Després de dedicar-se a la crítica cinematogràfica durant quatre anys, entre el 1980 i el 1983 (Canigó, Foc Nou i Serra d’Or), opta per un camp poc estudiat en la historiografia de l’art català: la il·lustració, objecte de la tesi de llicenciatura i la tesi doctoral, que esdevindrà la seva especialitat. No per això abandona l’estudi de l’art contemporani, i publica Taller Obert de Grau Garriga (Barcelona, Àmbit, 1988). Ha estudiat els escultors Solanic, Rebull i Fenosa, i ha fet aportacions al portal Art Públic (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2004).
La publicació de la tesi de llicenciatura en dos volums: Junceda (Barcelona, Nou Art Thor, 1988) i Junceda il·lustrador. El tresor de l’illa (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1990) la confirma en aquesta direcció. De la relació amb Maria Aurèlia Capmany i Joaquim Horta, sorgeix la proposta de realització de dues noves recerques: Joan d’Ivori. La màgia de la il·lustració (1997), en col·laboració amb la doctora Pilar Vélez i Josep M. Cadena, i Lola Anglada o la creació del paradís propi, que va ser finalment publicada per l’Editorial Meteora l’any 2000. Sobre la mateixa artista i per a la Diputació de Barcelona, realitza l’exposició: «Lola Anglada i l’ideal del llibre», i va rebre el V Premi Aurora Díaz Plaja 2005, pel text del catàleg.
La donació de la col·lecció d’originals de Josep M. Madorell a la Biblioteca de Catalunya, propicia l’exposició recollida al catàleg Madorell, la col·lecció de la BC (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2006) i l’exposició homenatge de l’Ajuntament de Molins de Rei, «Madorell. Una vocació pel còmic» (Molins de Rei, 2007). Arran de la donació del fons Llimona a la Biblioteca de Catalunya, publica Mercè Llimona (2007; en línia), i arran del centenari de la revista En Patufet, sorgeix l’exposició «Els il·lustradors d’En Patufet. L’excel·lència del traç» (Fundació Caixa de Tarragona, 2004).
La seva obra fonamental és Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. 1905-1939 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya / Barcanova, 1997), Premi Crítica de la XIV edició del Pier Paolo Vergerio de la Universitat de Pàdua (1998).
La recerca sobre la il·lustració catalana li permet la col·laboració a edicions col·lectives, com ara «La imatge d’un passat ideal», a Antoni Batllori Jofré, dibuixant (Teià, Ajuntament de Teià i La Unió, 1990); «Els llibres il·lustrats», a Josep Bartolí, un creador a l’exili (Barcelona, Diputació de Barcelona i Institut d’Edicions, 2002); «Els dibuixants», a El Modernisme, Pintura i dibuix, vol. iii (Barcelona, L’Isard i Thema, 2002); «Els il·lustradors d’En Patufet», a En Patufet, cent anys. La revista i el seu impacte (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004); «Perrault, Charles; quatre contes il·lustrats per Pere Torné Esquius», a El patrimoni de la imaginació. Llibres d’ahir per a lectors d’avui (Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 2007); «Joan Vilanova. Una mirada a través dels llibres», a Redescobrir Vilanova (Manresa, Ajuntament de Manresa, 2009); «La rondalla s’il·lustra», a La narrativa popular. Tradicionari (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007), o Joan Gols i Soler. Un personatge singular (Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Arola, 2009), amb Marçal Gols, Josep M. Figueres, Fina Masdéu i Carles Robert.
Entre altres publicacions, col·labora a: Clij, Faristol, Tretzevents, Coup de Fouet, Cavall Fort i Revista de Catalunya, les quals li permeten tant la difusió com la recerca en el camp de la il·lustració, els períodes històrics o els artistes (Apel·les Mestres, Llaveries, Opisso, Apa, Elvira Elias, Carme Solé, Spirin i Innocenti, entre d’altres). Es dedica també a la narrativa. |
