catalogació de peces de Maria Rusiñol i Denís i de Lluïsa Denís Reverter, del Museu Cau Ferrat de Sitges.