Com a investigador, la seva activitat s’ha centrat en les relacions entre arts plàstiques, literatura, pensament i espiritualitat en l’arc cronològic comprès entre 1750 i 1950, tant pel que fa a la teoria artística elaborada en un marc europeu (fonamentalment a Alemanya i a França) com tocant a la recepció de la mateixa a Catalunya. Així, i a títol merament indicatiu, ha dedicat atenció al pensament estètic de figures com ara Novalis, Chateaubriand, Hofmannsthal o Jünger en l’àmbit del continent, i Joan Maragall, d’Ors, Pla i Dalí pel que fa al nostre país. Més concretament, ha prestat un especial interès a les transformacions en el camp de l’estètica esdevingudes al voltant de l’any 1900 a Catalunya i arreu d’Europa.
Es podria afirmar, molt resumidament, que la seva labor principal s’ha orientat a comprendre i a interpretar les posicions estètiques sostingudes pels artistes i escriptors catalans a la llum de la cultura europea, tot resituant els nostres autors en un context que no fos mai exclusivament local sinó sempre d’abast continental, a fi de restituir tota la seva importància i dignitat al pensament estètic català.
Fruit d’aquesta dedicació, ha realitzat nombrosos articles i conferències sobre Maragall, d’Ors, Pla o Dalí, el seu assaig Novalis i Maragall. Poesia i experiència mística (Barcelona, Claret, 2000) i traduccions al català de Novalis, Himnes a la nit. La cristiandat o Europa (Barcelona, DVD, 2001) o Rilke, Ewald Tragy i altres textos de joventut (Barcelona, Tusquets, 2004). També ha contribuït en treballs col·lectius, com ara Carrers de frontera (Barcelona, Institut Ramon Llull, 2008), La imaginació noucentista (Barcelona, Angle, 2009) i Joan Maragall. Paraula i pensament (Girona, Documenta Universitaria, 2011). |
