Ha comissariat diverses exposicions de temàtica numismàtica al MNAC, entre les quals destaquen «La moneda a la Mediterrània medieval» (2006), «Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica» (2008) i «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro» (2010) i «Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea» (2014). Ha estat vinculat a la Fundació Caixa Penedès per a la qual ha comissariat, entre altres col·laboracions de difusió cultural, les exposicions: «El bisbe Torras i Bages i els artistes del seu temps» (1993), «El frontal romànic de Santa Margarida de Vilaseca» (1996) i «La llum de l’Ortodòxia. Icones russes dels segles xviii-xix» (2002).
Coordina, des del 2002, el Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó i, des del 2013, els cursos de documentació de moneda antiga i d’història monetària hispànica, que se celebren anualment al MNAC.
Ha enfocat la seva recerca en diversos camps vinculats, gairebé sempre, amb aspectes diversos de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha emmarcat l’arquitectura institucional a la Catalunya medieval i moderna com una manifestació més del desenvolupament orgànic dels ens públics. Destaquen els seus treballs sobre la seu de la Diputació del General de Catalunya —posteriorment anomenat Palau de la Generalitat de Catalunya—, així com sobre la Drassana Reial de Barcelona o sobre la Seca Reial de Barcelona. Pel que fa a la primera, ha publicat en una monografia (Generalitat de Catalunya, 2000) el fins aleshores inèdit document de compravenda de l’edifici primigeni pels diputats l’any 1400. Pel que fa a la Drassana, ha dedicat diversos articles i dues monografies (Museu Marítim de Barcelona, 2004 i 2008), en les quals ha capgirat moltes de les interpretacions tradicionals d’aquest conjunt monumental i algunes de les quals han estat ratificades, darrerament, amb les intervencions arqueològiques. En el marc d’aquesta línia de recerca també ha estudiat documentació inèdita sobre l’anomenada Casa del General que, fins al segle xviii, s’aixecava al costat de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, així com sobre la Casa del General de Perpinyà. Finalment, pel que fa a la Seca Reial de Barcelona, destaca la monografia que li ha dedicat (Barcelona, Fundació Noguera, 2015).
Ha fet recerca, també, sobre alguns aspectes iconogràfics vinculats a la imatge de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha analitzat el repertori iconogràfic de la monarquia a la moneda, de manera general, al catàleg de l’exposició La moneda a la Mediterrània medieval (Barcelona, MNAC, 2006) i, en casos concrets, com a De retrato a arquetipo. Anotaciones sobre la difusión de la efigie de Juan VIII Paleólogo, vol. ii (XIV International Numismatic Congress, Glasgow, 2011). Ha estudiat, igualment, la projecció de la imatge plàstica i al·legòrica de la Seca Reial de Barcelona —tema de la seva tesi doctoral en història— a través de gravats al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2006) i de dibuixos a Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática, vol. ii (Cadis, Real Casa de la Moneda de Madrid, 2009).
El comissariat de l’exposició «Cinc segles de numismàtica a Catalunya» li ha obert la possibilitat d’emprendre l’estudi de diverses col·leccions de moneda i medalla a Catalunya que es recullen en el catàleg de l’exposició (MNAC, 2007) i en articles posteriors al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2008).
En els darrers anys ha treballat sobre la falsificació monetària. Ha comissariat l’exposició «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro», i ha preparat el seu catàleg (Barcelona, MNAC, 2010); ha coordinat la jornada La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix (Barcelona, MNAC, 2011) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2013); la jornada internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2017) i, finalment, ha escrit la monografia La lluita contra la moneda falsa a la Catalunya de Felip II (1598-1621) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011), la qual ha traduït a l’espanyol, ha revisat i ha ampliat (Sabadell, Ausa, 2012).
Ha participat, en relació amb la medalla, a l’exposició «La medalla modernista» (MNAC, 2001) i ha fet recerca sobre la fàbrica de medalles Ausió de Barcelona (XIV Congreso Nacional de Numismática, Casa de la Moneda de Madrid, 2010). Actualment, treballa en l’organització del XVI Congreso Nacional de Numismática que se celebrarà el novembre de 2018 a Barcelona. |