Diccionari d'historiadors de l'art català

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear  Inici

Actualització: 06/06/2016

Estrada Rius, Albert
Barcelona, 1970

Àrees de treball: Numismàtica i medallística / Arquitectura gòtica / Col·leccionisme d’art

Albert Estrada Rius és doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i en història per la Universitat de Barcelona (2012). És llicenciat en filosofia i lletres (geografia i història) (1993), en dret (1998), en ciències polítiques i de l’administració (2001) i en història de l’art (2006) per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2013), de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, 2015), de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación (Madrid, 2015), de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (Barcelona, 2016) i de l’Instituto Bonaerense de Numismática y Antigüedades (Buenos Aires, 2015).
  És conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on treballa des del 2000, i professor associat a la Facultat de Dret de les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, des del 2001. És vocal de la junta directiva de la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (Madrid), des del 2012. També és membre de la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell, 2009), del Centre d’Estudis de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Saragossa, 2008) i del Consell Internacional de Museus (París, 2002). És membre del consell de redacció de la revista d’història Arraona (Sabadell, 2001) i de la revista de numismàtica Omni (2014), i ha fundat la col·lecció «Fundamenta Rei Publicae» (2012). L’Asociación Numismática Española li ha concedit la Medalla Javier Conde Garriga (2011); la Fundació Noguera, la XVIII Beca d’Història Medieval (2013), i l’Institut d’Estudis Catalans, el Premi Pròsper de Bofarull (2014).

Ha comissariat diverses exposicions de temàtica numismàtica al MNAC, entre les quals destaquen «La moneda a la Mediterrània medieval» (2006), «Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica» (2008) i «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro» (2010) i «Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea» (2014). Ha estat vinculat a la Fundació Caixa Penedès per a la qual ha comissariat, entre altres col·laboracions de difusió cultural, les exposicions: «El bisbe Torras i Bages i els artistes del seu temps» (1993), «El frontal romànic de Santa Margarida de Vilaseca» (1996) i «La llum de l’Ortodòxia. Icones russes dels segles xviii-xix» (2002).
  Coordina, des del 2002, el Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó i, des del 2013, els cursos de documentació de moneda antiga i d’història monetària hispànica, que se celebren anualment al MNAC.
  Ha enfocat la seva recerca en diversos camps vinculats, gairebé sempre, amb aspectes diversos de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha emmarcat l’arquitectura institucional a la Catalunya medieval i moderna com una manifestació més del desenvolupament orgànic dels ens públics. Destaquen els seus treballs sobre la seu de la Diputació del General de Catalunya —posteriorment anomenat Palau de la Generalitat de Catalunya—, així com sobre la Drassana Reial de Barcelona o sobre la Seca Reial de Barcelona. Pel que fa a la primera, ha publicat en una monografia (Generalitat de Catalunya, 2000) el fins aleshores inèdit document de compravenda de l’edifici primigeni pels diputats l’any 1400. Pel que fa a la Drassana, ha dedicat diversos articles i dues monografies (Museu Marítim de Barcelona, 2004 i 2008), en les quals ha capgirat moltes de les interpretacions tradicionals d’aquest conjunt monumental i algunes de les quals han estat ratificades, darrerament, amb les intervencions arqueològiques. En el marc d’aquesta línia de recerca també ha estudiat documentació inèdita sobre l’anomenada Casa del General que, fins al segle xviii, s’aixecava al costat de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, així com sobre la Casa del General de Perpinyà. Finalment, pel que fa a la Seca Reial de Barcelona, destaca la monografia que li ha dedicat (Barcelona, Fundació Noguera, 2015).
  Ha fet recerca, també, sobre alguns aspectes iconogràfics vinculats a la imatge de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha analitzat el repertori iconogràfic de la monarquia a la moneda, de manera general, al catàleg de l’exposició La moneda a la Mediterrània medieval (Barcelona, MNAC, 2006) i, en casos concrets, com a De retrato a arquetipo. Anotaciones sobre la difusión de la efigie de Juan VIII Paleólogo, vol. ii (XIV International Numismatic Congress, Glasgow, 2011). Ha estudiat, igualment, la projecció de la imatge plàstica i al·legòrica de la Seca Reial de Barcelona —tema de la seva tesi doctoral en història— a través de gravats al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2006) i de dibuixos a Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática, vol. ii (Cadis, Real Casa de la Moneda de Madrid, 2009).
  El comissariat de l’exposició «Cinc segles de numismàtica a Catalunya» li ha obert la possibilitat d’emprendre l’estudi de diverses col·leccions de moneda i medalla a Catalunya que es recullen en el catàleg de l’exposició (MNAC, 2007) i en articles posteriors al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona, 2008).
  En els darrers anys ha treballat sobre la falsificació monetària. Ha comissariat l’exposició «La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro», i ha preparat el seu catàleg (Barcelona, MNAC, 2010); ha coordinat la jornada La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix (Barcelona, MNAC, 2011) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2013); la jornada internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908) i ha editat les seves actes (Barcelona, MNAC i Universitat Pompeu Fabra, 2017) i, finalment, ha escrit la monografia La lluita contra la moneda falsa a la Catalunya de Felip II (1598-1621) (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011), la qual ha traduït a l’espanyol, ha revisat i ha ampliat (Sabadell, Ausa, 2012).
  Ha participat, en relació amb la medalla, a l’exposició «La medalla modernista» (MNAC, 2001) i ha fet recerca sobre la fàbrica de medalles Ausió de Barcelona (XIV Congreso Nacional de Numismática, Casa de la Moneda de Madrid, 2010). Actualment, treballa en l’organització del XVI Congreso Nacional de Numismática que se celebrarà el novembre de 2018 a Barcelona.


Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620.  dhac@iec.cat - Informació legal
En el correu del projecte no s'atendran peticions de contacte amb els historiadors