La seva recerca s’ha dedicat sobretot a l’arquitectura gòtica, des de la seva tesi doctoral publicada sota el títol Matteo Gattapone. Arquitecto del Colegio de España (Saragossa, Cometa / Studia Albornotiana, 1992). L’arquitectura de les universitats medievals i de la primera edat moderna ha estat una de les seves línies d’investigació amb estudis com ara «Casa, església i patis: la construcció de la seu de la Universitat de Gandia (1549-1767)», a Gandia, 1546-1999. 450 anys de tradició universitària (Gandia, Ajuntament de Gandia / Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 1999); «Els antic col·legis de l’Estudi General de València», a La Universitat i el seu entorn urbà (València, Universitat de València, 2001), i darrerament «Bolonia y la definición de un tipo en la arquitectura universitaria europea», a Imagen, contextos morfológicos y universidades (Salamanca, Universidad de Salamanca, 2013).
Arran de la seva tesi, va desenvolupar una línia de treball sobre el mecenatge del cardenal Gil de Albornoz, «La Rocca di Spoleto: Matteo Gattapone, il cardinale Albornoz e il palazzo fortificato in Italia» (Castellum, Roma, 1999); «La capilla Albornoz de la catedral de Toledo y los enterramientos monumentales de la España bajomedieval», a Demeures d’éternité. Églises et chapelles funéraires aux xve et xvie siècles (París, Picard, 2005), en col·laboració amb Fernando Marías; España y Bolonia. Siete siglos de relaciones artísticas y culturales (Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica-Fernando Villaverde, 2006), en col·laboració amb José Luis Colomer, i «Iuxta decentiam status mei. El mecenazgo del cardenal Gil de Albornoz en Castilla y en Italia en tiempos del papado de Aviñón», a Le rôle des cardenales à la diffusion des formes nouvelles à la Renaissance (Lille, Institut du Recherches Historiques du Septentrion / Université Charles-de-Gaulle Lille 3, 2009).
Ha contribuït al coneixement de l’arquitectura i l’urbanisme valencians del segles del gòtic amb nombrosos articles i monografies, com ara San Vicente de la Roqueta. Historia de la Real Basílica y Monasterio de San Vicente Mártir de Valencia, (València, Iglesia en Valencia, 1993), en col·laboració amb Francisco Soriano Gonzalvo; El Grau de València. La construcció d’un espai urbà, València (València, Alfons el Magnànim, 1994), en col·laboració amb Josep Vicent Boira Maiques; «El Palau de les Corts, antiga casa dels Borja», a El Palau de les Corts (València, Corts Valencianes, 1995), en col·laboració amb Daniel Benito Goerlich; «La ciutat d’Ausiàs March», a Ausiàs March i el seu temps (València, Generalitat Valenciana, 1997); «L’arsenal de la ciutat: les drassanes del Grau», a El port de València i el seu entorn urbà. El Grau i el Cabanyal-Canyamelar en la història (València, Ajuntament de València, 1997), en col·laboració amb Gemma Contreras Zamorano; «Caminos, acequias y puentes. Las actividades de los maestros de obras en la ciudad y el territorio de Valencia (siglos xiv y xv)», a Historia de la ciudad II. Territorio, sociedad y patrimonio (València, ICARO, Colegio Territorial de Arquitectos-Ajuntament de València-Universitat de València, 2002); «Orden y decorum en el urbanismo valenciano de los siglos xiv y xv», a Urbanística delle città medievali italiane. Italia meridionale e insulare (xi-xv sec.) (Roma, Kappa, 2002); «El portal de los Serranos en los siglos xiv y xv», a Las torres de Serranos. Historia y restauración (València, Ajuntament de València, 2003); «El fasto del palacio inacabado. La Casa de la Ciudad de Valenciano en los siglos xiv y xv», a Historia de la ciudad III. Arquitectura y transformación urbana en la ciudad de Valencia (València, ICARO / Colegio Territorial de Arquitectos / Ajuntament de València-Universitat de València, 2004); «Pere Balaguer y la arquitectura valenciana entre los siglos xiv y xv», a Historia de la ciudad IV. Memoria urbana, (València, ICARO / Colegio Territorial de Arquitectos / Ajuntament de València / Universitat de València, 2005), en col·laboració amb Matilde Miquel Juan; «La arquitectura de época medieval en la Gobernación de Xàtiva», a Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi, Xàtiva 2007. Libro de estudios (València, Generalitat Valenciana, 2007); «Ampliación, defensa e imagen urbana: las murallas de Valencia en el siglo xiv», a La cittá europea del Trecento. Trasformazioni, monumenti, ampliamenti urbani (Roma, Kappa, 2008); «Il sapere e le tecniche nel cantiere della città: Valencia, secoli xiii-xv», a Il cantiere della città. Strumenti, maestranze e tecniche dal Medioevo al Novecento (Roma, Kappa, 2014), i «Gli ordini mendicanti e la città: localizzazione conventuali e urbanizzazione a Valencia (secoli xiii-xv)», a Storie di città e architetture. Scritti in onore di Enrico Guidoni (Roma, Kappa, 2014).
Dins aquest àmbit ha publicat articles en publicacions periòdiques, com ara «La belleza de la ciudad. El urbanismo en Valencia, 1350-1410» (Ars Longa, València, 1991); «La portada tardorrománica de San Vicente Mártir de Valencia» (Ars Longa, València, 1992); en col·laboració amb Francisco Soriano Gonzalvo, «El Portal de Quart y la arquitectura valenciana del siglo xv» (Boletín del Museo e Instituto “Camón Aznar”, Saragossa, núm. 52, 1993); «Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439)» (Ars Longa, València, 1994), «Cort e palau de Rey. The Real Palace of Valencia in the medieval ages» (Imago Temporis. Medium Aevum, Lleida, 2007); «La capilla de San Martín en la cartuja de Valldecrist: construcción, devoción y magnificencia» (Ars Longa, València, 2009), en col·laboració amb Matilde Miquel Juan, «Historia de dos palacios y una ciudad: Valencia, 1238-1460» (Anales de Historia del Arte, Madrid, núm. 23, 2013).
Ha aprofundit la figura social i professional del mestre d’obres en els segles xiv i xv en treballs com ara «El mestre de les obres de la ciutat de València (siglos xiv y xv)», a L’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó (Lleida, Estudi General de Lleida, 1999); «El precio del saber. Técnica, conocimiento y organización de la obra en la Valencia del siglo xv», a L’edilizia prima della Rivoluzione Industriale, secc. xiii-xviii. Atti della XXXVI Settimana di Studi (Florència, Le Monnier, 2005); «Promotores, tradiciones e innovación en la arquitectura valenciana del siglo xv» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2011); «Conocimiento, traza e ingenio en la arquitectura valenciana del siglo xv» (Anales de Historia del Arte, Madrid, núm. 22, 2012), i «El otoño de los patriarcas: maestros de Castilla en la arquitectura tardogótica valenciana (circa 1370-1520)», a Arquitectura tardogótica en la Corona de Castilla. Trayectorias e intercambios (Santander, Universidad de Cantabria, 2014).
Des d’un punt de vista més general, s’ha ocupat de l’arquitectura gòtica de la Corona d’Aragó i la seva inserció en la tradició mediterrània en estudis com ara «È cosa catalana. La Gran Sala de Castel Nuovo en el contexto mediterráneo» (Annali di Architettura, Vicenza, 2000); «Tapial y adobe: fábricas de tierra cruda en la historia de la arquitectura medieval hispana», a Houses and cities built with earth. Conservation, significance and urban quality (Lisboa, Argumentum, 2006); «La imagen construida del poder real en la Corona de Aragón (siglos xiii-xv). Casas, ceremonial y magnificencia» (Res Publica, Múrcia, 2007); «Arquitectura y poder civil en las ciudades de la Corona de Aragón (siglos xiv-xv)», a La ciutat de Mallorca i els segles del gòtic (Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 2010); Arquitectura en construcción en Europa en época medieval y moderna (València, Universitat de València, 2010); «Arquitectura, símbolo y función en la iglesia de Santiago de Villena», a Sancho García de Medina y el Arcedianato de Villena. Política, fe y cultura en torno al Renacimiento levantino (València, Tératos, 2011), i «La arquitectura del tardogótico en la Corona de Aragón: intercambios y trayectorias», a La arquitectura tardogótica castellana entre Europa y América (Madrid, Sílex, 2011).
Altres camps com la pintura, els retaules, els enteixinats i la miniatura del segles xiv i xv han estat objecte d’estudi, dins i fora de l’àmbit valencià i de la Corona d’Aragó: «Tracce e cammini incerti lungo i mari. Note sulle relazioni pittoriche tra Genova e Spagna nei secoli xiv e xv», a Genova e la Spagna. Opere, artisti, committenti, collezionisti (Milà, Amilcare Pizzi-Banca Carige, 2002); «Ab recont de grans gestes. Sobre les imatges de la història i de la llegenda en la pintura gótica de la Corona d’Aragó» (Afers, Catarroja, núm. 41, 2002); «L’espill trencat. Les imatges del cavaller: del Tirant al Quixot», a Del Tirant al Quijote (catàleg de l’exposició; València, Universitat de València, 2005); «El carnaval dels animals. La vista, el dibuix i el coneixement de la natura en temps del Gòtic» (Mètode, València, núm. 47, tardor 2005); «Classical legacy and imperial ideal in the early Renaissance: the artistic patronage of Alfonso V the Magnanimous», a Europe and its empires (Pisa, Plus-Pisa University Press, 2008); «Modos de producción de retablos en la pintura gótica hispana: las fuentes documentales y su interpretación», a La pintura europea sobre tabla, siglos xv, xvi y xvii (Madrid, Ministerio de Cultura, 2010); «La madera del retablo y sus maestros. Talla y soporte en los retablos medievales valencianos» (Archivo de Arte Valenciano, València, 2010), en col·laboració amb Matilde Miquel Juan; «Se embellece toda, se pinta con pintura de ángeles. Circulación de modelos y cultura pictórica en la Valencia de 1400» (Artigrama, Saragossa, 2011), en col·laboració amb Matilde Miquel Juan; «Iconografía cívica y retórica en la techumbre de la Sala Dorada de la Casa de la Ciudad de Valencia», a Narrazione, exempla, retorica. L’iconografia dei soffitti dipinti medievali (secc. xii-xv) (Palerm, Caracol, 2013), en col·laboració amb Óscar Calvé Mascarell, i «De bona fusta dolrada de mans de mestre. Techumbres policromadas en la arquitectura valenciana (siglos xiv i xv)», a Mercados del lujo, mercados de arte (València, Universitat de València, 2015), en col·laboració amb Teresa Izquierdo Aranda.
En especial, el procés de la conquesta cristiana i la fundació del nou regne de València per voluntat de Jaume I ha estat una orientació de la seva investigació a treballs com ara «En torno a Jaime I: de la imagen al mito en la arte de la Corona de Aragón de la baja Edad Media», a Visiones de la monarquía hispánica (Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2007); «Nova sint omnia more christiano: imatges i espais per al nou regne de Jaume I», a Jaume I i el seu temps 800 anys després (València, Fundació Jaume II el Just - Universitat de València, 2011), i «A brave new kingdom: images coming from the sea and in the coastal sanctuaries of Valencia (xiii-xv centuries)», a The Holy Portolano. The sacred geography of navigation in the middle ages (Berlín i Nova York, De Gruyter, 2014). Ha dedicat una atenció particular a les actituds envers el llegat islàmic: «An embarrassing legacy and a booty of luxury: Christian attitudes towards Islamic art and architecture in the medieval kingdom of Valencia», a Global encounters, european identities (Pisa, Plus - Pisa University Press, 2010), i «Convivencia, asimilación y rechazo: el arte islámico en el Reino de Valencia desde la conquista cristiana hasta las Germanías (circa 1230 - circa 1520)», a Memoria y significado. Uso y recepción de los vestigios del pasado (València, Universitat de València, 2013).
Sobre la miniatura en particular ha publicat alguns estudis específics sobre col·leccions de còdexs i manuscrits, com ara El Liber Missarum et Officiorum de Felipe II (València, Patrimonio, 1996), en col·laboració amb Francisco M. Gimeno Blay; «Els còdexs», a Els tresors de la Universitat de València (València, Universitat de València, 1999); «La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón» (Locus Amoenus, Bellaterra, 2002-2003), i «Un libro de horas para el papa Alejandro VI y la miniatura flamenca del Renacimiento», a Pulchrum. Scripta varia in honorem Maria Concepción García Gaínza (Pamplona, Gobierno de Navarra, 2011).
Algunes de les seves publicacions s’acosten a l’arquitectura de la primera meitat del segle xx a la ciutat de València, com ara «Arquitectura y ciudad: el monumentalismo del nuevo centro urbano en la ciudad de Valencia (1926-1936)» (Saitabi, València, 1990); «La arquitectura regionalista en la ciudad de Valencia (1900-1936)», a Actas del VIII Congreso Nacional de Historia del Arte (Cáceres, 3-6 octubre de 1990) (Mèrida, Junta de Extremadura, 1992), i el llibre Eclecticismo tardío y art déco en la arquitectura valenciana, 1926-1936 (València, Ajuntament de València, 1996). |
